dimarts, 24 de setembre de 2013

Felicitats papa. Lingot de cafè i rom.





“No me cabe concebir ninguna necesidad tan importante 
 durante la infancia de una persona
que la necesidad de sentirse protegido por un padre.”

(Sigmund Freud).



Avui és l’aniversari del meu pare i avui el post, te’l dedico a tu.

Perquè avui, vull parlar de tu. De la sort que tinc de ser la teva filla.

Sé que no sóc una persona gaire carinyosa, ni d’abraçades, ni de petons –inclús en això ens assemblem-, sóc de silencis, però també sé que m’enténs, perquè jo, sóc igual que tu.

Només et volia donar les gràcies per tot el que he après de tu, que és molt, pels teus consells, que dones entre línies, i per la teva exigència, que significa, que creus en mi.

Seré breu, perquè em costa dir aquestes coses, però t’admiro i t’estimo, en majúscules.



I per tu, és aquest pastís. Quan el vaig veure, vaig pensar que te l’havia de fer. Sempre que la mare fa flam de cafè, corres a explicar-m’ho, i en més d’un postre, he sentit: “Saps que hi posaria? Una miqueta de rom...” Així que quan vaig veure aquest lingot, tu em vas venir al cap. I aquí el tens, pel teu aniversari.



La recepta d’avui és llarga d’explicar, però no tant de fer-la. Així que aniré per passos. Aquesta fantàstica recepta l’he tret del meu blog preferit i-Recetas, i es necessiten els següents ingredients.


Per la Dacquoise d’avellanes i fruits secs:

  • 72 gr d’avellanes mòltes 
  • 80 gr de sucre en pols 
  • 2 clares d’ou 
  • 27 gr de sucre 
  • 100 gr de crocant d’ametlla 
  • 25 gr d’ametlla torrada a trossets


Primer s’ha de prescalfar el forn a 170ºC.

Les avellanes han de ser torrades, així que si no les heu comprat així, s’han de torrar al forn, a 150ºC durant uns 10 minuts.

Una vegada les avellanes estan picades, s’han de barrejar amb el sucre glas i tamisar, reservant la barreja, una vegada tamisat.

Mentre, s’han de muntar les clares a punt de neu, afegint el sucre, sense deixar de batre, mica en mica, en dues o tres vegades. Ha de ser un merengue no massa compacte.

I el següent és unir els ingredients que tenim reservats. S’ha de barrejar delicadament les clares muntades amb la barreja d’avellanes i sucre, a poc a poc i de manera envolvent.




Quan la mescla sigui homogènia, s’ha d’estendre al damunt d’un paper de forn, amb l’ajuda d’una espàtula o màniga pastissera, de manera que quedi un rectangle una mica més gran que el que és el motlle.

Després, una vegada ben estesa la massa, s’ha d’escampar pel damunt els trossets de crocant i d’ametlla torrada i cap al forn.

Ha d’estar al forn durant uns 25-35 minuts, o fins que adquireixi un to daurat, lleugerament torrat.

Quan estigui, s’ha d’enretirar del forn i deixar refredar del tot, per evitar que es trenqui.

Jo el vaig fer el dia abans del muntatge del pastís, així que el vaig embolicar amb paper film i el vaig guardar a la nevera. És un pastís que necessita planificar-se.



Pel cruixent de xocolata i avellanes:

  • 100 gr de Nutella 
  • 25 gr de xocolata amb llet de cobertura 
  • 8 gr de mantega 
  • Choco Krispies 
  • Una mica de cafè soluble


En primer lloc s’ha de fondre la xocolata juntament amb la mantega.

Després, s’ha de barrejar el cafè soluble, la Nutella i els Choco Krispis amb la xocolata desfeta. S’han d’anar afegint cereals fins que sembli que no s’adhereixin entre ells i s’han d’estendre pel damunt de paper de forn, pressionant amb l’ajuda d’una altre fulla de paper de forn, per aconseguir una capa el més fina possible, per després poder tallar amb facilitat i s’ha de dur al frigorífic perquè endureixi. Aquesta part, igual que la d’abans, també la vaig fer el dia abans del muntatge del pastís.




