Deliciosament suaus. Croquetes de bacallà amb alls tendres i mel.

"Los deseos se tienen, no se piden.

Lo que se pide es el objeto del deseo."

(Francisco Umbral)

A qui no li agraden les croquetes? Algun dels infinits tipus que hi ha pot ser que a algú no agradi, però és tant versàtil, que és casi impossible que alguna d'elles no et faci sospirar.

A mi m'encanten, simplement, les adoro. A més a més, no puc evitar provar-les allà on vaig. Directament, les avaluo, i m'enfado molt, quan són congelades o no tenen gust a res.

Aquestes petites -o no- boles de beixamel amb peix, carn, verdures, formatge o amb allò que es vulgui posar -la llista és interminable-, amb un cruixent arrebossat de pa ratllat i ou, i ben fregides, fan que em rendeixi als seus peus.

Al blog ja tinc unes quantes receptes publicades, concretament, sis. Les Croquetes de sipions, les Croquetes de cua de bou guisada amb vi, les Croquetes de ceps i ceba caramel·litzada, les Croquetes de gambes, uns Petits plaers rodons de mascarpone i Torta del Casar i unes Croquetes d'espinacs i Cabrales, així que ja veieu que la meva relació amb les croquetes és molt estreta i ja poc em queda per explicar sobre elles, el seu origen o alguna que altra curiositat, que és el que m'agrada fer abans d'entrar a parlar de la recepta.



Per tant, poca cosa em queda explicar d'elles. 

De les de bacallà -no com les d'avui que són amb alls tendres i algun ingredient més-, les clàssiques, recordo molt les de la Conxa, la mare del meu tiet, i com ni ella, ni el meu tiet són amb nosaltres i de les croquetes està tot dit, us poso una vinyeta de Forges, que em recorda molt al meu "padrinet".

I després d'aquesta mica de dosis d'humor, ja podem anar amb la recepta.




Per a fer aquestes croquetes es necessiten els següents ingredients:

• 2 porros
• 1-2 manat d'alls tendres (depèn de la mida)
• 1 llom de bacallà (jo restes del bacallà amb alls tendres)
• mantega
• 4-5 cullerades de farina
• mel
• sal i pebre
• llet semidesnatada
• llet evaporada
• 2 ous
• farina de galeta

Com ja he explicat, aquestes croquetes les vaig fer per aprofitar les sobres del bacallà amb alls tendres, per tant, en primer lloc, s'ha de netejar el llom de bacallà d'espines i pells i reservar.

Evidentment, el més probable és que no tingueu les restes que jo tenia, així que el que s'ha de fer és fer servir bacallà dessalat.

En primer lloc, per fer les croquetes, s'ha de sofregir els porros, tallats a trossos petits amb mantega.

Quan comencin a enrossir, s'ha d'afegir un bon raig de mel, pebre i el bacallà.

I en una paella a part, s'han de sofregir els alls tendres, fins que siguin cuits i rossos.

Llavors s'ha de posar en un got de batedor el bacallà amb els porros i els alls tendres, i un rajolí de llet evaporada per amorosir la barreja, ja que s'ha de triturar fins a obtenir una pasta el més fina possible.

I altre vegada s'ha de posar a la paella, amb una mica de mantega i afegir la farina. Jo sempre poso cinc cullerades.

Abans d'afegir la llet, que ha d'estar calenta, s'ha de deixar enrossir bé la farina, perquè després no doni mal gust a les croquetes. Així que quan sigui ben cuita, s'ha d'anar afegint la llet, sense deixar de remenar, fins que no n'absorbeixi més.

Abans de que la massa sigui llesta, s'ha de tornar a triturar i finalment, deixar que acabi d'espessir, fins que comenci a desenganxar-se de les parets de la paella.

En aquest moment és quan s'ha de rectificar de sal i pebre i de mel. 

Ja sabeu que m'encanta posar mel a moltes receptes, enlloc de sucre, però aquí la combinació parla per si sola...bacallà i mel, és una combinació senzillament exquisida.

Com sempre explico, quan la massa fa tres volcans d'aire grossos, és que està al punt.

Una vegada feta, s'ha de posar en una safata o plat i deixar refredar, tapant, abans amb paper film que cobreixi directament la massa, per evitar que faci crosta.

Una vegada fredes, és millor deixar a la nevera d'un dia per l'altre per facilitar el procés d'arrebossat.

I per arrebossar, com qualsevol croqueta, primer s'ha de passar per ou i seguidament per farina de galeta. 

A mi les croquetes de bacallà m'agraden rodones. Perquè serà que sempre associo cada sabor amb una forma de croquetes? Us asseguro que són suaus i amoroses, un vici.

I l'única relació que hi ha avui entre la recepta i la cançó amb la que acabo el post, és que ambdues són una delícia. Preciosa adaptació d'aquesta cançó de Lluís Llach, feta per la Sílvia Pérez-Cruz i el Raül Fernandez.

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,

digueu-li que la vull

però no puc anar a estimar-la,

que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena, 

allà enmig de la mar,

jo l'aniria a veure,

però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,

amb vosaltres vull anar,

que per poder-les viure

jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,

porteu tots els meus cants

i un ram de flors vermelles

a qui tant he estimat,

si guanyem el combat.

(lletra: Lluís Llach/versió Sílvia Pérez-Cruz i Raül Fernandez)