divendres, 6 de setembre de 2013

Moussaka. Μια μεγάλη ελληνική συνταγή.





“-Deberías casarte pronto, empiezas a parecer vieja...

Mi padre me llleva diciendo eso desde que tengo 15 años,
porque las buenas chicas griegas deben hacer 3 cosas en la vida:
-casarse con un chico griego
-tener hijos griegos
-y dar de comer a todo el mundo hasta el día de su muerte.”

(Mi Gran Boda Griega)




Podria dir, sense dubtar, que la Moussaka és un dels meus plats preferits.

No recordo la primera vegada que la vaig tastar; no tinc ni idea de quants anys fa que la vaig descobrir, però és com si sempre hagués existit per mi.



És un plat molt semblant a la lasanya, per la seva disposició en forma de capes, però enlloc de pasta, es fa amb albergínia i/o patata -canvi que a mi m'encanta, ja que no m'agrada massa la combinació de pasta i carn (sé que resulta estrany)-, tot i que la recepta original grega, sembla ser que no duu carn picada, sinó xai.

El seu origen resulta bastant incert, de fet, diuen que és d’origen àrab, tot i que segueix considerant-se una recepta grega. Es creu que prové d’una antiga recepta, d’aproximadament l’any 1.200, que era molt semblant i es deia maghmuma, tot i que inicialment no duia albergínia, que es va afegir quan els àrabs la van introduir.



Com la majoria de receptes, hi ha moltes maneres de preparar-la. De fet, tot i que avui us presento la versió simple (que és igualment laboriosa), us indico com a opció, una alternativa que afegeixo a vegades, molt original i absolutament deliciosa, ideal per àpats especials.



I com la recepta ja és prou llarga, avui seré breu, i aniré per feina; per fer aquest plat per a 4 persones, es necessiten els següents ingredients:

  • 1 o 2 cebes tendres, depenent de la mida 
  • 2 albergínies grans 
  • tomàquet fregit casolà 
  • 400 g carn picada 
  • pebre negre acabat de moldre 
  • sucre 
  • sal 
  • un raig de Brandy 
  • formatge emmental ratllat 
  • mantega 
  • 3 o 4 cullerades ben plenes de farina 
  • mostassa de Dijon 
  • llet 
  • nou moscada


Primer de tot, jo sempre deixo llestes les làmines d’albergínia que formaran les capes de la Mussaka, que és el més pesat de fer.

Per tant, s'han d'agafar les albergínies i anar tallant làmines primes, de no més de 1/2 centímetre, i s'han d'anar deixant al damunt d'un colador ben cobertes de sal perquè deixin anar tota l'aigua que tenen; les deixem mitja horeta per cada costat, repetint l'operació de la sal en ambdós costats. 




Passada aquesta estona, s'han d’escórrer bé amb l'ajuda d'un paper absorbent, enretirant tota la sal i s'han d'anar fregint amb oli de gira-sol fins que siguin ben tendres, no molt torrades perquè sinó queden massa cruixents i a l'hora de muntar el plat es trenquen. 

Quan siguin fregides, s'han de reservar al damunt de paper absorbent perquè perdin l'excés d'oli.

Mentre, anirem fent el farcit.

En primer lloc, s'ha de sofregir bé la ceba tendre ben picada fins que sigui ben tova, llavors s'ha d'afegir l’albergínia que ens ha sobrat, tallada a dauets ben petits i sense la pell, i deixar sofregir fins que sigui ben cuita; a l'últim moment s'ha d'afegir una cullerada generosa de tomàquet fregit casolà, que a part de color li donarà molt bon sabor, però amb una cullerada de sucre o un raig de mel, perquè perdi l'acidesa, i un raig de Brandy. Com sempre, s'han d'anar salant tots els ingredients un per un i amanir amb pebre negre mòlt.




Una vegada tenim llest el sofregit i l'alcohol evaporat, ja es pot afegir la carn picada, que prèviament haurem amanit amb sal, pebre negre i una bona cullerada de mostassa de Dijon, fins que la carn sigui cuita, llavors reservem i deixem refredar el farcit.




Per a fer la beixamel, s'ha de desfer en un cassó un bon tall de mantega i quan sigui ben desfeta, s'ha d'afegir 3 o 4 cullerades de farina i deixar que es cogui bé, fins que comenci a agafar un to marronós, sinó tindrà gust a farina crua i no donarà bon sabor al plat. Just després, s'ha d'anar afegint la llet, i sense deixar de remenar, perquè no se'ns facin grumolls, el pebre i la nou moscada; s'ha de deixar coure fins que l’espessor sigui del nostre gust.




Si és per a fer lasanya, moussaka o canelons, jo no la faig massa espessa, així el plat resulta més agradable i lleuger, hem de tenir en compte que al refredar-se espessa.

Ara ja tenim tots els ingredients preparats i només queda muntar el plat. 

Es tracta de posar al plat o safata una primera capa de beixamel en primer lloc perquè la mussaka no se'ns enganxi, després hem d'anar intercalant capa d’albergínia, capa del sofregit de carn i espolsada de formatge ratllat, capa d’albergínia, altre vegada de sofregit i formatge i una última capa d’albergínia. Jo faig aquesta seqüència un parell de cops i us asseguro que ja queda prou alta!




Finalment posem beixamel pel damunt i a gratinar!!!!!!! Ja veureu la oloreta que deixa per tota la casa!!!!!!!