Abans de muntar-lo, s’haurà de tallar un rectangle una mica més petit que el motlle. Jo vaig fer un parell de dibuixos de les mides abans d’estendre-les, tant per la Dacquoise, com per aquest cruixent, com podeu veure a la foto.





Per la Mousse de caramel i cafè al rom:

  • 170 ml de llet sencera 
  • 3 sobrets de Nescafé 
  • 100 gr de sucre [70 + 30 gr] 
  • 1 vaina de vainilla 
  • 70 gr de nata 33-35% M.G. 
  • 40 gr de rovells d’ou (2 unitats) 
  • 2 cullerades de sucre 
  • 3 fulles de gelatina 
  • 415 gr de nata 33-35% M.G. muntada 
  • 45 gr de rom (jo he posat elixir de rom “Legendario”)


En primer lloc, s’ha de posar les fulles de gelatina en remull amb aigua freda perquè s’hidratin.

Mentre, s’ha de bullir la llet i quan arranqui el bull, retirar-la del foc i afegir-hi el cafè soluble fins que es dissolgui del tot; deixem reposar.

En un cassó s’ha d’afegir 70 gr de sucre i les llavors de l’interior de la vainilla per preparar un caramel, sense aigua; per això, s’ha d’escalfar a foc mig fins que el sucre es desfaci per complert i agafi un color fosc. Quan sigui fet, s’ha d’afegir la nata, que hem de tenir calenta perquè no s’endureixi de cop el caramel, i quan sigui ben barrejat, la barreja de llet i cafè. S’ha de barrejar bé, fins que no quedi cap ingredient sòlid i s’hagi dissolt bé tot el caramel.

En una olla apart, s’han de batre els rovells d’ou amb 30 gr de sucre i, a poc a poc, s’ha d’anar afegint la barreja anterior, sense deixar de barrejar.

S’ha de posar al foc i fer una crema anglesa, sense deixar de remenar amb una cullera de fusta, fins que qualli. La temperatura ha de ser aproximadament, de 80ºC, ja que si és massa alta, farà grumolls i si és massa baixa, no quallarà mai. Quan hagi espessit, l’enretirem del foc i deixem que templi.

Quan sigui tèbia, s’ha d’afegir la gelatina hidratada i escorreguda i barrejar bé fins que es dissolgui completament.

Mentre, muntem la nata que ens queda (415 gr), afegint un parell de cullerades de sucre al final. Poc a poc, s’ha d’anar afegint la nata a la barreja que tenim, i afegir, gairebé al final, el rom. Sempre, barrejant de manera envolvent, vigilant que no baixi la nata. 




La barreja s’ha de fer servir al moment, així que s’ha de muntar el pastís.




Jo he fet servir un motlle que tinc de metall, molt llarg i prim, però la recepta original ho fa amb un motlle de 23,5 cm de llarg i 10 cm d’ample.

Per muntar-lo, s’ha d’omplir ¾ parts del motlle amb la mousse, posar la capa de cruixent que ha de ser lleugerament més estreta que el motlle, una altre capa de mousse i segella amb la base de dacquoise que s’ha d’ajustar a la mida del motlle.




Una vegada muntat, s’ha de tapar bé amb paper film i introduir inmediatament al congelador perquè qualli. Han de passar, com a mínim, sis hores, jo ho he deixat tota una nit.



Pel glacejat de xocolata amb llet i cafè:

  • 175 gr de xocolata amb llet de cobertura 
  • 180 gr d’aigua 
  • 125 gr de nata 35% M.G. 
  • 50 gr de sucre 
  • 15 gr de sucre i un raig de mel (si en teniu, 75 gr de glucosa líquida) 
  • 3 sobrets de Nescafé 
  • 2 fulles de gelatina


Primer de tot s’ha de posar en remull la gelatina, en aigua freda, perquè s’hidrati. La funció de la gelatina és donar brillantor i una mica més de consistència al glacejat.

Mentre, s’ha de trencar la xocolata a trossets amb l’ajuda d’un ganivet de serra perquè fongui més ràpid i s’ha de posar dins d’una olla que pugui anar al foc. Reservem.




A part, s’ha de bullir el sucre, amb l’aigua, la nata i la glucosa –si no en teniu uns 15 gr més de sucre i un raig de mel-, fins que el sucre sigui dissolt i arrenqui el bull.

