dilluns, 2 de setembre de 2013

La temptació de la sort. Pa de pessic de les Carmelitas de Sevilla.







“Perquè, contràriament al que molts creuen,
la Bona Sort no és allò que passa a uns quants que no fan res.
La Bona Sort es allò que a tots ens pot passar si fem alguna cosa.
Alguna cosa que consisteix a crear les condicions perquè les oportunitats,
que hi són per a tots,
no es morin com les llavors de trèvols de quatre fulles
 que cauen en terra estèril.”

(Àlex Rovira,
La bona sort)





Aquest estiu, quan vaig arribar a La Selva de Mar -on estiuejo-, la meva mare m'esperava amb un pot, per a mi, amb una massa mare per elaborar el pa de pessic de les Carmelitas de Sevilla.

Jo no havia sentit mai parlar d'aquest pa de pessic, ni tant sols de bescuits fets amb massa mare; sí he fet receptes dolces amb preferment, però pa de pessic, mai.

Resulta que és una espècie de cadena -a ella li va donar el Marc, el fill d'uns amics de tota la vida- i que al entregar-te una porció de massa mare, la persona que te la dóna et desitja salut i sort. Va amb un paper amb instruccions concretes de com fer el pastís, i es necessiten 10 dies (si te'l donen abans d'un dijous, has de deixar la massa reposant fins llavors, sense fer res).

El paper comença dient:

"Antiga manera de fer el pastís.
Sense utilitzar batedora, nevera, ni cap aparell modern.
Comença el dijous per coure'l el dissabte de la setmana següent.
La persona que et dóna la "massa mare" et desitja salut i sort."



Sembla ser, pel que he estat investigant aquest estiu, que al principi es deia "Bizcocho del padre Pío", però que anys després, va ser adoptat per les Carmelitas de Sevilla.

El pare Pío era un misioner que fa segles, segons la llegenda, predicava per Egipte i regalava porcions de massa als seus feligresos.

Altres el conèixen com a "Pa Amish" o "pa de l'amistat", i diuen que el su origen prové d'aquest poble amish i per això es demana al principi que no es faci servir cap batedora, ni cap aparell modern, ja que al no aparèixer a la Biblia, contaminarien l'aliment.


Hi ha qui tant sols el conèix com el "pa de pessic de la sort" o "pa de pessic de la fortuna", sense cap més història.




La veritat és que mai he estat de les persones que segueix aquest tipus de cadenes, però com ja debeu saber després d'aquests mesos de blog, no puc resistir-me a provar una recepta, sigui quina sigui; a més a més, després de provar fa uns mesos la massa mare pel pa, havia de fer-ne una dolça. Així que amb les mans ben obertes, vaig agafar aquella porció de massa mare, i vaig esperar a que fos el dia per començar el procés de cuidar la massa mare fins a fer el pa de pessic.

Entremig, he de dir que vaig participar en l'elaboració del pa de pessic que va fer la meva mare amb la porció que s'havia de quedar i que només provar-lo, em vaig alegrar de tenir la meva pròpia.

Una vegada a casa, i arribat el dia "D", vaig fer el pastís. 

No sé si m'atreveixo a dir que és el millor pa de pessic que he provat mai, perquè potser és massa bèstia, però he de dir que és impressionant. És un pa de pessic molt gustós i humit, que es manté uns dies com acabat de fer.

Jo el vaig fer sense panses i amb avellanes, i la meva mare amb nous i panses i també era deliciós; em queda provar amb ametlles.



Una amiga, l'Eli, em va dir que buscava la recepta de la masse mare, per si era possible començar de zero el pastís, sense formar part de la cadena, ja que li va agradar tant que el volia fer ella quan volgués. Així que rebuscant per internet, vaig trobar la recepta de la massa mare, per si a algú no li ha arribat la cadena i vol provar de fer-lo -no recordo exactament de quin blog la vaig treure, perquè la vaig llegir a molts i en tots era idèntica, així que deu ser bona-. Jo no he provat aquesta opció, perquè em va arribar una porció de massa, però la deixo perquè, en algún moment ho provaré.



Com veureu, les mides sempre són un "got de". Jo vaig fer servir, tant per alimentar la massa, com per la recepta, un pot de vidre de iogurt, perquè sapigueu la mida, però ho podeu fer amb un got gran si voleu fer més quantitat de pa de pessic.



Ingredients per la massa mare:

  • 1 got de farina
  • 1 got de llet
  • 1/2 got de sucre
  • 1/2 sobre de llevat Royal

Aquests ingredients s'han de barrejar bé i deixar resposar 24 hores fora de la nevera, o els dies que quedin fins arribar a un dijous.

