Musclos a l'estil de la mare. Per sucar-hi pa.

"Soy pequeño y alargado

en dos conchas colocado,

como no puedo nadar,

me pego a las rocas del mar."

(Endevinalla)

Tot i que ni la mare, ni jo, som molt amants dels musclos, he de dir que ella fa una recepta que m'encanta, sobretot a l'estiu. No fa gaire que en va fer, i ELL, un dia que vam anar al recent reobert Mercat de Sants, em va demanar que fes la recepta de musclos de la mare.

Així que, després de comprovar que a la meva peixateria -si, si, ja he triat una després d'estudiar el gènere i els preus de totes les parades-, hi havia uns fantàstics i no molt grans -m'agraden petits- musclos de roca, que a més estaven molt bé de preu, vaig decidir fer-los.

A sobre, de reüll, vaig veure com el peixater em posava un grapadet de més a la bossa, després de pesar-los, cosa que, més tard, vaig agrair enormement. És ben bé que comences a menja-ne i ni t'adones i s'han acabat.

Els musclos o mitílids (Mytilidae) són una família de mol·luscs, que com altres bivalves, són animals filtradors que viuen fixats al substrat i que s'alimenten de fitoplàncton i matèria orgànica en suspensió. Tot i que sembla un animal molt simple, és tant complicat explicar el seu sistema de filtració, que obviaré tota aquesta part, i aniré a certes explicacions que, des del meu punt de vista, són bastant més interessants. Avui, un parell o tres de curiositats.

Per exemple, en primer lloc, la capacitat d'alguns mol·luscs, com la lapa, la ostra o el musclo per aferrar-se a les roques. Tots coneixem l'expressió "enganxar-se com una lapa".

Resulta que en el cas del musclo, la causant d'aquesta facilitat per aferrar-se a la roca és una resina epòxica similar a la utilitzada en els adhesius artificials. Les seves propietats, per això, superen a la de les coles habituals del mercat, tant per la seva força, com per la seva resistència a l'aigua; una propietat que diuen que no ha passat inadvertida per l'exèrcit dels EEUU, molt interessats en crear una cola efectiva i resistent a l'aigua. Tot i que, de moment, no resulta viable, ja que per aconseguir un sol gram d'aquesta substància es necessiten, ni més ni menys, que uns 10.000 musclos i, a més a més, es fa mitjançant un complex i costós sistema de separació. 

Per això, el Departament d'Energia dels EEUU té biòlegs moleculars treballant a l'Idaho National Engineering and Environmental Laboratory (INEEL), per trobar els gens que intervenen en la producció d'aquesta substància, per la seva reproducció gràcies a la enginyeria genètica, en col·laboració amb científics de la Universitat de Califòrnia.

I encara més, si s'aconseguís, a sensu contrari, es podria desenvolupar un sistema de repulsió per cobrir els cascs dels vaixells i evitar que aquests mol·luscs s'enganxin, que és un problema important.



La segona curiositat és el seu poder afrodisíac.

En el seu afany per estimular el desig sexual o intensificar la potència, l'home ha buscat al llarg de la història tot tipus de pocions, substàncies, plantes i menjar que actuïn sobre el sistema nerviós, donant lloc, moltes vegades, a mites que no tenen cap fonament, tot i que altres sí que en tenen.

La ciència ha comprovat que quan s'experimenta una atracció cap a una altre persona, l'organisme produeix una substància anomenada "feniletilamina", que és la generadora d' "amor" i produeix, al seu torn, "serotonina (5-HT), que és la que estimula els neurotransmisors. Els processos desencadenats per la feniletilamina i la serotonina comencen a l'hipotàlem i d'allà passen al còrtex on es guarden.

I sembla ser que alguns aliments podrien contribuir a augmentar aquestes substàncies, com les ostres, les cloïsses o els musclos, que contenen elements que afavoreixen la alliberació de testosterona i estrogens -hormones sexuals-.

Així que ja ho sabeu.



I abans d'anar a la recepta, només una cosa més. Els mol·luscs de dos valves -cloïsses, ostres, musclos, etc...- estan units a la conxa amb uns músculs, que es relaxen quan els coem, perdent, progressivament la rigidesa fins que, finalment, cedeixen i l'animal queda obert. 

Per tant, si després de la cocció algun musclo queda tancat, vol dir que ja era mort abans de cuinar-lo i per això els seus músculs no han reaccionat amb la calor. Per això, no s'han de menjar. 

Avisats esteu.

Per dues persones, es necessiten els següents ingredients:

• 800 gr de musclos de roca
• 2 pebrots verds
• 1 pebrot vermell gran
• 1-2 tomàquets grans
• 1-2 cebes
• 1-2 alls
• 1 guindilla
• alfàbrega
• un rajolí de vi blanc
• sal i pebre

Com els musclos es fan molt ràpid, el primer que s'ha de preparar és la salseta.

Per això, en primer lloc, s'ha de tallar la ceba, els pebrots i l'all a trossets ben petits.

Una vegada ben tallats, s'han de sofregir en una paella juntament amb la guindilla, i quan la ceba comenci a estar transparent, s'ha d'afegir els tomàquets tallats, també, a daus ben petits. I salpebrar.

S'ha de deixar sofregir fins que sigui ben cuit, camí de la textura de melmelada.

Mentre, s'han de netejar bé els musclos i treure'ls-hi les barbes.

I, en una cassola a part, s'ha de tirar un rajolí de vi blanc, posar els musclos, tapar i posar al foc fins que, pel vapor, s'obrin tots.

Llavors, s'ha de treure el suc que s'ha fet dels suc dels musclos i el vi, afegir-ne una mica a al sofregit, remenar bé i tirar la salseta al damunt dels musclos que encara tenim a la cassola. Deixar fer xup-xup un parell de minuts i a devorar-los.

Ideal per acompanyar aquest plat mariner i d'estiu, la cançó "Al mar" de Manel.

Al mar

Tu i jo hem sopat en bons restaurants,

tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,

tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,

tu i jo hem cantat a la vora del foc,

tu i jo hem buscat coses similars,

tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,

tu i hi dalt de la nòria,

tu i jo i la nostra història,

però tu i jo no ens hem banyat mai al mar, al mar, al mar...

Plantem les tovalloles, convido a un gelat,

juguem amb alegria, esquivem passejants.

A l'horitzó es divisen les veles

d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.

Dormo una estona, a la que bufa la mar,

així estirada se't veu espectacular

llarga i blanqueta a la sorra llegint

intrigues de final inesperat.

És abusiva tanta calor.

T'incorpores i et poses bé el banyador,

amb el peu calcules com està l'aigua

i tot està llest per tal que entrem al mar.

Així doncs si un dia vens i passes per aquí,

i si malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no féssim camí,

molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d'un bar,

sona bona música i som davant del mar.

(Manel)