diumenge, 30 de març del 2014

Un viatge a la infància. "Huesitos".


 




“Todas las personas mayores fueron al principio niños,
aunque pocas de ellas lo recuerdan.”

(Antoine de Saint-Exupery)





I un altre mes, tornem amb el repte que més m’agrada de la xarxa, l’AsaltaBlogs.

Aquesta vegada, tots els assaltadors, sense cap mena de pietat, ens hem immiscuït a un dels blogs més dolços que he visitat: Postres Originales

La seva autora, la Pilar, de Ciudad Real, sempre ha estat una apassionada de la cuina i, com jo, ja acompanyava, des de ben petita o a la seva mare, o a la seva àvia a comprar, per després, observar com aquestes transformaven la compra en verdaderes meravelles. I així, és com va aprendre a estimar la cuina.

La veritat és que m’ha costat bastant escollir la recepta que volia endur-me del seu blog, i fins a l’últim moment, he mantingut tres candidates, però al final, no puc estar més contenta amb la meva elecció.



Avui, torno a la meva infància de la mà d’uns “huesitos” casolans, que són una verdadera delicia. ELL diu que li recorda més al Tokke, i la veritat, pot ser. El que no tinc cap dubte és que són realment exquisits i que són encara més bons que els que es compren.

Qui no recorda els “huesitos”? Són una de les galetes que més em recorda a quan era petita. Només en menjava de tant en tant, quan em quedava amb els avis i em donaven un cacaolat, uns “huesitos” i un paquet de cromos d’alguna de les col·leccions que feia.

Els “huesitos”, no són gaire més grans que jo. Van ser creats al 1975 per “Chocolates Hueso”, una empresa familiar ubicada a Ateca (Zaragoza) fundada al 1862 per Francisco Hueso, que va arribar a ser molt important en una època determinada, ja que diuen que inclús va arribar a ser proveïdora de la Casa Reial pels volts de 1900.

Després de crear-se els huesitos, al 1975, va venir el primer anunci, protagonitzat per un noiet d’una tribu africana, amb els cabells subjectats per un os i vestit amb uns pantalonets de pell de lleopard que deia: “¡eso...eso...chocolates hueso!”. En aquell moment, els huesitos es coneixien com a Ambrosías-praliné de chocolate.

I la seva fama va anar creixent, fins a tenir inclús un equip ciclista –el “Hueso”-, que va participar a la Volta a Espanya durant tres anys consecutius, del 1983 al 1985.

Al 1989 l’empresa es va vendre a la mercantil britànica “Cadbury-Schweppes” i aquesta, posteriorment a l’americana “Kraft Foods”. “Mondelez International”, filial d’aquesta última, volia tancar la fàbrica d’Ateca i traslladar la producció a Polònia, però finalment, després d’una campanya social i institucional brutal, es van tirar enrere i, va vendre la fàbrica, juntament amb les marques “Huesito” i “Tokke” a Chocolates Valor, que és qui ara, n’ha assumit la producció.



La recepta no pot ser més senzilla, ni menys espectacularment deliciosa.

Per fer 12 “huesitos”, es necessiten els següents ingredients:

  • 8 galetes de gelat rectangulars o quadrades
  • 200 gr de xocolata Milka
  • 1 cullerada d’oli d’oliva suau o de gira-sol
  • 50 gr de xocolata blanca
  • Nutella

  
La recepta original diu que primer s’ha de posar la Nutella al microones perquè es desfaci una mica i es pugui untar millor. Jo no en tinc i amb tenir-la a temperatura ambient, en vaig tenir de sobres i se’m va escampar d’allò més bé.

Així que, comencem amb la recepta. S'ha de fer amb galetes per gelat.




S’ha d’untar una galeta amb una capa fina de Nutella –si la fem gruixuda després pot quedar empalagós-, i tapar amb una altre galeta, que també hem d’untar, fent fins a 4 capes de galeta. Evidentment, la última galeta, no s’ha d’untar.




Una vegada untades, s’ha de fer una mica de pressió perquè les galetes quedin ben unides, i amb l’ajuda d’una espàtula o d’un ganivet, hem de treure l’excedent que surti pels laterals.

I cap a la nevera, com a mínim uns 30 minuts, perquè la Nutella endureixi.

Passat aquest temps, s’han de treure i tallar tres parts iguals; si la galeta era rectangular, s’ha de tallar pel costat més llarg.




Finalment, s’ha de desfer la xocolata Milka i quan sigui desfeta, s’ha d’afegir una cullerada d’oli i remenar bé fins que aquest sigui ben integrat.




Amb una mica de paciència, s’han d’anar cobrint tots els “huesitos” amb la xocolata desfeta, sense deixar cap costat sense cobrir i deixar que caigui l’excés, posant-los al damunt d’una reixeta, i cap a la nevera.




Mentre, s’ha de desfer la xocolata blanca, amb compte de que no es cremi i una vegada desfeta, s’ha de posar dins d’una màniga pastissera.




