Panets de mantega torrada. O com començar bé el dia.

"Más vale un trozo de pan en el bolsillo

que una pluma en el sombrero."

(Dita popular suïssa)

Com em sembla que ja he explicat forces vegades -i és que mica en mica, el blog es va omplint-, l'esmorzar és l'àpat del dia que més m'agrada. De fet, podria prescindir de la resta, però mai de l'esmorzar. Conec molta gent que es lleva i comença a funcionar, només, amb un cafè sol, i al·lucino. Jo sóc incapaç de fer res, sense un bon esmorzar. Normalment salat. No puc fer res, excepte parlar. No em considero una persona molt xerraire, però només obrir els ulls, tinc una necessitat imperiosa de comunicar. Necessito parlar i explicar tot el que he somiat. Somio molt, somnis molt estranys i plens de detalls. Durant un temps, apuntava, només llevar-me tots els meus somnis, i ara, li explico a l'Òscar, que mig adormit, fa veure que m'escolta.

En fi, el que deia, només llevar-me, em preparo un entrepà, un cafè amb llet i un iogurt. Si hi ha taronges i tinc temps, també és un element dels que intento no prescindir. Però abans em llevava molt fàcilment -no m'agrada massa dormir- i ara, cada vegada em costa més. Serà l'edat?

Per això, a casa, m'agrada que no falti mai el pa.

I fer-lo, és un gran plaer per mi. No us podria dir quant de temps fa que no en comprem. Els caps de setmana, en preparo gran quantitat per congelar-los i tenir cada dia un esmorzar amb pa, com recent fet.

Ara, amb l'estiu pel mig, feia temps que no feia pa, i encara més que no feia un post sobre pa, i avui, torno amb aquests deliciosos panets, boníssims i molt fàcils de fer.

La recepta és del fantàstic llibre "Pa" de Xavier Barriga, i són fabulosos per menjar tant amb dolç, com amb salat. Són tendres i esponjosos i la mantega torrada li dona un sabor increïble. Aquest ingredient va ser el que em va fer decidir a provar aquesta recepta. Vaig trobar que era molt interessant torrar la mantega abans d'afegir-la a la massa i no m'equivocava, ja que li dona un aroma molt especial.

L'altre raó? Que encara no duia el ritme habitual -després de l'estiu estic bastant "empanada" (mai millor dit)- i no havia planificat la necessitat de fer pa, així que requeria un pa senzill, ràpid i sense preferment, ni massa mare. 

Una curiositat que he llegit mentre rebuscava curiositats "panarras": Sabeu que fins al segle XIX, a Suïssa, hi havia una costum molt peculiar per les promeses matrimonials? Els homes joves, tiraven pa a la dona que estimaven dient: "Això és pel matrimoni!" i si la dona l'agafava, responent: "D'acord!", es consideraven promesos.



Ah! M'oblidava. Abans de marxar de vacances vaig anar a per farines i vaig comprar un quilo de Tritordeum. El Tritordeum és un cereal resultant de la combinació de blat (Triticum) i d'un tipus ordi cultivat a Xile i Argentina (Hordeum). Entre les seves propietats, destaquen el seu alt contingut en fibra dietètica i luteina i una baixa quantitat de gluten. Al 1977, el professor Antonio Martín el va crear i després de 30 anys d'investigacions, ja està a la venta; afavoreix la funció intestinal, ajuda a combatre la diabetis, redueix la incidència de càncer de colon i millora la salut cardiovascular.

A més a més, a l'hora de panificar es comporta més com el blat si ens fixem en l'elasticitat, la flexibilitat i la fermentació. I el millor, té un sabor deliciós, dolç i gustós i un preciós color groguenc.
 

No m'allargo més, anem a la recepta. Per fer 10 panets, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina (jo he fet servir Tritordeum)
• 10 gr de sal
• 280 ml d'aigua
• 15 gr de llevat fresc
• 30 gr de mantega
• 15 gr de sucre
• 10 gr de llet en pols

Primer de tot, s'ha de torrar la mantega, així que s'ha de posar en un cassó i escalfar a foc mig fins que es desfaci completament; després s'ha de baixar el foc al mínim i deixar-la fins que adquireixi un color torradet, lentament. Això és el que farà que aquests panets tinguin un aroma tant especial.

