El meu primer bescuit comodín. Plumcake de xocolata i taronja.

“L’univers n’est rien que par la vie,

et tout ce qui vit se nourrit.“

(Anthelme Brillat-Savarin)

Aquest és el primer pa de pessic, una mica especial, que vaig aprendre a fer sola i que portava sempre que s’havia de celebrar alguna cosa a l’escola, a casa algun amic/a, o a qualsevol celebració.

És un simple plumcake, però molt vistós.

La veritat és que ara feia molt de temps que no el feia, però abans, era la meva especialitat. Era tant “famós” entre les meves amigues, que sempre que organitzàvem un berenar, en volien.

Realment, el plumcake té origen anglès i en realitat és un bescuit de fruites. La paraula plum significa prunes, per tant, puristament, per poder anomenar-lo així, hauria de fer-lo amb prunes, tallades a trossets i macerades amb una mica de cognac –el meu pare, sens dubte, es decantaria per la versió original-, però, avui en dia, qualsevol bescuit dens, feta amb molta mantega –el que li dona una textura especial-, que sigui fet en aquest tipus de motlle, se l’anomena plumcake.

Tot i que la presència d’aquest pastís, que diuen té origen britànic, sempre forma past de les tradicionals reunions familiars angleses i del “tè de les cinc”, hi ha una llegenda que n’explica l’origen fora d’Anglaterra.

Diuen que el plumcake va ser inventat per Giovanni Plum. Resulta que un dia, aquest cuiner estava coent un bescuit a la ciutat de Pompeia, quan, de cop i volta el Vesuvi va entrar en erupció. Llavors, Giovanni va sortir corrents de casa seva amb el bescuit a les mans i, al passar per davant d’una fruiteria, una gran quantitat de fuites i fruits secs van explotar degut a la lava, i van caure dins del pa de pessic que portava a les mans. I per accident, va néixer el Plumcake.

També hi ha qui diu que aquest pastís té origen a l’antiga Roma, on a la massa afegien pinyons, passes i magranes. Diuen qui defensen aquest origen que no va ser fins a l’Edat Mitja quan se’l comença a anomenar “fruit cake” i s’elabora amb mel, espècies i fruites en conserva. Es llavors, quan es comença a considerar un pa de pessic típic de la tardor, ja que era una bona manera de conservar les fruites recollides durant l’estiu.

Al segle XVIII els “fruit cakes” elaborats amb nous recollides durant l’estiu, es guardaven per consumir-los durant tot l’any. Els que només estaven fets amb una base, exclusivament, de fruites, es reservaven per casaments o per Nadal.

En fi, avui us presento un plumcake, anomenat així pel motlle que he fet servir, però només porta pell de taronja i xocolata. Es un esmorzar ideal, o un berenar, o un ressopó…és ideal a la hora que sigui. La recepta la vaig treure d'un llibre de postres que fa molts anys vaig regalar a la meva mare i del que ni tant sols recordo el nom.

Per fer aquest plumcake, es necessiten els següents ingredients:

• 250g de mantega (consistència pomada)
• 300g de sucre
• 275g de farina
• 1 culleradeta de llevat Royal
• 50g de xocolata negra (jo n’he posat una que portava trossets de taronja confitada)
• 50g de ratlladura de taronja
• 6 ous

Primer, s’ha de batre bé la mantega, que ha de tenir consistència de pomada, i el sucre, fins a obtenir una crema blanca. Ha d’estar ben batut, ja veureu que gairebé dobla el volum. Després, s’han d’anar afegint, lentament i un a un, els rovells d’ou, batent cada vegada, perquè s’incorporin bé.

Quan la massa sigui ben homogènia, s’ha d’afegir el llevat i la farina, prèviament tamisada, i barrejar tot bé.

A part, s’han de muntar les clares a punt de neu i incorporar un terç d’elles a la massa, que tenim feta, amb molt de compte i amb moviments envolvents, perquè no baixi la seva consistència, ni perdi volum; un cop ben barrejades, s’ha d’anar afegint la resta.

Una vegada la massa llesta, s’ha de separar un terç de la preparació que s’ha de posar en un bol, i els altres dos terços en un altre; al primer s’ha d’afegir la xocolata, desfeta, i a la resta la ratlladura de taronja.

I a la nevera, on han de reposar durant uns 20 minuts; tapeu els dos bol amb un drap.

Mentre, s’ha de pintar un motllo, tipus cake, amb mantega i, quan la massa hagi reposat, s’ha d’anar posant al motlle, alternant, al gust, capes de massa de xocolata amb capes de massa de taronja.

S’ha de coure durant 45 minuts, aproximadament, al forn, prescalfat a 180º.

Abans de treure’l del forn, comproveu la cocció amb una agulla; si surt neta, és que el plumcake ja està cuit. Abans de desemmotllar, espereu uns deu minuts i com sempre, deixeu refredar del tot, al damunt d’una reixeta.

Si decidiu provar-lo per esmorzar, no deixeu d’escoltar, de fons, aquesta cançó…us asseguro que començareu bé el dia.

Friday I’m in love

I don't care if Monday's blue,
Tuesday's grey and Wednesday too.
Thursday, I don't care about you.
It's Friday, I'm in love.
Monday, you can fall apart.
Tuesday, Wednesday, break my heart.
Thursday doesn't even start.
It's Friday, I'm in love.

Saturday, wait,
And Sunday always comes too late,
But Friday never hesitate...

I don't care if Monday's black,
Tuesday, Wednesday, heart attack.
Thursday, never looking back.
It's Friday, I'm in love.

Monday, you can hold your head.
Tuesday, Wednesday, stay in bed.
Or Thursday, watch the walls instead.
It's Friday, I'm in love.

Saturday, wait,
And Sunday always comes too late,
But Friday, never hesitate...

Dressed up to the eyes,
It's a wonderful surprise
To see your shoes and your spirits rise,
Throwing out your frown,
And just smiling at the sound,
And as sleek as a shriek,
Spinning round and round.
Always take a big bite,
It's such a gorgeous sight
To see you eat in the middle of the night.
You can never get enough,
Enough of this stuff.
It's Friday,
I'm in love

(The Cure)