Recordant a l'àvia. Popets amb ceba.

"Los moluscos en general excitan el placer y despiertan el deseo, 

y el pulpo, en especial, más que ninguno".

(Diocles de Eristo)

Abans d'estiuejar a La Selva de Mar, quan era petita, anàvem al poble del costat, el Port de la Selva. Amb els avis i els pares llogàvem un apartament al carrer de la Unió, del que recordo coses curioses com les portes verdes, els llits de fusta fosca i els cobrellits, les rajoles del terra, el meu germà -que llavors era molt petit- fent el burro al balcó amb un orinal al cap, el meu avi assegut a una de les butaques mirant "Tot un Senyor" a TV3, el meu pare traient-me punxes de garota del peu, la meva mare fent melmelada de mores -això ja ho vaig explicar a un altre post-, i a la meva àvia fent popets amb ceba. Com veureu, records bastant curiosos.

Adorava la salseta marró, entre saladeta i dolça, dels popets amb ceba.

El pop. Quin animal més curiós. Sempre m'ha fascinat. De petita, amb els amics n’havíem pescat algun a la platja, però mai popets tant petits com els de la peixateria.

Avui, fent el post, he descobert moltes coses d'aquest animal tant estrany, com de la prehistòria. Gràcies al blog de Santiago González, d'on he tret una part important de la informació.

El que m'ha resultat més sorprenent és que té tres cors, diuen que és un animal donat a ser sentimental. [No ve al cas i no acostumo a penjar enllaços de vídeos, però parlant del cor del pop, m'he enrecordat d'un curt molt maco que vaig veure (tot i que en contra de la història que explica, resulta que és polígam). Aquí el teniu, es diu Oktapodi; espero que després de veure'l, no us passin les ganes de menjar popets.]

I sabeu que té la sang blava? Però no és que tingui origen reial, la sang blava es deu a que utilitzen hemocianina, enlloc d'hemoglobina, com a molècula transportadora d’oxigen, i la hemocianina té coure enlloc de ferro. 

Per si fos poc, té nou cervells, un a cada base de cadascuna de les potes, i tots connectats al cervell central que es troba al cap. Però és absolutament sord, i és clar, no es pot tenir tot. Està demostrat, a més a més, que tenen memòria a llarg i a curt termini i que són capaços d'utilitzar eines.

És un animal que en moltes ocasions s'ha convertit en protagonista literari, des de a llegendes escandinaves -Kraquen-, a obres de Jules Verne, d'Alejandro Dumas -qui en deia que "es una espècie de calamar, que es la comida de los pobres"-, o de Víctor Hugo a Los trabajadores del mar", on relatava:

"El tigre sólo puede devorar a su víctima: el pulpo la aspira, la atrae hacia sí, la hace penetrar en su interior y ya, ligada y desvalida, ésta se siente vaciada en su terrible saco, que es un monstruo. Ser comido vivo es algo terrible, pero verse bebido vivo es algo inexpresable".

Inclús a la Odissea d'Homer, el fort Ulisses s'encara amb una gran i monstruosa figura, Escila, que és un pop gegant que descriu amb sis caps i dotze cames deformades, com tentacles.

O més aprop, al Libro del Buen Amor, de l'Arcipreste de Hita, on es diu:

"El pulpo a los pavos no dejaba reposar 
y a los faisanes no les dejaba marchar, 
a los cabritos y a los gamos los quería ahogar, 
como tiene muchas manos mucho puede pelear."

Com acertadament es pregunta en Santiago González, creieu que és just que el nom amb que es bateja a aquest animal sigui "octopus vulgaris"? Jo crec que no.

En fi, que avui explico una recepta de la meva àvia, explicada per la meva tieta, doncs jo era massa petita per recordar-la.

Els ingredients que es necessiten per a dues persones són:

• 8 popets
• 2 cebes tendres grans
• 1 tomàquet madur
• Brandy
• 3 alls
• oli
• sal i pebre 

És una recepta molt senzilla, amb uns bons popets, ja està gairebé tot fet.

El primer de tot és netejar-los bé. Jo vaig tenir la sort de que el peixater me'ls va netejar molt bé i només vaig haver d'esbandir-los i girar la bossa. El que no em va treure va ser les boques, en forma de bec, així que, amb compte, i amb l'ajuda d'unes tisores s'han d'anar traient. 

En una cassola, amb un bon raig d'oli, s'ha de posar la ceba tendra tallada en juliana, el tomàquet a trossets -que primer s'ha d'escaldar i pelar-, i els alls pelats i a trossos i deixar coure uns deu minuts a foc fort.

Els pops deixen anar molta aigua. Quan gairebé sigui evaporada, passats aquests deu minuts a foc fort, s'ha d'afegir un bon raig de Brandy i abaixar el foc.

S'han de coure força estona, fins que al punxar-los siguin tendres i la ceba s'hagi desfet per complert.

Una recomanació: rectifiqueu de sal i pebre gairebé al final, ja que hi ha perill de que quedi salat si ho feu al inici.

Hi ha qui diu que el pop, sigui gran o petit, s'ha de congelar abans de coure perquè quedi ben tendre; jo no ho vaig fer i van quedar tendres i deliciosos. Uns bons popets frescos són el secret. I com el peix del Port de la Selva, cap.

I per rematar el post, els Beatles. Fins a la propera.

Octopus's Garden

I'd like to be under the sea

In an octopus' garden in the shade

HE'd let us in, knows where we've been

In his octopus' garden in the shade

I'd ask my friends to come and see

An octopus' garden with me

I'd like to be under the sea

In an octopus' garden in the shade.

We would be warm below the storm

In our little hideaway beneath the waves

Resting our head on the sea bed

In an octopus' garden near a cave

We would sing and dance around

because we know we can't be found

I'd like to be under the sea

In an octopus's garden in the shade

We would shout and swim about

The coral that lies beneath the waves

(Lies beneath the ocean waves)

Oh what joy for every girl and boy

Knowing they're happy and they're safe

(Happy and they're safe)

We would be so happy you and me

No one there to tell us what to do

I'd like to be under the sea

In an octopus' garden with you.

(The Beatles)