Quan sigui torradeta, s'ha de retirar del foc i deixar que refredi.

A part anem preparant la resta d'ingredients secs; la farina, la sal, el sucre i la llet en pols s'han de barrejar bé abans de començar a pastar.

La resta com sempre.

Jo dissolc el llevat amb l'aigua una mica tèbia, per facilitar el pastat i ja podem amassar amb tots els ingredients que falten, menys la mantega.

Quan la massa està llisa i homogènia, és quan s'ha d'afegir la mantega. Amb paciència.

Com durant l'estiu he fet poc pa, i tenia "mono", aquests panets els vaig fer seguint el mètode tradicional.

Així que amassava, com altres vegades he explicat i quan la massa començava a trencar-se (que vol dir que el gluten necessita relaxar-se), s'ha de formar una bola, tapar amb un drap humit i deixar reposar uns 10 minuts. Aquest procés s'ha de repetir unes quatre vegades, aproximadament, fins que estirem finament una mica de massa i aquesta es trenqui formant cercles perfectes.

Llavors, es divideix la massa en porcions de 80 gr i es formen boles, que no cal que siguin perfectes, ja que és la primera fermentació, i es tapen amb un drap humit. S'han de deixar reposar fins que doblin el seu volum, aproximadament 1 hora.

Passat aquest repòs, s'han de bolejar les porcions (plegant com si fos un mocador, girant i bolejant) i anar col·locant els panets al damunt d'una superfície ben coberta de farina, amb el plec a baix, i es tornen a deixar reposar, tapats amb un drap, fins que tornin a doblar el volum. Crec que els meus van necessitar, aproximadament una hora.

Quan quedi mitja hora per què els panets acabin de llevar, s'ha de prescalfar el forn a 250ºC, posant dins del forn una safata amb aigua, per crear vapor.

I ja quan hagin acabat de llevar, s'ha de baixar el forn a 220ºC.

Els panets s'han d'anar col·locant al damunt de la safata del forn, amb la part del plec al damunt. Si no us ha quedat molt marcat, podeu fer talls per que quedi la grenya ben marcada, això segons la vostra elecció.

Abans de posar-los al forn, vaporitzeu les seves parets amb aigua i cap a dins. Aproximadament estaran fets als 15-18 minuts, depenent del forn.

Una vegada cuits, s'han de deixar refredar al damunt d'una reixa, al menys durant una hora.

I llestos. Com he dit, congelen molt bé, i en pocs minuts, podreu aconseguir un esmorzar o un berenar de luxe! Abans de congelar-los, no em vaig poder resistir i vaig sopar una hamburguesa, feta amb farcit que em va sobrar de fer Goyzas, i aquest panet, i us prometo que el resultat va ser espectacular.

Fins a la pròxima. Avui us deixo amb una cançó d'una artista de cap a peus, Suzanne Vega.

Tom's Dinner

I am sitting in the morning
At the diner on the corner
I am waiting at the counter
For the man to pour the coffee

And he fills it only halfway
And before I even argue
He is looking out the window
At somebody coming in

"It is always nice to see you"
Says the man behind the counter
To the woman who has come in
She is shaking her umbrella

And I look the other way
As they are kissing their hellos
I'm pretending not to see them
And instead I pour the milk

I open up the paper
There's a story of an actor
Who had died while he was drinking
It was no one I had heard of

And I'm turning to the horoscope
And looking for the funnies
When I'm feeling someone watching me
And so I raise my head

There's a woman on the outside
Looking inside
Does she see me?
No she does not really see me
'Cause she sees her own reflection

And I'm trying not to notice
That she's hitching up her skirt
And while she's straightening her stockings
Her hair has gotten wet

Oh, this rain it will continue
Through the morning as I'm listening
To the bells of the cathedral
I am thinking of your voice...

And of the midnight picnic
Once upon a time
Before the rain began...

I finish up my coffee
It's time to catch the train

(Suzanne Vega)