Per combatre el fred. Crema de castanyes i xampinyons.

"Castañas comí,

castañas cené,

y de tanto comer castañas,

me encastañé."

(Dita popular)

Ara si que ja no hi ha dubte de que els dies de calor s'han acabat. De fet, tot i que cauen les fulles dels arbres i tot s'omple de colors ataronjats, casi que es pot dir que hem saltat de l'estiu a l'hivern. Si no fos pels colors ni ho dubtaria. Amb el que m'agrada la tardor...

Als mercats arriben productes fantàstics, contagiats dels colors marrons i ataronjats. La carbassa, el moniato, les castanyes, les magranes, els bolets, les figues fresques...tota una paleta de colors divins.

Mica en mica, el fred fa que els plats frescos i lleugers de l'estiu ja no vinguin de gust, i de sobte, les sopes, les cremes, els estofats, són el que, en mig del fred, t'escalfen i et reconstitueixen.

Les castanyes, sens dubte, són un dels símbols i aliments de la tardor.

Sempre havia pensat que la castanya era d'aquí, nostra, però sembla ser que ja era molt important des de l’antiguitat en bona part d'Europa, tan a l'est com a sud-est d'Àsia, a Nord-americà, etc. Ja que la castanya (Castanea Sativa), que prové de l'arbre fruiter que li dóna el nom (el castanyer), és natural dels climes càlids de l'hemisferi nord, durant els mesos de la tardor i l'hivern.

Curiosament, la castanya és l'únic fruit sec que es considera hortalissa; és baixa en proteïnes i greixos, però abundant en sucres -atenció els diabètics- i hidrats de carboni, tot i així, es consideren un dels fruits secs menys calòrics, estant la seva composició nutricional, més a prop dels cereals que dels fruits secs. De fet, a les dietes celíaques s'acostuma a substituir la farina comú, de blat, per farina de castanyes -entre d'altres farines sense gluten-. 

De fet, la castanya, antigament s'anomenava "pa de pobres", gairebé segur que per les seves propietats nutritives; avui en dia, però, la farina de castanyes no és precisament econòmica. Tot i així, les castanyes segueixen sent ideals per calmar la gana, degur al seu alt nivell en hidrats de carboni.

I tenen moltes més propietats; un elevat contingut en fibres, que preveu l'estrenyiment i afavoreix la flora intestinal, un alt contingut en potassi i vitamina B, i és ideal per esportistes, menors en períodes de creixement o per persones amb una feina altament física.

Això si, quan les trieu, heu de tenir en compte que, perquè siguin al punt òptim per al seu consum, han de pesar, ser dures i de colors brillants, sinó, correu el risc de que tinguin inquilins al seu interior i que moltes de les seves propietats s'hagin perdut.

Mai havia fet servir les castanyes d'aquesta manera. Però de sobte vaig pensar en unes castanyes que tenia per casa...em venia de gust una sopeta calenta...volia combatre el fred i tenia ganes de bolets. Que podia fer amb tot això? Una crema! inicialment, la crema la volia fer amb trompetes de la mort, però anar a comprar a les hores que vaig em limita bastant, així que vaig haver de conformar-me amb uns xampinyos. Pensava que seria menys gustosa, però m'equivocava. Ara puc afirmar que, castanyes i xampinyons són una combinació perfecte. El resultat va ser deliciós i sorprenent. Sens dubte, per repetir.

Per fer la crema, es necessiten els següents ingredients:

• 1 safata de xampinyons (reservar 4 per decorar)
• 300 gr de castanyes (amb pell)
• 250 gr de llet evaporada
• 1 patata
• 2 porros
• mantega
• pebre negre
• aigua

La crema és molt senzilla de fer, tot i que té una part bastant laboriosa, que és la de pelar les castanyes. Per fer-ho, és important escaldar-les uns deu minutets en aigua bullint perquè d'aquesta manera sigui molt més fàcil treure tota la pell, tant l'exterior, com una marró peluda que hi ha en contacte amb la part carnosa i comestible.

Una vegada pelades les castanyes, pelats i trossejats els porros, la patata i netejats i trossejats els xampinyons, s'ha de posar tot junt en una cassola amb mantega, salpebrar i sofregir fins que comenci a daurar-se tot.

Quan els ingredients comencin a agafar color, s'ha d'afegir aigua fins a cobrir-los i una mica més, aproximadament, dos dits pel damunt dels ingredients i deixar que bulli.

Una vegada les patates i les castanyes siguin ben tendres, s'ha de triturar bé, colar i rectificar de sal i pebre.

En una paella a part, amb una mica de mantega, s'ha de sofregir els xampinyons que havíem reservat, que s'han de laminar, fins que siguin torradets.

Per servir, s'han de posar pel damunt els xampinyons fregits i una mica de la mantega fossa resultat de fregir-los.

Us en ben llepareu els dits i us marxarà el fred de cop. És ideal per aquests dies!

És una crema per prendre ben calenteta, ideal pels dies de fred. I per dies que semblen d’hivern, una cançó de Dêlen. Si no els coneixeu, no deixeu d'escoltar-los.

Sensacions d'hivern

D'aquells dies, que miraries tot es dia es foc...

D'aquells vespres, que no passen gens a poc a poc.

Així es vespres són...acollidors...

I són més que mai, d'hivern...

Així es vespres són...acollidors...

I són més que mai, d'hivern...

Sensacions d'hivern, que arriben, que passen, són un ritual...

Vespres d'hivern, que gelen, i cerquen proximitat...

...Que no deixaries de posar llenya es foc...

Així es vespres són...acollidors...

I són més que mai, d'hivern...

Així es vespres són...acollidors...

I són més que mai, d'hivern...

Sensacions d'hivern, que arriben, que passen, són un ritual...

Vespres d'hivern, que gelen, i cerquen proximitat.

Vespres, que no deixaria de posar llenya es foc

Vespres...

Vespres...

Sensacions d'hivern...

(Dêlen)