Grissini. No en podràs parar de menjar.

"Que haya trabajo, pan, agua y sal para todos."

(Nelson Mandela)

Una altre vegada s'apropa final de mes i amb ell el Repte de Bake the World i la seva nova proposta, aquesta vegada: Grissini.

Si, si, aquells palets llargs i prims que sovint et porten a les pizzeries per entretenir la gana mentre esperes el plat, i que no es pot parar de menjar, de manera, gairebé, compulsiva.

Doncs aquests palets, al menys, un dels més famosos, sembla ser que té el seu orígen a Turín. 

Diuen que, aproximadament, cap al 1679, un forner de la cort, de nom Antonio Brunero, va inventar aquestes porcions allargades de pa, sota les indicacions del metge Theobald Peccio, per nodrir al futur rei, que llavors encara era un infant, el petit Duc de Saboya de Turín, Vittorio Amedeo II, que segons sembla tenia una salut molt delicada i no podia digerir la molla del pa.

Aquell metge, diuen que havia patit la mateixa malaltia del futur rei i per això, va demanar al forner que elaborés un pa lleuger, sense molla i crocant. Com la cocció era prolongada i a baixa temperatura, també es reduïa l'aigua del midó i encara el feia més digerible.

El nom, diuen que prové d'un antic pa allargat, típic del Piamonte, que es feia amb blat, sègol i civada, anomenat ghersa, que es consumia pels volts de l'any 1.300. Com a conseqüència d'una important inflació, cap a l'any 1.500, els forners es van veure obligats a reduir la mida del pa i al final inclús se li va canviar el nom, pel de gherssin. Per això, quan el metge va explicar al forner de la cort com volia que fes el pa, va demanar-li una espècie de gherssin.

Al final, sembla que el príncep Vittorio va recuperar la salut i la fama d'aquest pa va córrer com la pólvora arreu del món, no només per ser més digerible, sinó també perquè es mantenia fresc i en bon estat durant vàries setmanes.

Per cert, tota aquesta valuosa informació, l'he tret del Foro del Pan; si us agrada fer pa i no el coneixeu, us recomano ferventment que el visiteu, és una meravella. El seu creador és l'Ibán Yarza, amb això està tot dit.

Per fer aquests pals de pa, tant addictius -aproximadament uns 20-25-, es necessiten els següents ingredients:

• 312 gr de farina
• 199 gr d'aigua a temperatura ambient
• 3,5 gr de llevat de forner en pols
• 5 gr de sal
• 14 gr d'oli d'oliva verge
• orenga
• farigola

Primer de tot s'han de pastar bé tots els ingredients, fins a obtenir una massa fina i elàstica.

Llavors, s'ha de fer una bola i posar en un bol untat amb oli perquè fermenti, durant un parell d'hores, aproximadament.

Quan quedi una mitja hora de fermentació, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

A part, s'ha de preparar una safata de forn amb paper vegetal.

Quan la massa ja hagi fermentat del tot, s'ha de dividir en 2 parts iguals i estendre la massa sobre la taula enfarinada, amb un corró, en forma de rectangle, d'aproximadament 30 x 20 cm.

Llavors s'ha de tallar la massa en 16 tires d'igual amplada; amb un tallador de pizza va molt bé.

I una vegada les tires siguin tallades, s'han d'anar doblegant sobre elles mateixes, rodant sobre la taula, fins una llargada una miqueta superior a la llargada de la safata, per tenir en compte la seva recuperació elàstica.

I ja es poden anar col·locant al damunt de la safata, amb espai uniforme entre el palets, i, abans de posar al forn, s'han d'anar pintant amb oli d'oliva.

Han d'estar al forn, aproximadament, uns 25-30 minuts o fins que siguin daurats.

És important deixar-los refredar al damunt d'una reixa.

Són uns palets molt cruixents i gustosos, que no podreu deixar de menjar.

Aquests grissini són bons per menjar a qualsevol lloc, per això acabo el post amb Dorian.

A cualquier otra parte

Ver,

que ya no piensas en mi

que ya no crees en la gente

que tomas pastillas rosas

y te has vuelto nihilista

y sueñas con no soñar

entraría en tu luz

con una canción sencilla

tres notas y una bandera 

tan blanca como el corazón

que late en tu cuerpo de niña.

Estaría tan lejos de ti,

que ya no recuerdo el momento

en que te dije por última vez

que el cielo se está abriendo

y se abre bajo tus pies

y quiero que vengas conmigo

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

Ver, 

que no sabes decir que no

que vivo en pisos oscuros

y tengo dos mil razones

para olvidarme de todo

y no pensar más que en tu voz

entraría en tu luz

con una canción sencilla

tres notas y una bandera

tan blanca como el corazón

que late en tu cuerpo de niña.

Estaría tan lejos de ti,

que ya no recuerdo el momento

en que te dije por última vez

que el cielo se está abriendo

y se abre bajo tus pies

y quiero que vengas conmigo

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

A cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte

a cualquier otra parte