dimecres, 13 de novembre de 2013

Stonian Kringle Pizza. Un invent per repetir.






"Se borran las barreras entre el mundo dulce y salado."

(Ferran Adrià)




Tinc tantes receptes apuntades per fer, que, de tant en tant, penso que ja n'hi ha prou de buscar-ne de noves, però sempre apareix, de sobte, una nova per fer. A vegades, però, em ve molt de gust fer una recepta per la seva tècnica, encara que sé que els seus ingredients, a casa, no tindràn massa sortida. I llavors, versiono.

Això és el que m'ha passat amb aquesta recepta. Durant el cap de setmana vaig veure les receptes d'aquest dolç típicament nòrdic, fet amb canyella i una bona dosi de sucre, i la seva forma em va fascinar. La manera de fer-lo, l'havia de provar, però a casa no som massa de dolços i encara en tinc de congelats perquè m'agrada fer-ne, però som dos i no sempre tinc temps de portar-los a casa els pares o atipar a algun amic.

Així que se'm va ocórrer que el dimecres, per sopar, en faria una versió. Futbol i pizza són una molt bona combinació i havia vist, per exemple, al Blog del Manu Catman, que ell n'havia fet una als tres formatges, així que tot era provar-ho.



El Kringle és una varietat nòrdica del pretzel que, segons diuen, van portar a la regió els monjos cristians, durant el segle XIII, quan van evangelitzar les terres escandinaves i són unes postres típiques durant les celebracions d'aniversari -encara que a moltes webs diuen que és típic de Nadal-. Tot i que normalment el nom que se li atorga és "Stonian Kringle" és típic de tots els països nòrdics, especialment a Dinamarca.

Ktingla, que és una paraula que té el seu origen en el nòrdic antic -una llengua ja extingida i que es parlava a Escandinàvia-, significa, literalment, "cercle" o "anell", així que els Kringle es van convertir en diferents tipus de pastissos, dolços i salats, amb forma de cercle -poden estar fets de pasta de full, de massa amb llevat, farcits de massapà, de fruites, passes, o inclús ingredients salats-.

Són uns dolços de tanta tradició en aquests països que el símbol d'aquesta mena de "rosquilla" gegant, encara es penja a l'exterior de les pastisseries, com a símbol -igual que la creu a les Farmàcies-.



En fi, que no anava a fer una versió salada discreta. Ja que ho provava, a per totes. Perquè no una pizza amb camembert, pebrots del piquillo i olives? Sempre m'han agradat les coses complicades i és evident que posar trossos petits d'aliments, enlloc de rodanxes que fàcilment s'enrosquen i es talle -ja veureu el pas a pas-, de ben segur que ho complicaria, però la idea ja se m'havia ficat al cap. I sóc francament tossuda.

Evidentment, el resultat no va ser estèticament com m'hagués agradat -la foto encara és pitjor, al natural era maca-, però us asseguro que és deliciós, esponjós i increïblement saborós. I no imagineu quina olor feia tota la casa.



Els ingredients que es necessiten són:

Per la massa:

  • 30 gr de sucre
  • 120 gr de llet
  • 30 gr de mantega
  • 25 gr de llevat fresc
  • 1 rovell d’ou
  • 300 gr de farina de força
  • 1 pessic de sal

Pel farcit:
  • tomàquet fregit casolà
  • orenga
  • pebrots del piquillo
  • olives verdes sense farcir
  • camembert


La recepta és molt fàcil, només es complica una mica al portar ingredients a trossets a l'hora de donar forma a la trena, però amb paciència surt.

En primer lloc, s'han de pastar bé tots els ingredients de la massa fins a obtenir una pasta llisa, homogènia i elàstica, i quan la tinguem, fer una bola, posar-la en un bol tapada amb un drap i deixar que reposi fins que dobli el volum, que en el meu cas, va ser, aproximadament, una horeta.



Abans de començar a formar el Kringle, s'ha de posar a prescalfar el forn a 180º.

Passada aquesta estona, s'ha d'estirar la massa amb l'ajuda d'un corró, fins que sigui ben fina i fent un rectangle. Jo el vaig fer a ull, com veureu a la foto, no era gaire més llarg que ample.




