dimarts, 13 de maig de 2014

C'est délicieux. Tuiles à la framboise.






"El color es 
en general 
un medio para ejercer una influencia directa sobre el alma. 
El ojo es el martillo templador. 
El alma es un piano con muchas cuerdas. 
El artista es la mano que, 
mediante una tecla determinada, 
hace vibrar el alma humana."

(Wasily Kandinsky)




L'altre dia, buscant una recepta per dur un detall per acompanyar el cafè a casa d'una bona amiga blogger, em vaig trobar amb una sorprenent recepta, d'un color exquisit, fucsia. Unes teules de gerds amb un color espectacular.

Tenia por que al fer la recepta el color no sortís igual que a la foto i que aquest fos tant viu gràcies als retocs fotogràfics. Però no. Les teules surten d'un color fucsia espaterrant.



Ja us vaig comentar a una recepta de macarons, que el color rosa, no és que sigui, precisament, el meu color preferit. El fucsia tampoc, però no us negaré que m'agrada bastant, en determinats moments.

El nom del color fucsia ve d'un gènere vegetal de prop de 105 tipus d'arbres i arbusts de les Amèriques. Aquesta planta, té una flor característica decorativa amb quatre sèpals i quatre pètals prims i curts, que penja de la planta en grans quantitats durant la primavera i l'estiu, tot i que en climes tropicals floreixen tot l'any; els sèpals són d'un rosa brillant i els pètals, en canvi, d'un color més violeta.

Leonhard Fuchs, un metge interessat en plantes medicinals i que va escriure el primer diccionari de termes botànics, va ser qui va catalogar per primera vegada aquest gènere de planta, per això van rebre el nom de Fuchsia en honor a Fuchs, passant més tard a a anomenar aquest color característic de les flors, amb el nom de Fucsia.

Es podria dir que el aquest brillant color és la part més glamourosa i madura del magenta/rosa, ja que és femení, i més elegant al allunyar-se del rosa pur -més infantil- i apropar-se més al vermell. Per la mateixa raó, és un color molt associat a la moda i a les dones.

Però no només a la moda. Andy Warhol i altres artistes pop -i parlo dels anys 1950 i 1960 a Gran Bretanya i EEUU-, els agradava molt el color fucsia, ja que es tracta d'un color brillant que complementa, de manera excel·lent, l'estètica, l'optimisme i la vitalitat de l'art pop. No són pocs els usos que s'ha donat per part de Warhol, Peter Blake, Keith Haring, Joe Trilson, Richard Smith, Peter Phillips, David Hockney i RB Kitaj.



Jo buscava un petit four elegant i vistós pel cafè, i no sé que en pensareu vosaltres, però jo crec que l'havia trobat. La llàstima? Són tant bons i tant lleugers que no van arribar ni a la caixa. És molt difícil no anar picant a mida que es van refredant.



Per fer aquestes delicioses teules, es necessiten els següents ingredients:

  • 60 gr de gerds
  • 100 gr de sucre glas
  • 40 gr de mantega
  • 25 gr de farina


En primer lloc, s'ha de  triturar els gerds fins a obtenir una pasta, durant uns cinc minuts. I reservar.




En un bol a part, s'ha de tamisar el sucre glas. I reservar.

Mentre, s'ha de treballar la mantega fins que estigui amb textura de pomada i barrejar bé amb el sucre fins a obtenir una massa, tipus buttercream, fina, llisa i brillant, i augmenti considerablement de volum.




I ja es pot afegir la polpa de gerds, que abans, s'ha de passar per un colador per evitar que quedi cap llavor al coulis.




La massa restant, s'ha de deixar reposar a la nevera una hora.




Mentre es prescalfa el forn a 150º, s'ha d'agafar un paper de forn i dibuixar cercles d'uns 7 cm de diàmetre, aproximadament, que ens serviran de referència per fer les teules, més o menys, de la mateixa mida.

Per fer les teules, s'ha de posar una petita quantitat de massa i amb l'ajuda d'una cullereta o del dit -evidentment, ben net-, s'ha d'omplir el cercle. S'ha de fer una capa finíssima de massa, ja que volem que les teules quedin gairebé transparents.




I s'han de coure uns 12 minuts. Aquesta és, potser, la part més difícil de la recepta, per no dir que és la única complicació que té. Si es deixa coure massa poc, la teula quedarà com un xiclet, i si es deixa coure massa, es cremen molt fàcilment i queda d'un color marró horrorós. Així que és important el punt de cocció i que les vigileu d'aprop, ja que volem unes teules cruixents i alhora d'un fantàstic color viu.

I només treure-les del forn, deixem uns deu segons al damunt de la taula de treball i ràpidament les anem col·locant al damunt d'un corró donant forma de teula, perquè es refredin amb la forma i no la perdin.

Si aconseguiu agafar el punt, és un cruixent i deliciós snack, perfecte per treure a l'hora del cafè.




Només una advertència: si les feu perquè teniu convidats, feu-ne moltes, ja que, com us he dit al principi del post, no us donareu compte i us les anireu menjant a mida que es van refredant. És un mos lleugeríssim, que no pot ser més bo.



I per acabar una obsessió, pel rosa. Aerosmith i Pink. Una cançó que m'encanta.


Pink

Pink it's my new obsession
Pink, it's not even a question,
Pink, on the lips of your lover, 'cause
Pink is the love you discover

Pink as the bing on your cherry
Pink 'cause you are so very
Pink it's the color of passion
'Cause today it just goes with the fashion

Pink it was love at first sight
Pink when I turn out the light
And I think everything is going to be all right
No matter what we do...

Tonight you could be my flamingo
'Coz pink is the new kinda of lingo
Pink like a deco umbrella
It's kink but you don't ever tell her

Pink it was love at first sight, and
Pink when I turn out the light
Pink gets me high as a kite
And I think everything is going to be all right
No matter what we do tonight

I want to be your lover
I wanna wrap you in rubber
As pink as the sheets that we lay on
Pink it's my favorite crayon, yeah

Pink it was love at first sight
Pink when I turn out the light
Pink it's like red but not quite
And I think, everything is going to be all right
No matter what we do tonight

(Aerosmith)






TEXTO O DESCRIPCION




6 comentaris:

  1. Preciosas!! Y seguro que estaban bien ricas, tus amigos alucinarían. Bss.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias guapa!!! Pues estan tan ricas que ni llegaron! Así que tuve que improvisar otra cosa para llevar! hahaha!! Besos

      Elimina
  2. Caram, Marta!! Doncs queden molt guapes, aquestes tuiles!! I de quantitat d'ingredients, ben pocs! Ets una valenta, te n'has sortit molt bé a la primera de veure la recepta! Deuen ser bones, oi? Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. si! si! una recepta express!!! Vols un secret?? La primera tanda se'm van cremar! hahaha!! ptons

      Elimina
  3. A mi el fucsia m'agrada...tinc unes esportives d'aquest color que són les meves preferides! I, a més, és el color de donen els gerds...una de les fruites preferides de casa...així que aquestes teules-petit fours, ens han encantat! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha!! A mi també m'encanta el color i el sabor dels gerds! Gràcies guapa! Pto

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!