Pa de cervesa Guiness i ceba. You'll love this bread.

"Usted no puede construir un barril 

alrededor de un agujero del tapón."

(Proverbi irlandés)

Potser després de provar aquest pa, trobeu que si hi ha relació entre els famosos rècords Guinness i aquest pa, perquè és realment fabulós, però la protagonista d'aquest post, és la cervesa, uns 200 anys més antiga que els premis.

La cervesa Guinness és una cervesa negra, tipus stout, creada per Arthur Guinness l'any 1759, i que pertany a la firma de cerveses St. James's Gate Brewery, amb seu a Dublin, Irlanda.

El 31 de desembre de 1769, Arthur Guinness va firmar un peculiar contracte d'arrendament, en el que havia de pagar 45 lliures anuals durant 9 mil anys per una cerveseria abandonada de la ciutat de Dublín. Així, 10 anys després de la fundació de St. James's Gate Brewery, la fàbrica va poder fer la seva primera exportació a Anglaterra, de 6 barrils de cervesa. 

Aquest curiós contracte d'arrendament, es pot veure al museu de la Fàbrica Guinness, tot i que l'Oriol, un amic que tinc vivint allà, em va recomanar, de manera expressa, que si algun dia el visitava, no anés al museu. 

Com la cervesa Guinness és un cas molt especial on una marca de beguda alcohòlica, feta per una empresa privada ha arribat a identificar a una nació sencera, més que explicar la història en si, que és una mica avorrida, vaig trobar curioses una sèrie de dades.

Servir un got de Guinness és tota una habilitat. S'ha de trigar 199,5 segons i servir-la amb un angle de 45º, seguida per una pausa. Diuen que és un tècnica crucial i que la majoria d'irlandesos es molestarien si se'ls servir d'una manera diferent. Quan s'entrega ha de tenir la part superior cremosa i servir-se, exactament, a 6º.

Una altre dada curiosa és que la cervesa Guinness es serveix a més de 150 països i que el 40% es ven a Àfrica. De fet, es venen més de 10 milions de gots diàriament, que no és poc.

Pels que estigueu preocupats perquè la cervesa engreixa, podeu respirar tranquils. Un got de Guinness només té 198 calories, menys que la majoria de les cerveses light, vins, o inclús llet baixa en greix (recordeu que no és la mida d'un got normal).

Sembla ser que corren rumors de que aquesta cervesa porta civada, però no és així; està feta de malta d'ordi, llúpol, llevat i aigua. 

I tampoc és negra! En realitat té un color roig robí molt fosc i al meu parer, preciós.

Un dels eslògans més coneguts d'aquesta cervesa era "Guiness is good for you", i es segueix utilitzant arreu del món, tot i que no s'ha demostrat que realment sigui bona per cor, com volien fer creure. El que resulta curiós, és que fins fa ben poc, a les dones embarassades d'Irlanda se'ls recomanava prendre un got de Guinness diariament per enfortir-se elles i el seu bebè. (Al menys això he llegit).

En fi, a mi m'agrada molt la cervesa negra i després de provar aquest pa, puc afirmar que és un dels meus preferits. No podeu ni imaginar la suavitat de la molla, el seu aroma i el sabor que li dona la ceba. És realment deliciós. I amb un bon formatge, esdevé sublim. Altre vegada, gràcies Daniel Jordà!

Els ingredients que es necessiten son:

• 330 ml de cervesa Guinness 
• 500 gr de farina de força 
• 10 gr de sal 
• 30 gr d'oli 
• 20 gr de mantega 
• 1/2 ceba picada (o 1 depenent de la mida) 
• 150 gr de massa mare 
• 10 gr de llevat fresc

Primer de tot, a no ser que tingueu la massa mare activa, s'ha de refrescar perquè desperti, alimentant-la amb la mateixa quantitat d'aigua que de farina, segons la quantitat que vulgueu. Podeu fer servir massa mare blanca o de sègol, que donarà un sabor més intens. Per saber que la massa mare està a punt, s'ha d'agafar una culleradeta de la barreja i posar-la en un got d'aigua, si la massa flota, està a punt. Si no flota, s'ha de deixar reposar una mica més.

