INSTA-COOK: Benvinguda, tardor. Crema de carbassa.

"El otoño es una segunda primavera,

cuando cada hoja es una flor."

(Albert Camus)

I de cop, arriba la tardor.

Els dies es fan més curts i foscos i comença a fer fred. Crec que el punt d'inflexió, el que fa que de cop, deixis pas a aquesta estació, és el moment en que un dia, sense avisar, les sandàlies ja no et serveixen i has de tornar a tapar els dits que fins aquell moment, passejaven, ventilats, sense cap mena de restricció. Aquell moment, el dia en que per primera vegada, surts al carrer amb sabates tancades, l'estiu, definitivament, ha quedat enrere.

Però té coses bones. Diria que els colors de la tardor, són els que més m'agraden...veure com de cop i volta tota la vegetació es vesteix de colors ocre, daurats, groguencs i taronges i com el terra queda cobert per les fulles dels arbres que, ja preparen l'hivern. I anar a buscar bolets, l'olor a castanyes, els panellets, i les carbasses! Adoro la carbassa!

A l'antiga Grècia, la carbassa era considerada un aliment anafrodisíac i creien que donar-la era l'equivalent a apagar el foc de la luxúria.

Durant l'Edat Mitjana, el clergat recomanava fer servir les seves llavors (les pipes) mentre resaven, per allunyar els mals pensaments; inclús es pensava que mastegar aquestes pipes contribuïa a mantenir el vot de castedat.

D'aquí, que l'expressió "Donar carbasses", que a l'època de Cervantes significava "no concedir a algú el que demanava", va començar a utilitzar-se en el context amorós.

En algunes zones rurals de Catalunya, era costum que, quan un pretendent no era del poble de la noia a qui volia demanar la mà, la família d'aquesta, el convidava a dinar a casa seva i, si li oferien foc pel cigarret, significava que la família d'aquesta, acceptava el compromís, però si li servien un plat de carbassa -és igual com era cuinat-, significava que aquest no era ben rebut i havia de marxar.

Coneixeu una antiga cançó del Llevant que diu:

“Carabasa m'an donat

yo la presa per meló

mes val tindre carabasa

que casame en qui se yo.”

Doncs això. Curiós origen el d'aquesta expressió.

Tingui el significat que tingui, però, a casa, quan n'és l'època, no falta mai una carbassa, que a part de bona, queda d'allò més bé a la cuina, mentre espera, pacient, a ser cuinada.

I és que la carbassa és un dels fruits més espectaculars que hi ha. Hi ha varietats de tots tamanys, gegants i diminutes i de colors ben vius. Hi ha qui diu que prové de la India i hi ha qui diu, en canvi, que del Continent americà; sigui com sigui, el que està clar, és que el seu consum es troba expandit per tot el món.

I, com no podia ser d'altre manera, tenen moltes propietats terapèutiques. Són laxants, digestives i estimulen la bona funció intestinal. A més a més, n'aconsellen el seu consum en estats febrils durant l'embaràs. Estimula la funció del pàncrees, ajudant a regular els nivells de sucre a la sang; col·labora en l'eliminació de mucositats dels pulmons, bronquis i gola; ajuda a enfortir el sistema immunitari per la seva riquesa en antioxidants; fa disminuir el risc de càncer de pròstata i de malalties cardíaques degut al seu alt contingut en betacarotè i alfacarotè; es recomana el seu consum durant el tractament de catarates; i el seu suc és desintoxicant i eficaç per combatre cremades.

Ara bé, millor que no les somieu. Somiar amb carbasses diuen que és un mal presagi, ja que anuncia patiments. Si és un pagès qui ho somia, indica mala collita i en persones de negocis, pèrdues. Si les carbasses apareixen verdes o immadures, indica enveges de competidors o rivals, en els negocis, però si és en dolç, com el cabell d'àngel, millores.

Però anem al gra. Ara que els blogs comencen a omplir-se amb receptes de carbassa, l'ingredient estrella d'aquests dies, jo us presento la meva recepta preferida i la més senzilla de totes: la crema de carbassa. En un post ja us vaig parlar de la Vichyssoise i de com m'agrada, però ara que tornen les carbasses i amb elles la seva crema, tinc un dilema, i no sabria dir amb quina d'elles em quedo.

Els ingredients per a 4 persones, aproximadament, són:

1 carbassa
2 porros
2 patates petites o 1 de mitjana
mantega
aigua
sal i pebre negre
1/2 got de llet

Gairebé és la mateixa recepta que la Vichyssoise, però amb carbassa.

En primer lloc s'ha de netejar bé i tallar a rodanxes, el porro, i el mateix amb la patata, que s'ha de tallar a cubs. En una cassola, s'ha de posar un bon tros de mantega i quan sigui ben fosa, afegir el porro i la patata, salar i deixar que daurin una mica.

Mentre, s'ha de netejar la carbassa, tallar-la a daus petits (si són petits cou abans) i afegir-los amb el porro i la patata, i deixar coure uns minuts.

Després, s'ha d'afegir aigua fins que cobreixi bé tota la verdura; en realitat, no només cobrir, una mica més, aproximadament un dit d'aigua pel damunt del que seria cobert, ja que al coure se n'evapora.

Quan punxem la patata amb un escuradents i sigui cuita, ja podem apartar del foc, afegir la llet i bastant pebre mòlt i triturar amb un minipimer fins que ens quedi una crema ben fina. Llavors ja es pot rectificar de sal.