Quan comenci a bullir, s’ha d’afegir el cafè soluble i afegir, a poc a poc pel damunt de la xocolata, barrejant suaument i amb moviments circulars fins que sigui ben fosa. I tornem altre vegada al foc, barrejant perquè no s’enganxi al fons de la cassola i s’ha de deixar bullir a foc fort durant uns minuts fins que la barreja s’adhereixi a la cullera. Ha d’estar bullint fort, a 105ºC aproximadament, perquè el sucre caramel·litzi suaument. 




S’ha d’enretirar del foc i deixar que es refredi una mica, per afegir la gelatina escorreguda i hidratada. És molt important que en aquest punt no es bati la cobertura per evitar que faci bombolles.

S’ha de deixar refredar i usar-la quan tingui la consistència desitjada, més o menys, quan sigui a 35ºC –temperatura corporal-.

I quan tingui aquesta temperatura desitjada, ja podem posar el postre al damunt d’una reixeta i cobrir amb el glacejat, amb l’ajuda d’un cullerot.

Quan sigui ben cobert, s’ha de posar a la nevera un mínim de 6 hores. Jo he tornat a deixar-ho una altre nit, i decorar al gust.




Per decorar he fet servir les galetes que vaig aconseguir al coure massa uns macarons, i ha quedat prou bé.



I tot i que tinc la sort de tenir amb mi el meu pare, avui acabo el post amb una cançó francament bonica que Keith Urban, va dedicar al seu pare.


Song for Dad

Lately I've been noticing
I say the same things he used to say
And I even find myself acting the very same way
I tap my fingers on the table
To the rhythm in my soul
And I jingle the car keys
When I'm ready to go
When I look in the mirror
He's right there in my eyes
Starin' back at me and I realize

The older I get
The more I can see
How much he loved my mother and my brother and me
And he did the best that he could
And I only hope when I have my own family
That everyday I see
A little more of my father in me

There were times I thought he was bein'
Just a little bit hard on me
But now I understand he was makin' me
Become the man he knew that I could be
In everything he ever did
He always did with love
And I'm proud today to say I'm his son
When somebody says I hope I get to meet your dad
I just smile and say you already have

The older I get
The more I can see
How much he loved my mother and my brother and me
And he did the best that he could
And I only hope when I have my own family
That everyday I see
A little more of my father in me

He's in my eyes
My heart, my soul
My hands, my pride
And when I feel alone

And I think I can't go on
I hear him sayin' 'Son you'll be alright'
Everything's gonna be alright'
Yes it is

The older I get
The more I can see
That he loved my mother and my brother and me
And he did the best that he could
And I only hope when I have my own family
That everyday I see
Oh I hope I see
I hope everyday I see
A little more of my father in me

A little more of my father in me
I hope everyday I see in me
In me
In me
I hope everyday I see

A little more of my father in me

(Keith Urban)







10 comentaris:

  1. Aquest és un post d'aquells que fan emocionar, Marta. Quin bon regal has fet el teu pare...! Aquest lingot però també les paraules que li adreces. Amb el meu tampoc no tenim una relació d'abraçades i petons però això no es troba a faltar quan ha estat sempre així, oi? El que compta és poc però bo, més que no pas molt i dolent. Felicitats al teu pare i a tu per la part que et toca, un pastís deliciós!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina! La veritat que és un pastís especial i deliciós! Un ptó

      Elimina
  2. Qué buena pinta. Saludos,

    ResponElimina
  3. Doncs tens raó, espero que sigui més fàcil de fer que no pas d'explicar, perquè deu n'hi do quin pas a pas t'has currat, i quin pastís més maco per al teu pare, amb dedicatòria inclosa, que és el que al cap i a la fi queda a la nostra ment i el nostre cor.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja!! És més fàcil del que sembla! jajaja!!! gràcies! molts ptons

      Elimina
  4. Un homenatge dolç espectacular per algú que s'ho mereix tot i més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que s'ho mereix! Gràcies! Una abraçada!

      Elimina
  5. M'ha encantat la recepta reina...però la dedicatòria m'ha fet posar la pell de gallina...quina sort té el teu pare de tenir-te a tu com a filla!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies bonica! Moltes gràcies! Quina il·lusió de comentari! Una abraçada i molts petons!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!