Aquest pa, a diferència de l'altre pa que portava ceba que vaig penjar al blog, porta la ceba crua, així que per preparar-la, només s'ha de tallar a trossets ben petits.

El pas següent és el pastat.

S'ha de barrejar la massa mare amb la resta d'ingredients i seguir la tècnica de Dan Lepard (amassar i deixar reposar deu minuts, plegar la massa 4-5 vegades sobre ella mateixa i deixar reposar deu minuts més, i així 4 o cinc vegades). Jo ho faig dins d'un bol.

Després s'ha de deixar dins del bol i tapar amb un drap humit i deixar reposar fins que dobli, aproximadament, el volum. Depenent de la humitat de la vostra cuina, trigarà més o menys.

Passada aquesta estona, amb l'ajuda d'una rasqueta s'ha de bolcar la massa al damunt de l'encimera, enfarinada i plegar la massa, com si fos un mocador, com si forméssiu una bola, un parell de vegades per crear tensió i després, posar-la amb la zona de plecs al damunt, dins d'un banneton -en el meu cas rodó-, que ha d'estar ben enfarinat.

I de nou, s'ha de deixar reposar perquè fermenti, fins que torni a doblar el volum. Crec que en el meu cas, van ser més de dues hores i mitja.

Quan ja veieu que queda poc perquè acabi de fermentar del tot, s'ha de prescalfar bé el forn, amb una safata amb aigua a la part d'abaix per crear vapor i abans de posar al forn, polvoritzar bé es parets del forn i pel damunt del pa; això ajudarà a crear una bona crosta, cruixent.

Com sempre dic, els deu primers minuts són crucials. És quan el pa ha d'arribar a la seva màxima expansió, així que és molt important que hi hagi molt vapor i posar només la resistència d'abaix a màxima potència.

Passats els primers deu minuts, ja podeu baixar el forn a 210º i posar la resistència normal (a dalt i abaix). 

Més o menys en uns 50 minuts estarà llest. Ha de tenir un color daurat i que al colpejar-lo, tant a la part de dalt, com a la de baix, soni buit.

Abans de treure'l del forn, una recomanació: obriu la porta del forn i deixeu-lo a dins, durant uns 10-15 minuts, amb el forn apagat, perquè s'assequi una mica la humitat.

I deixeu-lo refredar del tot abans de tallar-lo. Això és el que em costa més...fa una olor que costa resistir-se.

És un pa que congela d'allò més bé, i és ideal per tenir-ne sempre i improvitzar un sopar especial amb convidats sorpresa.

I ja que ens trobem de viatge per Irlanda, no podem deixar d'escoltar U2...

Sunday, bloody sunday

I can't believe the news today
Oh, i can't close my eyes
And make it go away
How long...
How long must we sing this song?
How long? how long...
'cause tonight...we can be as one
Tonight...

Broken bottles under children's feet
Bodies strewn across the dead end street
But i won't heed the battle call
It puts my back up
Puts my back up against the wall

Sunday, bloody sunday
Sunday, bloody sunday
Sunday, bloody sunday

And the battle's just begun
There's many lost, but tell me who has won
The trench is dug within our hearts
And mothers, children, brothers, sisters
Torn apart

Sunday, bloody sunday
Sunday, bloody sunday

How long...
How long must we sing this song?
How long? how long...
'cause tonight...we can be as one
Tonight...tonight...

Sunday, bloody sunday
Sunday, bloody sunday

Wipe the tears from your eyes
Wipe your tears away
Oh, wipe your tears away
Oh, wipe your tears away
(sunday, bloody sunday)
Oh, wipe your blood shot eyes
(sunday, bloody sunday)

Sunday, bloody sunday (sunday, bloody sunday)
Sunday, bloody sunday (sunday, bloody sunday)

And it's true we are immune
When fact is fiction and tv reality
And today the millions cry
We eat and drink while tomorrow they die

(sunday, bloody sunday)

The real battle just begun
To claim the victory jesus won
On...

Sunday bloody sunday
Sunday bloody sunday...

(U2)