 A mi me la van donar feta i tenia aquest aspecte.







Com alimentar la massa (procés de 10 dies):

DIJOUS.
S'ha d'abocar la massa en un recipient i afegir un got de sucre i un altre de farina i deixar reposar sense remenar.




DIVENDRES.
S'ha de barrejar tot bé amb una cullera; si és possible, de fusta; com veieu, la primera vegada que em tocava remenar, no vaig pensar en que fos de fusta.





DISSABTE I DIUMENGE.
S'ha de deixar reposar la massa, sense fer res, ni barrejar.

DILLUNS.
S'ha d'afegir un got de sucre, 1 got de llet i 1 got de farina i deixar-ho reposar, sense remenar.

DIMARTS.
S'ha de barrejar bé tot amb una cullera, de fusta.




DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES.
S'ha de deixar reposar la massa, sense fer res, ni barrejar. A mi em va pujar moltíssim i la massa tenia aspecta de la molla d'un pa de pessic.




DISSABTE.
S'ha de partir la massa mare que teniu en quatre parts. Una de les parts és la que us servirà per fer el pastís, i les altres tres, són les que heu de donar a les tres persones a qui volgueu donar salut i sort.




Amb la porció que us heu quedat, ja es pot començar a fer el pastís.



Ingredients pel pastís (sense comptar els que necessiteu per alimentar la massa):

  • Porció de massa mare regalada
  • 2 gots de farina
  • 1 got de sucre
  • 1 got d'oli (pot ser oli d'oliva o de girasol)
  • 1 got de llet
  • 1 got d'ametlles o nous o avellanes picades (jo ho vaig fer amb avellanes)
  • 1 got de panses enfarinades (jo no en vaig posar)
  • 1 sobre de llevat Royal
  • 2 ous
  • 1 poma a trossets (jo la vaig posar ratllada)
  • 1 polsim de sal
  • 1 polsim de canyella
  • 1 polsim de vainilla
  • ratlladura de la pell d'una taronja.


El procés d'elaboració, per compensar el procés d'alimentació de la massa mare, és tant fàcil com barrejar tots els ingredients bé i posar-los dins d'un motlle que s'ha d'untar bé amb mantega i farina. Jo poso també a la base, un cercle de paper de forn, així és infalible.





Després s'ha de coure al forn que haurà d'estar prescalfat a 180ºC.

S'ha de coure, aproximadament uns 50 minuts, o fins que el punxeu i sigui cuit.

Com ja he avançat, és un pa de pessic humit i deliciós.






I per acabar, una preciosa cançó de Lluís Llach, d'aquelles que gairebé tothom es sap la lletra, que penso que és molt adient. Comencem desitjant sort, i no podem acabar d'una altra manera.


Que tinguem sort

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat amb mi

Si em dius et vull

Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren

Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal 
Caminar

Si vens amb mi

No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren

Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això magrat la boira cal
Caminar

(Lluís Llach)





TEXTO O DESCRIPCION





9 comentaris:

  1. S'ha de reconèixer que té molt bona pinta :P

    Bss
    Con Especias

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és deliciós! Sembla dens, però és lleuger i suau!! Un pto guapa

      Elimina
  2. Quina història més curiosa la d'aquest pastís i la seva elaboració!
    Jo no havia sentit mai a parlar d'un pa de pessic amb massa mare, però si ens el recomanes, tot i no formar part d'aquesta cadena, és una bona excusa per tastar-ho!!
    Amb les teves receptes la tornada a la realitat es fa més fàcil!

    Un petó guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Guapo! Jo també he trobat a faltar que el Pumuky sigui a la cuina! ;) Ja he visitat el teu blog! Ara que ha passat l'estiu, hem de començar a muntar alguna cosa, no? Pto

      Elimina
    2. Per mi fantàstic!
      Tinc un parell de mesos una mica de bojos, però sempre es pot trobar un foradet per quedar, jeje!
      Petons!

      Elimina
  3. olé! Quina bona pinta, Marta! Sembla taaaan sucós!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho és! La poma ratllada fa que sigui super tendre! El sabor no es nota, però li dona una humitat brutal! Ja has tornat de vacances? Se t'ha trobat a faltar! Ptons

      Elimina
  4. No t'has atrevit a dir que és el millor del món, però en té tota la pinta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va, ho diré! De pa de pessic, és el millor que he tastat! Un pto guapa i enhorabona pel concurs

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!