Refrescant, dolç i català. Gelat de mel i mató.

"Mi consejo es que no te preguntes por qué o de dónde,

sino que disfrutes de tu helado mientras está en el plató.

Esta es mi filosofía."

(Thornton Wilder)

Sabeu a qui hem d'agrair la existència dels gelats? Jo no ho sabia i he hagut de rebuscar una mica per la meva revista preferida -que no sigui de cuina-, el Muy Interesante.

Sembla ser que van ser els xinesos, molts segles abans de Jesucrist, els primers en elaborar un gelat barrejant la neu de les muntanyes amb un preparat a base de fruites i mel. 

En qualsevol cas, els romans de seguida van caure rendits als peus d'aquestes delicioses postres i, segons les Cròniques, Neró manava portar neu dels Alps per elaborar una espècia de sorbet gelat amb mel i fruites. 

A la cort d'Alexandre Magne, diuen que es va instaurar la costum d'enterrar àmfores repletes de mel i fruites a la neu, per després, servir-les gelades.

També els cuiners àrabs dels califes de Bagdad en van perfeccionar la qualitat i la varietat, incorporant, entre d'altres ingredients, el nèctar de la fruita. Precisament en aquestes terres va ser on Marco Polo va descobrir els gelats i va portar-los cap a Europa. Inclús hi ha qui sosté que l'origen dels "polos" és en honor al cognom d'aquest explorador.

I ja a partir del segle XVI es van popularitzar les tècniques de conservació i un cuiner francès de la cort britànica, les dades del qual les desconec, sembla ser que va incorporar la llet, que va comportar un abans i un després en el món dels gelats.

I a qui no li ve de gust un gelat amb la calor que fa? I si a sobre us dic que els gelats treuen el mal humor?

Segons un estudi recent del Centre Mèdic de la Universitat de Maryland, els gelats contenen triptòfan, un aminoàcid que ens calma i redueix l'agressivitat, augmentant la producció de serotonina -la hormona del benestar-. Això ajuda a combatre l'estrés, a relaxar-nos i a dormir millor.

Avui una recepta de la Sandra i el Xavi, d' Els fogons de la Bordeta. Gelat de mel i mató. Especial per la Patrícia, que és fan d'aquestes postres tant típiques de casa nostra. I fet, a més a més, amb el millor, el Mató de Montserrat.

El mató ja estat i és un producte molt típic a Catalunya i es té constància escrita del mató de Montserrat des de finals del segle XIX, encara que el seu consum és molt anterior. El venien les pageses al petit mercat de Montserrat, quan la gent dels pobles van començar a fer recuits de llet del sobrant que els quedava.

Té una textura suau, lleugerament gelatinosa, amb un sabor fresc i humit que en fa d'aquest gelat una verdadera delícia.

I el toc original? Els caramels de mel, els de tota la vida.

Per fer aquest deliciós gelat, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de mató
• 300 ml de llet
• 200 ml de nata líquida
• 125 gr de sucre
• 25 gr de llet condensada
• 10 caramels de mel o 3 cullerades de mel
• caramels de mel per a decorar

Com tots els gelats, és molt fàcil de fer.

En primer lloc, s'ha de triturar bé el mató, la llet, la nata, la llet condensada i el sucre -jo he afegit una mica de llet condensada i he reduït el sucre, perquè no faci cristalls- i posar en un bol que s'ha de deixar reposar a la nevera un parell d'hores.

Passat aquest temps, s'ha de tornar a triturar la barreja i afegir els caramels que prèviament hem picat.

Després, passar a la gelatera, fins que sigui ben cremós, normalment uns vint minuts, tot i que depèn de la gelatera.

La meva s'ha de tenir, al menys, 24 hores al congelador abans de fer-la servir.

Una vegada fet, s'ha de posar en un tupper i cap al congelador fins el moment de servir. Aproximadament, s'ha de treure del congelador uns deu minuts abans.

Per preparar els cristalls de mel, s'ha de posar els caramels entre dos papers de forn, deixant espai entre ells perquè es desfan  i enforna durant 3 o 4 minuts a 220ºC.

Quan els traieu del forn, si voleu donar algun tipus de forma, ho podeu fer amb una cullera pel damunt del paper.

I s'ha de deixar refredar per poder treure el paper.

I a decorar.

Us prometo que és un gelat deliciós. Gràcies Sandra i Xavi.



I qui no ha pres un gelat, a la vora del mar, tot escoltant una havanera? Avui acabo amb "Ets mel i mató" del grup Gavina.

Ets mel i mató

Mel destil·les dels llavis
quan dius que m'estimes
i els teus ulls em somriuen
tant blancs com mató
tant blancs com mató

Mel és ta boca fresca
quan dolçament em beses
i els teus dits em festegen
tant suaus com mató
tant suaus com mató

Mel, és mel quan sospires
i em mires ansiosa
jo et prenc amb delícia
i et fons com mató
i et fons com mató

No, amb el cor no voldria
i tampoc no podria
a una altra estimar
doncs tu ets mina meva 
del món la millor
tot mel i mató

Mel és mel quan t'enfades
i em dius que me'n vagi
mel quan rius i quan plores
i quan em dius perdó
i quan em dius perdó

Jo t'abraço i et mimo
i faig que t'enfadis
perquè així quan se't passa
carai! quin mató!
carai! quin mató!

No, el meu cor no voldria
i tampoc no podria
a una altra estimar
doncs tu ets mina meva
del món la millor
tot mel i mató

Doncs tu ets mina meva
del món la millor
ets mel i mató.

(Grup Gavina)