Després s'ha de cobrir amb el tomàquet fregit, com si fós una pizza, especiar amb orenga i anar posant els ingredients. Com després s'ha d'enroscar, jo he anat distribuint els ingredients per fileres perquè no quedés massa gruixut, com podeu veure a la foto.




Una vegada distribuïts tots els ingredients, s'ha d'enroscar per la part més ample, amb compte i apretant el màxim possible.




Una vegada enroscat, i amb un ganivet sense serra, s'ha de tallar per la meitat, verticalment, sense arribar a tallar un dels extrems i trenar les dues parts de manera que el tall quedi cap per amunt.




Quan tingueu feta la trena, s'han d'unir els dos extrems i col·locar en una safata de forn amb paper vegetal.




S'ha de coure, aproximadament, uns 25 minuts, tot dependrà de la potència del vostre forn.




Que molt esponjós. Us recomano que la proveu, és una manera original de menjar una deliciosa pizza.





I sense marxar dels països nòrdics, tota una artista en la experimentació, Björk.


Joga

All these accidents,
that happen,
follow the dot,
coincidence,
makes sense,
only with you,
you don't have to speak,
I feel.
Emotional landscapes,
they puzzle me,
then the riddle gets solved, 
and you push me up to this.

State of emergency,
how beautiful to be,
state of emergency,
is where I want to be.
All that no-one sees,
you see, 
what's inside of me,
every nerve that hurts, 
you heal,
deep inside of me, oo-oohh,
you don't have to speak,
I feel.
Emotional landscapes,
they puzzle me -confuse,
then the riddle gets solved, 
and you push me up to this
state of emergency,
how beautiful to be,
state of emergency,
is where I want to be.
state of emergency,
how beautiful to be,
emotional landscapes,
they puzzle me,
then the riddle gets solved,
and you push me up to this
state of emergency,
how beautiful to be,
state of emergency,
is where I want to be.
state of emergency,
how beautiful to be,
state of emergency,
state of, state of,
how beautiful,
emergency,
is where I want to be.
state of emergency,
how beautiful to be,
state of emergency,
is where I want to be.
state of emergency,
how beautiful to be.

(Björk)







TEXTO O DESCRIPCION






8 comentaris:

  1. Doncs saps què? Potser no és estèticament perfecta, però ni falta que li fa, perquè a més de ser molt original, et venen unes ganes de fotre-li queixalada, perquè fa una pintassa espectacular!
    Jo m'imagino intentant trenar-la i veient com tots els ingredients es van allunyant de la massa, quedant-me amb una trena de pa, jajaja!

    Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Víctor, has descrit a la perfecció les meves pors! Jajaja! Sort que el resultat és deliciós!!! Pto

      Elimina
  2. Ostres!!!! que xuliiiii :)) la versió original, la dolça, és pura delícia nena mmmmm, però aquesta pizza és la canya!!!! quina originalitat Marta. Aquesta idea me la apunto.
    Salutacions, Sandra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc moltes ganes de provar la versió dolça!!! I noves versions salades!! Mmm!!! Gràcies guapa!

      Elimina
  3. ETS UNA CRACK!!!! I una artista!! Ha quedat fantàstica i és MOLT original! A mi em sembla que la versió de la canyella i el sucre ja m'agradaria jajajaja però tampoc li diria que no a la versió salada ;)
    Petons guapa!
    P.S - Només cal donar un cop d'ull al teu fantàstic blog per tenir claríssim que SÍ que ets una caperruda! jajajaja Ara mateix vaig a espiar els macarons a veure si hi trobo les 7 diferències! jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa! Quin honor el teu comentari! Vermella m'he posat!! I més venint de l'autora d'un dels meus blogs preferits!!! Moltes gràcies!!! Un pto bonica, tu si que estas feta una artista!!

      Elimina
  4. Trobo que la versió salada iguala o supera les dolces que puguin existir! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!!! La veritat és que és una manera molt divertida de fer pizza!!! I el més important, és deliciosa!!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!