Aquest pas és opcional, però no només els hi dona una mica de gràcia visualment, també de sabor. S’ha de tallar una punta de la màniga pastissera i fer ratlles de xocolata blanca al damunt de la xocolata Milka.




I a la nevera altre vegada.

Passada una hora, aproximadament, ja es poden menjar.

Vigileu. Són addictius. Qui avisa no és traïdor.



I per acabar el viatge a la infància, res millor que una volta pel supermercat, de la mà de Parchís.


Este supermercado tiene de todo
y estamos ya sintiendo un hambre de lobo
nos vamos a comprar chocolatinas
helados y pasteles y golosinas.

Superman sin comida no se ira
y buscara sus latas de conservas
pero los precios están tan altos
casi a las nubes llegando están
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Este supermercado tiene de todo
estamos ya sintiendo un hambre de lobo
nos vamos a comprar patatas fritas
globos de colores y muchas pipas.

Superman se ha escapado donde esta?
es un perro muy listo que buscara
ya encontró su comida viene contento
con una rica lata para su almuerzo
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Superman sin comida no se ira
y buscara sus latas de conservas
pero los precios están tan altos
casi a las nubes llegando están
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

Superman se ha escapado donde esta ? 
es un perro muy listo que buscara 
ya encontró su comida viene contento 
con una rica lata para su almuerzo
nuestros ahorros no dan pa`tanto
solo podemos comprarnos pan.

(Parchís)













77 comentaris:

  1. què bons surten aquest huesitos... jo els he fer també jugant amb els petits de casa i ha sigut tota una experiencia
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si!!! Que bons!! Ja he vist els teus!! Quina pinta i que divertit deu haver estat fer-los amb els nens! Molts ptons

      Elimina
  2. Totalmente parece que llegas del colegio y tu madre te da un huesito mmmnnn muy bueno asalto, un beso y

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Si! Que recuerdos! Muchas gracias!

      Elimina
  3. jajajajaj, me veo en la puerta del cole esperando a mis hijos con los huesitos preparados.
    Te han quedado de lujo, más quisieran los comerciales, estos si que deben estar de muerte.
    Me encanta la decoración.
    Bss.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que estan de vicio! Y más fáciles imposible! Gracias guapa! Besos

      Elimina
  4. Que bonitos te han quedado!!!. Este postre me encanta, me chifla.... Felicidades por el asalto.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Elvira!! Estan riquísimos!! Besos

      Elimina
  5. Viendo las fotos seguro que has disfrutado haciéndolos tanto como yo :) así que muchas gracias por pasarte por mi cocina y aunque ahora estoy en Ciudad Real porque mi contrato ha finalizado he estado año y medio por Lloret de Mar y me he traído creo demasiadas recetas dulces :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, he disfrutado mucho paseando por tu blog! De hecho, ni te has enterado y te he "robado" más de una receta! Jijiji! Besos

      Elimina
  6. ¡Buen botín! Los huesitos en casa siempre triunfan...
    Besos.

    ResponElimina
  7. Desde pequeña son mis pastelitos favoritos!! Qué aspecto tan espectacular!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! A mi también me encantaban!!! Y ahora que he visto lo fáciles que son...a repetir!! Besos

      Elimina
  8. He visto muchos huesitos hoy por aquí y por allá y no me extraña nada porque tienen una pinta estupenda. Yo también los valoré pero me decidí por la pantxineta. Excelente asalto. Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Si! Creo que ha sido la receta ganadora!! Varios ladronzuelos nos los hemos llevado de botín!! Besos

      Elimina
  9. Has preparado unos huesitos de primera!!! Y con ese chocolate blanco por encima los hacen súper irresistibles!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Sandra! Mmm!! Que ricos son los huesitos!! Besos

      Elimina
  10. Deliciosos, con uno de esos soy capaz de volver a clase fíjate.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Si! Es morder uno y volver a la infancia!! Besos

      Elimina
  11. Hemos coincidido en el asalto y me gusta mucho como los has decorado, me apunto la idea para la próxima vez que los haga, un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Mara! Ya lo he visto! Que pinta tus huesitos también! Deliciosos, verdad? Besos

      Elimina
  12. ¡Tengo antojo de huesitos! jajajajaja Me encanta el detalle del choco blanco, a nosotros también nos gusta usar ese contraste ^_^ Delicioso botín ^_^

    Besos ^_^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Beatriz, tienen que hacerse poquitos a poquitos, porque sino vuelan y es demasiado!! Besos

      Elimina
    2. ¡Gracias por el consejo! ^_^ Que mis minipinches (mi marido incluido) son unos golosos empedernidos jajajaja

      Besos

      Elimina
  13. ummm!! huesitos me encantan ... con tu permiso me llevo un par jejeje
    Buen asalto bicos.

