diumenge, 8 de setembre de 2013

Goyzas. Itadakimasu.


 


“Siempre digo a mis jóvenes alumnos
que para llegar a ser un gran cocinero
nunca hay que dejar de aprender”

(Qu Hao)



Tot i que la cuina catalana és insuperable, si hagués d’escollir quina m’agrada més que la nostra, sens dubte, triaria la cuina japonesa.

M’encanta la cuina japonesa.

El sushi em fascina i m’encanta el ritual de preparar-lo a casa, a la manera tradicional, incloent refredar l’arròs amb el vano típic per fer-ho. Però també adoro la resta, els seus fideus Yakisova, la tempura, les salses –sobretot la Yakitori-, tot. I les Goyzas, és clar.

Abans de la primera vegada que vaig fer les Goyzas, creia, sincerament, que era complicat; però no, no ho és gens.

M’agraden les goyzas, m’agraden molt. Penso que sempre que he anat a un restaurant japonès –que és bastant sovint-, me’n demano. Són un aperitiu imprescindible per un bon àpat japonès.

Las goyzas són les crestes japoneses, i tenen una cocció especial que fa que siguin extremadament sucoses, suaus, però ben cruixents per fora.

Potser el més complicat de la recepta és trobar la massa; és la mateixa que la massa de won-ton, així que l’heu de buscar als comerços asiàtics, la venen fresca i congelada. Hi ha una alternativa que no queda gens malament, per si no en trobeu, i són les típiques oblees per crestes de la Cocinera. Evidentment, les podeu fer vosaltres, us posaré la recepta. Però confesso que des que vaig provar les que venen fetes, no les he tornat a fer jo.

I l’altre punt especial de les Goyzas és la manera de tancar les crestes; es necessita una mica de pràctica, però no patiu que s’agafa ràpid i és molt més fàcil del que sembla.

No trobeu que el nom, Goyza, és preciós?

I com tots els plats japonesos, estèticament és maquíssim i sorprendreu a qualsevol convidat. Hi ha mil farcits possibles, però avui, us poso el clàssic, amb alguna petita variació.





Els ingredients que es necessiten, per a quatre persones, són:


Per fer les goyzas:

  • 300 gr de carn picada de vedella 
  • 4 alls tendres 
  • 1 ceba tendre 
  • 2 grapas d’espinacs frescos 
  • 2 culleradetes de sucre 
  • 1 got de xupito de salsa de soja 
  • 1 got de xupito de vi blanc (si tenéis sake, mejor) 
  • 1 culleradeta plena de maizena 
  • 2 alls 
  • Gingebre (equivalent a dos alls, de mida) 
  • 16 oblees de goyzas o won-ton (si no en trobeu, podeu sortir del pas amb oblees per “empanadilles”) 
  • Oli 
  • 1 got d’aigua 
  • Farina 
  • wasabi


Per fer la salsa de les goyzas:

  • 1 got de xupito de salsa de soja 
  • 2 cullerades de vinagre d’arròs 
  • 1 cullerada de mirin (sake dolç)


Per fer les goyzas, el primer de tot és fer el farcit.



En un bol s’ha de ratllar el gingebre i els alls i barrejar bé amb la carn, que s’ha de salpebrar. Després s’ha d’afegir la salsa de soja, el vi blanc o sake i la maizena i pastar bé.



A part, s’ha de picar la ceba, els alls tendres i els espinacs frescos a trossets ben petits, afegir-los a la carn, barrejar bé i tapar el bol amb paper film. S’ha de deixar reposar a la nevera com a mínim una hora.




Passada l’estona de repòs, ja es poden formar les goyzas.

S’ha d’agafar una oblea i col·locar al mig una cullerada de farcit. Abans de tancar-la, s’han de mullar els dits amb una mica d’aigua, mullar una mica el contorn de l’oblea, perquè al tancar quedi ben segellada.




Després s’ha de tancar l’oblea per la meitat i mentre es segella, s’ha d’anar fent petits plecs amb els dits i anar pressionant perquè quedi ben tancada. S’ha de fer 4 o 5 plecs i després acabar d’apretar bé.

