dijous, 29 de maig de 2014

焼きそば. Yakisoba de shitakes.






"犬も 歩けば 棒に あたる。"

[Fonética: Inu mo arukeba bou ni ataru]

Significado: Si un perro vagabundea, se puede llevar un bastonazo.

[Connotación: Si te quedas ahí, sin hacer nada,
las cosas buenas, jamás vendrán a ti]




L'altre dia vaig anar al Supermercat oriental que més m'agrada, per agafar algunes provisions. Això és molt perillós, ja que normalment, entro amb una llista i surto amb la meitat d'ella sense fer i amb mil coses més que no tenia apuntades.

El que si tenia clar era que volia fideus per yakisoba i un pot de salsa per fer amb els fideus. Varies vegades havia comprat aquesta salsa, que abans anava dins d'un pot gairebé de litre , i que deixa als fideus un sabor idèntic als yakisoba que es mengen als restaurants.

La meva sorpresa va ser el preu. Feia molt de temps que no hi anava, però vaig al·lucinar. Un pot petit, que de ben segur es deu gastar amb un sol ús, era caríssim, així que vaig decidir fer la salsa a casa.



Els Yakisoba (焼きそば), que, literalment, signifiquen "tallarines fritos", diuen que són originaris de la Xina, on reben el nom de chow mein, tot i que, avui en dia, no només estan completament integrats a la cuina japonesa, sinó que inclús, dona la sensació de ser una recepta típica d'aquesta cuina, igual que passa amb els ramen.

De fet, a Japó, es molt normal anar trobant paradetes de manjar ràpid, pel carrer, on es pot comprar racions de yakisoba per endur; diuen que, per això, hi ha molts restaurants que no posen aquest plat a la carta, i que està considerat, per molts, de baixa categoria al ser tant fàcil de trobar pel carrer.

En japonès, la paraula yaki (焼き), significa rostit o a la planxa -segur que recordeu les famoses broquetes de pollastre que es diuen yakitori (焼き鳥) o el teppan'yaki (鉄板焼き), per posar algun exemple. Però el seu nom, si es tradueix directament, pot dur a confusions, ja que soba (そば) significa de blat sarraí o de fajol, quan en realitat, els yakisoba estan fets amb farina de blat, com els ramen.

Una curiositat: Els fideus yakisoba es serveixen diàriament al "Camp Hansen" d'EEUU (Marine corps), que té base a Okinawa (Japó) i ha arribat a ser un dels plats predilectes dels marines, raó per la que el seu consum s'ha estès a totes les bases militars.



Però per mi, uns bons fideus Yakisoba, no ho són sense el katsuobushi (かつお節), també conegut com a kanakatsuo o karebushi; reben un nom o l'altre en funció del gruix dels flocs. 

Pel seu nom, potser no els coneixeu -jo, al menys, no el coneixeria així-, però per l'aspecte segur que si. Qui no s'ha quedat mirant, embadalit, la seva ració de yakisoba quan li han servit en un bon restaurant japonès? Jo he fet vídeos i tot. El katsuobushi són els flocs de bonítol, sec, que porten els fideus pel damunt i que per l'escalfor, es mouen d'una manera molt graciosa.

A part, és un dels ingredients principals del dashi, ja que juntament amb les algues kombu i l'aigua, es fan els caldos que serveixen base per infinitat de sopes.

Aquests curiosos flocs de bonítol s'elaboren assecant, fermentant i fumant el bonítol de ventre ratllat -una varietat excel·lent-. Antigament, amb una eina anomenada katsuobushi kezuriki -com una mena de mandolina- es treien els flocs del bonítol en el mateix moment d'incorporar-los al plat; ara, ja es comercialitza amb tot el procediment fet i llest per utilitzar.

Com us deia, per a mi, uns bons fideus yakisoba, no estan complerts sense aquests flocs de bonítol, i és que el sabor salat, fumat i saborós que els dona, que contrasta amb la semidolçor de la salsa dels fideus, és un contrast exquisit. Així que no dubteu a comprar-los.



I anem a la recepta, per a dos persones, es necessita:


Pels fideus:
  • 8 shitakes grans
  • 2 cebes
  • 2 paquets de pasta yakisoba


Per la salsa Yakisoba:

  • 4 cullerades de ketchup
  • 4 cullerades de salsa Worchestershire
  • 2 cullerades de salsa de soja
  • 2 pessics de dashi granulat dissolt en una cullerada d'aigua
  • 2 cullerades de mel


En primer lloc, s'han de posar els bolets shitake en una cassolà amb aigua calenta i deixar que s'hidratin durant una estona llarga, com es fa amb els ceps. Però si teniu pressa, com jo, es poden coure amb aigua uns minuts i això no només n'accelera el procés, sinó que a més a més, al meu parer, encara queden més tendres. S'ha de tenir en compte que són bolets secs, bastant gruixuts, i si no els coeu, es triga bastant a hidratar-los.




A part, s'ha de tallar en juliana una ceba i sofregir-la, si teniu un wok, millor que millor. Podeu posar totes les verdures que vulgueu, pebrot verd, vermell, brots de soja, pastanaga, porro...el que se us acudeixi. Jo en aquest cas, només vaig posar ceba tendre. S'ha de sofregir a foc ben fort perquè no quedin crues, però que no perdin un punt cruixent.

Mentre, s'ha de preparar la salsa yakisoba barrejant bé tots els ingredients, el ketchup, la salsa Worchestershire, la salsa de soja, el dashi i la mel i remenar bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats.



I una vegada daurades totes les verdures, ja es pot tirar la salsa yakisoba, i donar un parell de voltes amb la cullera perquè la salsa agafi temperatura.




En aquest cas he fet servir uns fideus especials per yakisoba, que vaig comprar en el supermercat oriental que us he explicat abans, i ja van cuits, així que és tant fàcil com agafar un paquet per persona, obrir-lo i afegir-lo a la salsa amb verdures i bolets fins que tots els ingredients quedin ben barrejats.





I fins aquí el post d'avui. Un sopar d'un dimecres qualsevol. Amb una bona banda sonora, una cançó dels Pets, versionada, exquisidament, per Mazoni.


Un dimecres qualsevol

Pel matí quan et lleves maleint la pudor
i tanques la finestra tot patint la calor.
Realment et preocupa, aquest aire és verí
l'altre dia ho parlaves amb els teus amics.
Mentrestant, vas tirant, sense fer absolutament res
esperant que l'aire es torni net.

Al fer la migdiada a la tele amorrat
has vist ulls que et miraven amb cara de fam
t'has sentit deprimit i has canviat el canal
vet aquí aquesta gent, t'han donat mal dinar.
Mentrestant, vas tirant, sense fer absolutament res
esperant que el món es posi bo.

A la tarda has anat a fer un volt per la rambla
aquell bar ja no hi és, els veïns es queixaven
ara estan discutint què en faran de la casa
potser un supermercat o un banc, que sempre en falten.
Mentrestant, vas tirant, sense fer absolutament res
esperant que canviïn els temps.

La nit plena de llums, trobo la teva cara
tantes bronques plegats, ja et conec la mirada
jo voldré dormir, tu diràs que n'estàs farta
la mateixa comèdia de fa tantes setmanes.
Mentrestant, vas tirant, sense fer absolutament res
esperant que el temps ens faci vells.

(Els Pets)






TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!