dimarts, 8 de juliol de 2014

Musclos a l'estil de la mare. Per sucar-hi pa.





"Soy pequeño y alargado
en dos conchas colocado,
como no puedo nadar,
me pego a las rocas del mar."

(Endevinalla)




Tot i que ni la mare, ni jo, som molt amants dels musclos, he de dir que ella fa una recepta que m'encanta, sobretot a l'estiu. No fa gaire que en va fer, i ELL, un dia que vam anar al recent reobert Mercat de Sants, em va demanar que fes la recepta de musclos de la mare.

Així que, després de comprovar que a la meva peixateria -si, si, ja he triat una després d'estudiar el gènere i els preus de totes les parades-, hi havia uns fantàstics i no molt grans -m'agraden petits- musclos de roca, que a més estaven molt bé de preu, vaig decidir fer-los.

A sobre, de reüll, vaig veure com el peixater em posava un grapadet de més a la bossa, després de pesar-los, cosa que, més tard, vaig agrair enormement. És ben bé que comences a menja-ne i ni t'adones i s'han acabat.



Els musclos o mitílids (Mytilidae) són una família de mol·luscs, que com altres bivalves, són animals filtradors que viuen fixats al substrat i que s'alimenten de fitoplàncton i matèria orgànica en suspensió. Tot i que sembla un animal molt simple, és tant complicat explicar el seu sistema de filtració, que obviaré tota aquesta part, i aniré a certes explicacions que, des del meu punt de vista, són bastant més interessants. Avui, un parell o tres de curiositats.



Per exemple, en primer lloc, la capacitat d'alguns mol·luscs, com la lapa, la ostra o el musclo per aferrar-se a les roques. Tots coneixem l'expressió "enganxar-se com una lapa".

Resulta que en el cas del musclo, la causant d'aquesta facilitat per aferrar-se a la roca és una resina epòxica similar a la utilitzada en els adhesius artificials. Les seves propietats, per això, superen a la de les coles habituals del mercat, tant per la seva força, com per la seva resistència a l'aigua; una propietat que diuen que no ha passat inadvertida per l'exèrcit dels EEUU, molt interessats en crear una cola efectiva i resistent a l'aigua. Tot i que, de moment, no resulta viable, ja que per aconseguir un sol gram d'aquesta substància es necessiten, ni més ni menys, que uns 10.000 musclos i, a més a més, es fa mitjançant un complex i costós sistema de separació. 

Per això, el Departament d'Energia dels EEUU té biòlegs moleculars treballant a l'Idaho National Engineering and Environmental Laboratory (INEEL), per trobar els gens que intervenen en la producció d'aquesta substància, per la seva reproducció gràcies a la enginyeria genètica, en col·laboració amb científics de la Universitat de Califòrnia.

I encara més, si s'aconseguís, a sensu contrari, es podria desenvolupar un sistema de repulsió per cobrir els cascs dels vaixells i evitar que aquests mol·luscs s'enganxin, que és un problema important.



La segona curiositat és el seu poder afrodisíac.

En el seu afany per estimular el desig sexual o intensificar la potència, l'home ha buscat al llarg de la història tot tipus de pocions, substàncies, plantes i menjar que actuïn sobre el sistema nerviós, donant lloc, moltes vegades, a mites que no tenen cap fonament, tot i que altres sí que en tenen.

La ciència ha comprovat que quan s'experimenta una atracció cap a una altre persona, l'organisme produeix una substància anomenada "feniletilamina", que és la generadora d' "amor" i produeix, al seu torn, "serotonina (5-HT), que és la que estimula els neurotransmisors. Els processos desencadenats per la feniletilamina i la serotonina comencen a l'hipotàlem i d'allà passen al còrtex on es guarden.

I sembla ser que alguns aliments podrien contribuir a augmentar aquestes substàncies, com les ostres, les cloïsses o els musclos, que contenen elements que afavoreixen la alliberació de testosterona i estrogens -hormones sexuals-.

Així que ja ho sabeu.



I abans d'anar a la recepta, només una cosa més. Els mol·luscs de dos valves -cloïsses, ostres, musclos, etc...- estan units a la conxa amb uns músculs, que es relaxen quan els coem, perdent, progressivament la rigidesa fins que, finalment, cedeixen i l'animal queda obert. 

Per tant, si després de la cocció algun musclo queda tancat, vol dir que ja era mort abans de cuinar-lo i per això els seus músculs no han reaccionat amb la calor. Per això, no s'han de menjar. 

Avisats esteu.



Per dues persones, es necessiten els següents ingredients:


  • 800 gr de musclos de roca
  • 2 pebrots verds
  • 1 pebrot vermell gran
  • 1-2 tomàquets grans
  • 1-2 cebes
  • 1-2 alls
  • 1 guindilla
  • alfàbrega
  • un rajolí de vi blanc
  • sal i pebre


Com els musclos es fan molt ràpid, el primer que s'ha de preparar és la salseta.

Per això, en primer lloc, s'ha de tallar la ceba, els pebrots i l'all a trossets ben petits.




Una vegada ben tallats, s'han de sofregir en una paella juntament amb la guindilla, i quan la ceba comenci a estar transparent, s'ha d'afegir els tomàquets tallats, també, a daus ben petits. I salpebrar.




S'ha de deixar sofregir fins que sigui ben cuit, camí de la textura de melmelada.




Mentre, s'han de netejar bé els musclos i treure'ls-hi les barbes.

I, en una cassola a part, s'ha de tirar un rajolí de vi blanc, posar els musclos, tapar i posar al foc fins que, pel vapor, s'obrin tots.




Llavors, s'ha de treure el suc que s'ha fet dels suc dels musclos i el vi, afegir-ne una mica a al sofregit, remenar bé i tirar la salseta al damunt dels musclos que encara tenim a la cassola. Deixar fer xup-xup un parell de minuts i a devorar-los.



Ideal per acompanyar aquest plat mariner i d'estiu, la cançó "Al mar" de Manel.


Al mar

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc,
tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i hi dalt de la nòria,
tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar...

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, a la que bufa la mar,
així estirada se't veu espectacular
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues de final inesperat.
És abusiva tanta calor.
T'incorpores i et poses bé el banyador,
amb el peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,
molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

(Manel)






TEXTO O DESCRIPCION



6 comentaris:

  1. Les receptes de la mare sempre triomfen!!!! Per cert.....la cançó dels Manel....no em canso mai d'escoltar-la!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  2. Els musclos el vapor ens agraden molt, però crec que provaré aquesta recepta per variar, te molt bona pinta.

    ResponElimina
  3. Doncs jo en soc fan total dels musclos, m'agraden de totes les maneres! Ara tinc una recepta pendent de publicar als esborranys i quan he vist la foto em pensava que era la meteixa pero despres quan he continuat llegint he bist que es diferent... aquesta no la coneixia i pots estar segura que la faré, ha de ser boníssima! Un petó maca!

    "Les receptes que m'agraden"

    ResponElimina
  4. Que ricos!!!!!! me encantan los mejillones.

    ResponElimina
  5. Uno de mis platos fijos sobretodo en verano. ¡Qué ricos! bss

    ResponElimina
  6. Que ricos!! :) Con esa sasa de verduritas tienen que estar deliciosos, me encantan!
    Un abrazo!!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!