dimecres, 23 d’octubre del 2013

Verde que te quiero, verde! Risotto de bròquil i carbassó.






"Bròquil i arengada, menjar que a tots agrada."

(Dita popular)




Si fa uns anys, m'haguessin dit que aquest seria un dels meus risotto preferits, no m'ho hagués cregut. Fa relativament poc, potser uns 4 anys, que menjo bròquil. Ha passat de ser un aliment que no volia ni veure, a ser un dels que més consumeixo. A dia d'avui, puc dir que l'adoro. I me'n alegro, ara veureu perquè...



El bròquil ja era conegut pels romans -estem parlant d'aproximadament l'any 200 aC-, gràcies a les conquestes per les terres etrusques, concretament, per la Toscana italiana. De fet, el seu nom té origen en la paraula italiana broccoli. El primer cuiner romà que es coneix, Apicius -de qui tantes vegades he parlat-, ja tenia varies receptes amb bròquil, que utilitzava, normalment, com acompanyament de carn o peix. Diuen que a Druso (fill de l'emperador Tiberi) li encantava menjar-lo amb mel.

El bròquil, però, no va ser conegut per la resta d'Europa, fins que Catalina de Médicis es va casar amb Enric II de França al segle XVI; des de Florència es van dur a París verdures fins llavors desconegudes, com la col, la carxofa o el bròquil. I des d'allà, es va difondre el seu consum.



Del bròquil en sentireu parlar moltes vegades com l'aliment miracle, i es considera (i encara que soni a broma, es diu així) un super aliment -en anglès superfood-.

És una verdura de la família de les cols molt rica en fibra, molt baixa en calories i amb moltes, moltes vitamines, minerals, antioxidants i principis actius que ajuden a prevenir el càncer. És un dels aliments amb més quantitat de nutrients per unitat de producte. 

Si deixes la verdura al dente, cuinada menys de 10 o 15 minuts, conté més vitamina C (fantàstica ara que és l'època dels refredats) que un cítric, concretament el doble que en la mateixa quantitat de taronges. 

També conté Vitamines del grup B -àcid fòlic, molt important per l'embaràs i la lactància i tiamina i niacina, que intervenen en el funcionament del sistema nerviós-, és una font important de provitamina A (betacarotè) -necessari pel funcionament de les cèl·lules de la pell, ossos, mucoses i vista-, té un gran contingut de potassi -intervé en la transmissió i generació de l'impuls nerviós i en el funcionament de l'activitat muscular-, calci -en té més que la llet de vaca-, magnesi -que assegura que el calci s’absorbeixi-, ferro -imprescindible per combatre l'anèmia- i sofre -que facilita els processos depuratius del fetge, entre d'altres-.



No fa gaire, crec que va ser a principis de setembre, que un grup de científics britànics va afirmar que menjar bròquil en abundància ajuda a frenar el desenvolupament, i inclús prevenir, l’artrosi, i així ho van informar a la BBC. 

Sembla ser que l'equip d'investigadors de la Universitat de East Anglia (Norfolk, a l'est d'Anglaterra), després de diferents estudis amb rates i cèl·lules, han demostrat que un dels compostos del bròquil (que també està present a les cols de Brussel·les) bloqueja una enzima destructiva que es considera clau en els danys dels cartílags. I han iniciat un estudi on els voluntaris s'alimentaran amb 100 gr diaris de Beneforte (creuament entre el bròquil comú i una varietat salvatge de Sicília, molt més ric en nutrients que el comú) durant dues setmanes i després analitzaran el teixit cartilaginós, i el compararan amb voluntaris no sotmesos a aquesta dieta. Aquest descobriment seria tot un avançament, ja que fins ara no s'ha pogut demostrar que la dieta jugui un paper important en la progressió de l’artrosi. A veure si s'ha acabat el bròquil amb l’artrosi; a casa la vam viure d'aprop, amb el meu avi, i és una murga.



Per cert, parlant de que s'ha acabat el bròquil...sabeu l'origen de l'expressió?

He trobat dues versions.

Segons explica L'Esquella de la Torratxa -un setmanari de caràcter humorístic republicà-, el seu origen rau en l'enrunament de les cases que feien cantonada al carrer de la Boqueria, on s'ubicava una de les fondes més típiques de Barcelona, coneguda com a Fonda Nacional, on sembla ser que era molt barat menjar un bon tiberi i on sembla ser que es van originar més d'una expressió popular.

Explica que els mossos de l'hostal cridaven per que fos sentit a la cuina, el que cada client demanava, amb una cantarella molt especial. Un exemple: "Tres de seques per un senyor que es porta el pa i de vi no en beu!", si el senyor marxava enfadat: "Alto les seques, que el senyor se n'ha anat!" -d'aquí va sortir també l'expressió "alto les seques!"-.

"Porta'm un plat de bròquil!", demanava un altre client, i el mosso cantava: "un plat de bròquil!", i si no n'hi havia, deia l'expressió "s'ha acabat el bròquil!". 

I així concloïa l'article explicant que la Fonda Nacional, al ser derruïda, se li havia acabat el bròquil.

En un altre publicació, però, al llibre Els perquès de Catalunya (Ed. Empúries, 2005), ho expliquen una mica diferent. Comenten que al carrer Petrixol hi havia una fonda que es deia Can Bròquil, que quan va tancar les portes, va córrer la notícia en forma d'acudit: s'ha acabat el bròquil.