Proposta opcional per dies de festa


Si tinc temps, el dia abans preparo una capa extra per la Mussaka, amb els següents ingredients:

  • 2 patates bullides amb la pell 
  • mascarpone (1/2 pot) 
  • 1 llesca de pa de motllo sense la crosta 
  • llet 
  • 1 ceba tendre 
  • 1 safata gran de xampinyons 
  • sal 
  • oli d'oliva 
  • mantega 
  • barreja de cheddar i manxego a dauets petits


Per fer-la, primer de tot, s'han de bullir les patates amb una mica de sal i força aigua, sense treure'ls la pell. 

Una vegada cuites, les triturem, sense la pell, i anem afegint oli d'oliva mica en mica fins que quedi un puré ben fi, però espès.

En un bol s'ha d'abocar el mascarpone i una llesca de pa de motlle sense crosta, que prèviament haurem remullat amb llet.

En una paella a part s'ha de sofregir la ceba ben picada amb una mica de mantega, fins que aquesta sigui ben daurada, i afegir els xampinyons nets i picats petits, tampoc molt i molt perquè redueixen una barbaritat!

Fets aquests tres passos hem de barrejar-ho tot molt bé, perquè quedin tots els ingredients ben integrats, i a l'últim moment afegir una mica de barreja de cheddar i manxego a dauets ben petits.

Aquesta és la meva variació a la Moussaka amb patates. Així que després de fer una primera capa de carn i cobrir amb una d’albergínia, es posa una capa d'aquesta, es cobreix amb albergínia, altre vegada carn, albergínia, i llestos.

Aquesta opció té com a resultat una moussaka més contundent, per això només acostumo a fer-la algun dia de festa!

Bon profit!





I ja que avui explico un plat grec, acabaré el post amb un fragment d’una tragèdia grega, Edip Rei.



"Tiresias: Me voy; pero diciendo antes aquello por lo que fui llamado, sin temor a tu mirada; que no tienes poder para quitarme la vida. Así, pues, te digo: ese hombre que tanto tiempo buscas y a quien amenazas y pregonas como asesino de Layo, está aquí, se le tiene por extranjero domiciliado; pero pronto se descubrirá que es tebano de nacimiento, y no se regocijará al conocer su desgracia. Privado de la vista y caído de la opulencia en la pobreza, con un bastón que le indique el camino se expatriará hacia extraña tierra. Él mismo se reconocerá a la vez hermano y padre de sus propios hijos; hijo y marido de la mujer que lo parió, y comarido y asesino de su padre. Retírate, pues, y medita sobre estas cosas; que si me coges en mentira, ya podrás decir que nada entiendo del arte adivinatorio.


Edipo: Que no sea lo mejor lo que he hecho, ni tienes que decírmelo ni tampoco darme consejos. Pues yo no sé con qué ojos, si la vista conservara, hubiera podido mirar a mi padre en llegando al infierno, ni tampoco a mi infortunada madre, cuando mis crímenes con ellos dos son mayores que los que expían con la estrangulación. Pero ¿acaso la vista de mis hijos engendrados corno fueron engendrados podía serme grata? No, de ningún modo; a mis ojos, jamás. Ni la ciudad, ni las torres, ni las imágenes sagradas de los dioses, de todo lo cual, yo, en mi malaventura siendo el único que tenía la más alta dignidad en Tebas, me privé a mí mismo al ordenar a todos que expulsaran al impío, al que los dioses y mi propia familia hacían aparecer como impura pestilencia; y habiendo yo manifestado tal deshonra como mía, ¿podía mirar con buenos ojos a éstos? De ninguna manera; porque si del sentido del oído pudiese haber cerradura en las orejas, no aguantaría yo el no habérselas cerrado a mí desdichado cuerpo, para que fuese ciego y además nada oyese, pues vivir con el pensamiento apartado de los males es cosa dulce.


(...)


El entonces arrancó los broches de oro que adornaban sus ropas, y enseguida los clavó en sus ojos, exclamando que así ya no vería más, ni su miseria, ni su crimen En la oscuridad no volverían ver a quien no debía ver, y que mejor jamás hubieran visto. Gritando así se punzaba los ojos una y otra vez, la sangre que corría le bañaba hasta la barba, no eran gotitas lo que fluía de sus ojos, era un torrente oscuro, como una granizada de sangre. En todo esto ambos fueron los artífices, y la desgracia acabó con la mujer y con el hombre. Su antigua felicidad fue en su momento verdadera. Ahora no es más que culpa, muerte, vergüenza, de todos los males que tienen nombre, ninguno falta. "

(Sófocles, Edipo Rey)








8 comentaris:

  1. Debo ser una de las pocas en este país que no ha probado nunca la moussaka :P

    Bss
    Con Especias

    ResponElimina
    Respostes
    1. No?! Pues estoy segura que te encantaría! Anímate y pruebala!! Besos

      Elimina
  2. L'he de fer ja, mai l'he feta i m'encanta. A Grècia s'hi menja de nassos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc moltes ganes d'anar a Grècia!! Una abraçada!

      Elimina
  3. Una moussaka genial...i molt encertada la cita de la peli!!! L'he vista un munt de vegades amb les nenes!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És divertida la peli, eh? Gràcies guapa!! Un ptonàs!

      Elimina
  4. M'encanta la moussaka, i ara ja fa temps que no la preparem a casa... i veient aquesta teva tan deliciosa m'has animat a gaudir-la de nou, jeje!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que és laboriosa, eh?! Però taaaant bona... Pto

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!