    ResponElimina
  14. Me encantaban de pequeña y son tan sencillos que seguro que me doy un capricho... Besooos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! Son super fáciles de hacer! Gracias! Besos

      Elimina
  15. te han muy bien
    besoss

    ResponElimina
  16. Son deliciosos y te han quedado preciosos.
    Besitos :D

    ResponElimina
  17. A mis hijas les encantan!! Habrá que hacerlos un día!
    Ana de JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Claro guapa! Además los puedes hacer con ellos! Besos

      Elimina
  18. Quins records més genials, Marta! A mi també em recorden la infància, tot i que em confessava més fan del tigretón i la pantera rosa, perquè eren flonjos! Hauré de visitar aquest blog de la Pilar, que pel que dius té coses que fan salivar. Els teus huesitos en són una mostra, amb aquest pas a pas no ens podem pas equivocar, i són més fàcils de fer del que m'hagués imaginat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! És que més fàcil, impossible! Molts petons guapa

      Elimina
  19. Muy divertidos los huesitos!! y no hay que ser un niño para que te gusten verdad? deben estar deliciosos. enhorabuena por tu asalto!! besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no lo eres, al comerlos vuelves a serlo! Besos

      Elimina
  20. He visto por encima la tabla del los "asaltos" y creo que esta receta fue una de la más escogida y no me extraña Marta!!Te han quedado genial..Bs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! Creo que es la más escogida! Gracias guapa! Besos

      Elimina
  21. Me encanta esta receta y casi casi la hago!!! Pero al final no fue asi... te han quedado estupendos

    ResponElimina
  22. Hola me encantan yo también las tenia en mente pero al final cambia de idea, la verdad es que me parecen buenísimos
    Besinos
    El Toque de Belen

    ResponElimina
  23. Pero qué requetebonitos te han quedado los huesitos, genial asalto.

    ResponElimina
  24. Monissims amb la xocolata per sobre fent la decoració!!! Quin exit aquests huesitos!!!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Bea! La veritat és que han triomfat i és que s'ho mereixen! Un petonàs

      Elimina
  25. Son una pasada con el toque de chocolate blanco, geniales! Un besazo!

    ResponElimina
  26. Por cierto, me fascina tu taza! ;)

    ResponElimina
  27. Vaya! veo que los huesitos han hecho las delicias de los ladrones este mes. Todos me estais recordando (ya lo he comentado en otro blog) que me encantan los huesitos pero que hubo una época en la que no los podia ni ver...mi hermano mayor me retó a comer huesitos...me ganó pero me lo pasé genial! No recuerdo cuantos nos comimos pero si recuerdo ir al kiosco de chuches a comprar un montón!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi me encantaban! Además eran tan ligeros que podías comer un montón! ;) besos

      Elimina
  28. Qué buenos!! Tengo pendientes hacerlos caseros porque era una de mis chocolatinas preferidas de niña! No los hice porque sabían que muchos los ibais a robar! Jajajaja. Pero te han quedado con una pinta de 10!
    Muás
    Gallecookies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mucha gracias! Ya estiy deseando hacerlos otra vez! Besos

      Elimina
  29. Me ha encantado tu post, esa contextualización historica ha hecho que recuerde con mas cariño los huesitos, que nunca fue de mis favoritos porque como bien dices en nuestra infancia lo normal era disfrutar estas cosas de guindas a brevas y pudiendo elegir yo siempre fui mas de "Pantera Rosa". A ver si reflexionamos todos un poquito sobre lo que consumimos. Enhorabuena por tu post, me encantan estos con mucha chicha!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias! De verdad! Me ha hecho mucha ilusión tu comentario! Besos

      Elimina
  30. Que bons han d'estar............ m'encanten .

    ResponElimina
  31. Et pots creure que mai he menjat un huesito, amb lo fàcil que es veuen de fer i el èxit total de la recepta tendré que posar-li remei, jejejej. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No??? Doncs no tens excusa per no provar-los! Ja has vist que fàcils són de fer! Ànims. Ptons

      Elimina
  32. Quina preciositat! Queden molt bonics, fets a casa... Recordo que sovint venien mig aixafats i ni de lluny deuen ser tan bons com aquests! Quins records... Per cert, gràcies per la petita lliçó d'història. No la coneixia :)
    Mara

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests no s'aixafen!!! I són encara més bons! ;) molts petons guapa

      Elimina
  33. Qué rico y qué bonitos te han quedado! Me gusta con ese chocolate blanco por encima.
    besos

    ResponElimina
  34. Que bonitos te han quedado con esa decoración! seguro que también están deliciosos :)

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deliciosos no, lo siguiente! Gracias! Un beso!

      Elimina
  35. M'han agradat molt i molt....els haig de preparar!!!! Ja se'm fa la boca aigua! PEtons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I es que, a sobre, no poden ser més fàcils! Ptons guapa

      Elimina
  36. Pero qué bien te han quedado!! Están perfectitos perfectitos!! No se te han roto ni un poquito al cortarlos!! Eres una artista!
    Besitos
    Beatriz

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias! Se lo debo a un buen cuchillo!! ;) muchos besos

      Elimina
  37. Aunque tarde, aquí estoy para ver este fantástico asalto, que maravilla, a mi también me recuerdan a la niñez!!! :)
    Un abrazo!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Raúl! Yo también voy tarde! Un beso

      Elimina
  38. Una rica merienda con una decoración preciosa, te felicito por tu elección
    Lxx

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!