A mida que es van fent, s’han d’anar col·locant al damunt d’un plat on haurem posat farina; d’aquesta manera, quedaran més cruixents.



I ja les podem cuinar.

En una paella, posem una mica d’oli i col·loquem les goyzas en fila, ben enganxades unes a les altres; així les traurem d’una sola vegada. S’han de deixar coure uns minuts fins que la part d’abaix sigui daurada.

En un cassó a part escalfem aigua mentre les goyza es dauren.

Quan hagin agafat color, s’ha d’afegir l’aigua calenta fins que es cobreixi 1/3 de l’alçada de les goyzas, aproximadament. S’ha de tapar amb una tapa de vidre i deixar que coguin, al vapor, fins que no quedi aigua.



I ja estàn. Ja veureu quina delícia i com en són de sucoses.




Fer la salsa per acompanyar, no té més complicació que barrejar tots els ingredients. I ja podem servir, acompanyat d’una mica de wasabi.




La veritat és que només una vegada vaig fer la massa jo, la comprada és excel·lent, però us deixo la recepta.


Per si voleu fer la vostra pròpia massa de goyzas :

  • ½ tassa de farina 
  • 1 cullerada d’oli 
  • 1 raig d’oli de sèsam 
  • 1 pessic de sal 
  • ½ tassa d’aigua calenta

Per fer la massa, només s’han de barrejar tots els ingredients, en sec, i després afegir l’aigua calenta. Amassar fins aconseguir una massa llisa i elàstica i amb un corró estirar ben fina, tallar cercles de la mida de la massa d’”empanadilles” i ja teniu les vostres oblees llestes per utilitzar.



I ara que sona tant el nom de Tòkio, i sent un post de menjar japonès, acabo amb una cançó que m’encanta, d’un grup que m’encanta. Antonia Font i Tòkio m’és igual.


Tòkio m’és igual

Sé que és molt difícil aguantar-me sa ressaca i que és dilluns
de gelocatil i cafeïna arrancarem almanco avui

Senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil
Shangai no és Pequín
i és només quan som una piltrafa que m´escric i me dibuix
sé que per tu i jo una línia recta mos separa sempre junts

Senyoreta, m´estimi amb molta força i primavera
a certa circumstància i perfil
Shangai no és Pequín

Senyoreta, ca meva s´abandona i no ho supera
su asiento en posición vertical
Pequín no és Shangai

Senyoreta, m´estimi com s´estima en es cinema
a certa circumstància i perfil
Shangai no és Pequín

Senyoreta, neons i cosmopolis a tebeos
de shushi panasonic total
Tokio m´és igual

(Antonia Font)







8 comentaris:

  1. Desde luego es una de las mejores cocinas que hay, también concuerdo contigo la Japonesa es una de mis preferidas. De la Catalana estoy aprendiendo un montón y no deja de sorprenderme. Gracias por compartir. Las intentaré hacer.

    ResponElimina
  2. Genial Marta, son deliociosos, en el meu viatge a Japó em vaig enganxar i ara els trobo a faltar, els faré segur. Gràcies per compartir!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! les goyza són una meravella!!! Vas anar al Japó? Quina enveja!! un pto guapa!

      Elimina
  3. Sempre he tingut ganes de fer-ne. Quan n'he tastat al restaurant m'han encantat! Però mai m'hi he atrevist. El teu pas a pas és perfecte, Marta!! Ara ja no ens perdrem en l'intent! he he he. Com devieu disfrutar-les!!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa!! Si! Si! Fes-les! Ja veuras com les disfrutes!! Ptooons

      Elimina
  4. M'encanten els Goyza, jo sempre que puc també els demano, jeje!
    T'han quedat espectacular, i amb el pas a pas potser m'animo a provar-los de fer a casa!
    Per cert, ja he vist que vas aconseguir fer lo dels suggeriments, qualsevol cosa m'ho dius, ok?
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jijiji! Sóc moooolt tossuda!! Jajajaa!! No vaig parar fins que em va sortir!! Molts petons guapo!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!