Raspberry and pistachio tart de Richard Bertinet. Sublim.

"¡Oh pasteles! ¡dulces, finos y sublimes pasteles; enrollados con los dedos!

¡Vosotros sois la triaca, el antídoto de cualquier veneno!

¡Nada me gusta tanto, y constituís mi única esperanza, toda mi pasión!"

(Las mil y una noches -11ª a 21ª noche-)

He trigat una mica en fer aquest post, però ja està aquí.

Una recepta fantàstica d'un pastís fantàstic, escrita per un forner-pastisser fantàstic, en un llibre fanntàstic: Raspberry and pistachio tart, de Richard Bertinet a Pastry.

Aquest pastís, a més a més, va ser el que va posar el fermall -gràcies Rit per ensenyar-me aquesta bonica paraula- al meu sopar d'aniversari, que aquest any vam cel·lebrar a casa, en familia.

Tot i que el pastís és deliciós, però, permeteu-me un consell -suggerit per la meva mare, i que subscric totalment-, i és que és més adequat per un berenar o per prendre el te o el cafè, ja que si l'àpat ha estat copiós, potser és massa consistent.

Però que ningú es confongui. És un pastís realment deliciós.

Quan he començat el post, anava a parlar de l'origen dels pastissos, però mentre buscava informació, he canviat d'opinió respecte el contingut del post; com sabeu, m'agrada parlar de curiositats o d'històries sobre el perquè de certes expressions i, avui, n'he triat una.

Coneixíeu l'expressió "no entender más que el tonto de los pasteles"? (significa entendre només el que convé).

Doncs el "tonto de los pasteles", sembla ser que va existir a la població de Pastrana, Guadalajara, aproximadament, cap a mitjans del segle XVI. 

Diuen que un dia van enviar a aquest noi a recollir una safata de pastissos, d'encàrrec, no se sap qui, per veure si podia servir d'alguna cosa, ja que s'ensumaven que no era massa espavilat. El van enviar, i va tornar, amb les mans buides. Quan li van preguntar com és que tornava sense cap pastís, va respondre que se'ls havia menjat tots i quan li van preguntar perquè, diuen que va respondre: "Toma, y como soy tonto...".

Amb això, van comprovar que el noi si bé no servia per recollir uns pastissos, sí sabia treure'n partit de la situació i utilitzar la seva fama de poc espavilat, per treure'n profit.

Vaig llegir que la història la va recollir en Pancracio Celdrán Gomáriz, en una obra anomenada Inventario General de Insultos.

Al pròxim pastís, explicaré una altre curiositat que també he trobat, però ara no m'allargo més, que la recepta ja és prou llarga.

Per fer aquest fantàstic pastís, es necessiten els següents ingredients:

Per la pasta de festucs:

• 250 gr de farina
• 100 gr de festucs mòlts
• 125 gr de mantega
• 125 gr de sucre
• 2 ous + 1 rovell
• pessic de sal

Per la crema d'ametlles:

• 125 gr de mantega sense sal
• 125 gr de sucre glas
• 125 gr d'ametlles mòltes
• 25 gr de farina
• un ou i mig
• 1 cullerada de rom (elixir)

Per la crema pastissera:

• 125 gr de llet sencera
• 1/2 baina de vainilla
• un rovell i mig
• 30 gr de sucre glas
• 13 gr de farina de blat

Per decorar:

• 200 gr de melmelada d'albercoc
• 2 cistellets de gerds
• 50 gr de festucs sense sal

En primer lloc s'ha de preparar un motlle quadrat d'uns 20 cm per 2.5 cm, aproximadament. Jo, en aquest cas, vaig fer servir un motlle d'aquells que semblen aros d'emplatar i que no tenen base, i la veritat és que va anar d'allò més bé. Per tant, el primer de tot és pintar els laterals amb mantega.

A part, s'han de picar els festucs i barrejar-los amb la farina i la sal i barrejar bé amb la mantega, tallada a dauets, però freda de la nevera, fins que tingueu una barreja que semblin molles, o sorra humida.

Llavors s'ha d'afegir el sucre, seguir barrejant i quan sigui ben uniforme, afegir els ous i el rovell i barrejar suaument amb l'ajuda d'una espàtula fins que tota la massa sigui un sol tot.

Per acabar de pastar bé, el millor és enfarinar una mica la taula de pastar i seguir-la treballant fins a tenir una massa suau i llisa.

Abans de posar-la al motlle, ha de reposar a la nevera, com a mínim, una hora. Jo ho vaig deixar tota la nit, tal i com aconsella en Richard Bertinet al seu llibre.