En fi, anem a la recepta. Per fer aquest risotto (jo el vaig fer per 2 persones i força carregat d'ingredients), vaig fer servir els següents ingredients:

  • 1/2 carbassó
  • 1/2 bròquil
  • 1 porro
  • 1 ceba tendre
  • caldo de pollastre
  • parmesà
  • 1/3 got de llet semidesnatada
  • 2 tassetes d'arròs arborio
  • mantega
  • all picat


Per treballar el bròquil normalment es talla per poms i es tira el tronxo del mig, més gruixut i fibrós, i per rentar-lo, és millor que sigui a raig d’aixeta i evitar submergir-lo, ja que llavors, perd moltes de les vitamines.

Per poder potenciar realment el sabor d’aquesta hortalissa i no perdre el seu sabor, és important fer coccions curtes, bullir-lo en aigua fins que cobreixi, durant uns cinc minuts, i un cop cuit refredar-lo sota aigua freda -raig, no submergir-, així manté el seu color verd, tot el seu sabor, una textura una mica cruixent, que és molt agradable i totes les seves propietats que del contrari passen a l’aigua ja que quasi totes són solubles (vitamina C, vitamina D i àcid fòlic).

I dit això, comencem amb la recepta.

Així que el primer de tot serà coure el bròquil, en una olla amb aigua bullint durant uns cinc minuts. Tampoc us passeu i que quedi massa cru, comproveu punxant amb un ganivet i que sigui al dente.

Una vegada llest i reservat el bròquil, i en una cassola a part, on farem el risotto, s'ha de sofregit el porro, la ceba i el carbassó, tallats a trossets ben petits, i l'all picat, a foc fort, fins que comencin a estar daurats.

Quan hagin enrossit, s'ha d'afegir l'arròs i deixar que també es dauri una mica, mentre anem escalfant el caldo de pollastre, que millor que sigui ben calent per no tallar la cocció de l'arròs.

Després, i com sempre es fa amb el risotto, s'han d'anar afegint cullerots de caldo, a poc a poc, fins que sigui gairebé cuit, sense deixar de remenar en cap moment. Això és perquè l'arròs deixi anar el midó i quedi la textura tant característica del risotto. És abans d'afegir la llet, quan s'ha d'afegir el bròquil que havíem reservat i el pebre negre, que jo en tiro bastant.

Llavors, s'ha d'afegir la llet i deixar acabar de coure fins que aquesta s'evapori.

Quan la llet s'hagi evaporat, traiem el risotto del foc i afegim una cullerada de mantega i el parmesà ratllat, al gust, i ja podem tapar amb un drap i deixar reposar uns minuts abans de servir.

Jo amb això tinc una mania. Sempre deixo que reposi 8 minuts, ni més, ni menys.




I fins aquí el post, que avui acabo amb una cançó de Manel.


El bròquil (la tortura)

No dic que tots els dies siguin de sol
Tampoc dic que tots els divendres siguin de festa
No t'exigeixo que tornis rogant-me perdó
Si plores amb llàgrimes seques parlant-me d'ella
Ai Ramon, quin mal em fas noi, quin mal em fa noi
Que tornessis sense dir-me on 'naves'
Ai Ramon, que se t'ha acabat el, el bròquil

Jo sé que no sóc Sant Pere, però podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...
Ja hi tornem a ser, ja hi tornem a ser...

No puc demanar que l'hivern em perdoni un roser
No puc esperar que una alzina em doni peres
No puc demanar eternitat a un ridícul mortal
Ni anar alimentant a les truges amb faves tendres
Ai Dolors no sé què et passa, no sé què et passa,
que ja no rius les meves gràcies.
Ai Ramon, ara ja no estàs per, per hòsties

Jo sé que no sóc Sant Pere, i és que no estic fet pas de cartró
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que avui el teu cor és meu
Millor que et guardis tot això
per aquesta fresca malcarada que t'embruta amb carmí

No te'n vagis, no te'n vagis,
mira nena, no t'espantis,
de dilluns a divendres tens el meu amor
deixa'm dissabte per anar a fer el pendó.

Au vinga nena,  no em castiguis més
i obre la porta que aquí fa molt de fred
jo només sóc un home penedit
au vinga nena deixa'm tornar al teu llit.

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll

Jo sé que no sóc Sant Pere, però ara ho podríem parlar-ne, amor
Que no només de pa viu l'home i les teves excuses fan pudor
De tots els errors se n'aprèn i jo sé que a tu m'estimes a mi
Millor que et guardis tot això, que ja no et crec
I a més a més duus pintallavis al coll.


(Manel)







6 comentaris:

  1. A mi el bròquil no m'agrada gens...però així, tan ben cuinadet, disfressat de risotto, me'l menjaria sense queixar-me gens ni mica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! No? A mi tampoc m'agradava gens!!! Prova'l, que és una manera sutil de començar a estimar-lo! Ajajajaja! Pto

      Elimina
  2. M'ho crec! jo vaig provar el de mongeta verda i em va encantar! tot és buscar maneres de menjar aquells ingredients que ens costen més de forma més amena.... Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb mongeta verda? Mmm! Quina bona idea! El provaré! Gràcies guapa

      Elimina
  3. El bròquil és un aliment deliciós, i trobo que conjuga bé amb el carbasso´que hi has posat. A més, és tot sa, aquest risotto! El meu últim va ser amb bolets rossinyols, també molt d'ara... Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És super sa!!! I tant que vaig veure el teu risotto!! Tenia una pinta excelent!!! Un ptonas

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!