Passat el temps de repòs, s'ha d'estirar la massa (forma quadrada) fins que tingui un gruix de 5 mm -si féssiu tartaletes individuals, el gruix hauria de ser de 3 mm-, i un cop tingui aquest gruix, ja es pot folrar el motlle, amb l'ajuda d'un corró.

Tot i que el llibre parla d'una massa llisa i uniforme, la realitat és que és una massa difícil de treballar, així que no patiu si se us trenca al col·locar la pasta al motlle, perquè amb les mans és molt fàcil de reparar. De fet, gairebé segur que se us trenca.

I una vegada posada la pasta al motlle, a reposar, de nou, a la nevera, com a mínim, uns 30 minuts.

Mentre, s'ha de fer la crema d'ametlles i la crema pastissera.

Per fer la crema d'ametlles, s'ha de batre la mantega fins que sigui ben suau i afegir les ametlles, el sucre glas i barrejar. Després, s'ha de barrejar la farina, els ous i finalment, el rom.

I cap a la nevera a reposar, com a mínim, 15 minuts.

Finalment, per fer la crema pastissera, s'ha de posar la llet en un cassó i escalfar amb la baina de vainilla oberta per la meitat i amb les seves llavors que s'han de treure i afegir a la llet, i infusionar, fins que arrenqui el bull i enretirar.

Mentre la llet infusiona, en un bol s'ha de batre els rovells d'ou i el sucre fins que blanquegin i gairebé doblin el volum. Llavors s'ha d'afegir la farina i barrejar fins que no quedi cap grumoll.

Quan la llet s'hagi atemperat i sigui tèbia, s'ha de barrejar la meitat amb els ous blanquejats i després amb la resta -a poc a poc, per evitar que l'ou qualli-, i una vegada tot ben barrejat, s'ha de posar altre vegada al cassó i dur a ebullició sense deixar de remenar. Quan bulli s'ha de deixar un minut, aproximadament, i retirar del foc. Ha de ser espessa.

Per refredar la crema, s'ha de posar en una safata i cobrir la superfície de la crema amb paper film, de seguida, per evitar que al refredar faci tel. I deixar que refredi bé a la nevera.

Quan sigui la crema ben freda, s'ha de barrejar amb la crema d'ametlles.

I després, omplir el motlle que ja tenim cobert amb la pasta. 

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 200ºC, durant uns 30 minuts, o fins que sigui daurada.

Abans de treure el pastís del motlle, s'ha de deixar refredar, com a mínim, 15 minuts.

Quan el pastís sigui ben fred, s'ha de cobrir amb un glassejat fet amb la melmelada d'albercoc i una cullerada o dos d'aigua que s'ha d'escalfar fins al moment just a l'ebullició.

I, finalment, per decorar, s'ha de posar gerds al mig, disposant-los en forma quadrada i pel voltant, una mica de festucs picats a ganivet perquè quedin ben desiguals. 

Per acabar, cobrir els gerds amb una mica més del glassejat, perquè quedin ben brillants i ja està a punt per degustar.

És un pastís dens que jo vaig fer com a postres pel meu aniversari, però que, com he dit, és ideal per prendre el te.

Mireu quin tall més maco que té. És un pastís absolutament deliciós.

Avui la recepta no és de pa de pessic, realment, és una recepta una mica més elaborada, però avui vull acabar amb Tremendamente, que té un ampli repertori de cançons "gastronòmiques". M'encanten. Avui, "Bizcocho pa torpes".

Bizcocho pa torpes

"- Si?

- Hola madre...

- Dime

- Escucha, necesito que me hagas un favor...

- El que?

- Necesito que me...El que? je...no te voy a pedir dinero, solo quiero que me des la receta del io...del bizcocho de yogures...

- Ah del bizcocho?

- De cuantos vasitos de yogur, de azúcar y de todo eso

- (...) a ver, escúchame.

- Dime..."

Usaremos un yogurt

lo tomamos de medida

uno de aceite

dos de azúcar

tres de harina

Necesitamos tres huevos

y el zumito de un limón 

sobre de levadura

y un bol.

Bate los huevos y el azúcar de caña

con la varilla

con la varilla

con la varilla

Luego le mezclas levadura y harina

con la varilla

con la varilla

con la varilla

Ahora el yogurt y el zumito de limón

con la varilla

con la varilla

con la varilla

Y por último,

el aceite de oliva

extra 

virgen

por supuesto

Luego lo echas en una fuente
ligeramente harinada

y al horno
180 grados
45 minutos
esta receta no falla.

(Tremendamente)