divendres, 11 d’octubre de 2013

Spoiler [perquè tingueu temps de fer-los]. Panellets.






"Per Tots Sants, castanyes i panellets."

(Dita popular)




Quan era petita, anava a una escola petita, l'Escola Sadako. Tinc mil i un records fantàstics dels anys que vaig passar allà, un d'ells, quan arribava la castanyada i fèiem panellets.

Quan els fèiem a l'escola, havíem de portar de casa patata bullida i repartir-nos els ingredients, en canvi, quan els feia a casa, els fèiem només amb farina d'ametlla o amb moniato, que quedaven deliciosos, i era una tarda divertidíssima.

Sabeu que recordo també? Aquesta cançó... (Aprofito per fer un homenatge als Surfing Sirles, que en cantàven una versió)

"Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros,
ja tenim marrameu mort.

Pica ben fort, pica ben fort, 
que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu i marrameua
s'emboliquen un llençol,
feien veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
pels terrats, ni pels balcons,
que té una gateta a casa,
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort." 



Un dels aspectes que més m'agrada de la gastronomia catalana, és la seva riquesa en quant a receptes típiques per cada festivitat. Fem la mona de Pasqua, el tortell de Reis, els torrons...o com ara, per la castanyada, els panellets.

A casa, els pares tenien el Costumari Català, de Joan Amades, complert, i penso que deu ser un dels llibres preferits de la mare, que moltes vegades ens llegia l'origen dels dies festius. Segons aquest llibre, el costum de visitar els difunts el dia de tots Sants, prové de molt lluny, té l'origen a l'època dels romans i és una costum que els cristians van fer seva. Diuen que, quan al segle VII, quan el Papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma -temple pagà de tots els Déus-, que Marc Agripa havia fet construir en honor a Júpiter, en memòria de la victòria de l'emperador August, de la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el va purificar i consagrar, en honor a la Verge i a tots els màrtirs, disposant que cada any, es celebraria una festa per commemorar-ho.

Amb el pas dels anys, però, aquesta costum es va barrejar amb una festa d'origen celta, també celebrada durant aquestes dates, i que commemorava el canvi d'estacions fent baixar el bestiar de les muntanyes, on havien passat d'estiu.

La festa, llavors, tenia dues parts. La primera, durant el matí, es dedicava als vius i és quan es menjaven els panellets i les castanyes, per després, a la tarda, pregar pels difunts al son de les campanes de les esglésies que tocaven a morts, fins ben entrada la matinada. La part de la festa dedicada als difunts, sembla ser que durava fins al dia següent, al migdia. Va arribar a ser una festa tant important, que en temps de guerra, inclús els soldats deposaven les armes, i feien una treva per poder celebrar-la.

Explica també el Costumari Català, que a part dels panellets, tenien molta importància les castanyes. El dia de Tots Sants, apareixien vestides de manera molt tradicionals -encara ho mantenen algunes-, les castanyeres, que venien, al carrer, castanyes que torraven sobre uns fogons -anomenats "copes"-, de terrissa i paelles foradades perquè les flames arribessin a totes.

Els panellets, llavors, no es venien; la costum era que durant tot el matí i/o primera hora de la tarda, a diferents cafès de les poblacions, s'organitzaven rifes i n'eren el premi. Hi ha qui diu, però, que aquests tenen origen àrab, el que no resultaria gens estrany donada la semblança dels panellets amb els pastissets típics d'aquella cultura. Sabeu, tes, n però, que a l'Índia, Nepal i Japó també tenen uns pastissets conceptualment iguals que els panellets? Sí, sí, són unes boles de massapà, condimentades i arrebossades amb els fruits del temps i cuites, que no es diuen panellets, però que són molt semblants, el que no deixa de ser curiós.

Però igual que les castanyes, tampoc no queda del tot clar el seu origen real, ni el perquè, per aquestes dates, se'n megen. Una altre teoria és que abans, era tradició fer un dinar familiar, després d'enterrar a algun ésser estimat, o de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt, perquè no li faltés de res durant el traspàs. El panellet és un dolç de conservació llarga, que no es fa malbé d'un dia per l'altre.

A Barcelona, ja cap al segle XVII, s'organitzava una fira de castanyes i panellets, molt aprop del Mercat de la Boqueria.

Mica en mica, es van anar afegint altres protagonistes de la festa, com el moniato, el moscatell, inclús el celebrar un sopar durant la vigília, fins arribar a la castanyada d'avui en dia.



I no, aquí no celebrem Halloween! (encara que recordo amb molt carinyo la cançó que ens va ensenyar en James -el millor professor d'anglès-). Així que reivindico les castanyes, els moniatos i els panellets. I m'avanço a la festa, uns dies, per no tenir excusa i preparar-ne.

 

La recepta que faig, no porta ni patata, ni moniato, i queden deliciosos. Jo no sóc molt de dolços, i menys de massapà, i en menjo poquets, però conec gent "panelletera" (permeteu que m'inventi la paraula), i m'han dit que estan de vici. La vaig treure del meravellós blog de Carlos Valencia, i amb alguna variació, es necessiten els següents ingredients:


  •  560 gr d'ametlla mòlta
  • 400 gr de sucre (de gra fi o mòlt)
  • 40 gr de clares d'ou
  • 1 rovell

Pels de cafè: cafè soluble, ou batut i sucre glas.

Pels de pinyons: pinyons, ratlladura de llimona i ou batut.

Pels d'ametlla: baina de vainilla, ametlla crocant i ou batut.

Pels de xocolata: cacau pur Valor sense sucre i sucre glas.

Pels de coco: coco ratllat i xocolata negre de cobertura per decorar.

Pels de fruits vermells: concentrat de fruits vermells (l'he comprat a l'Ikea, però pot servir grosella), melmelada de fruits vermells i sucre glas.



En realitat és tant fàcil com barrejar tots els ingredients fins a obtenir una massa més aviat dura i compacte, que s'ha de deixar reposar a la nevera, si pot ser una dia sencer, millor
que millor.

Passat el temps de repòs, s'ha de dividir la massa en tantes porcions com tipus de panellets vulguem fer.

Per fer els panellets de pinyons, s'ha d'afegir a la quantitat de massa que vulguem fer, la pell d'una llimona ratllada i fer boletes. Una vegada els hem donat la forma, s'han d'anar passant els pinyons per ou batut i amb paciència, a mi casi se m'acaba, anar enganxant tots els pinyons.

Pels panellets de cafè, s'agafa una porció del massapà base i s'afegeix cafè soluble al gust. Jo els vaig fer en forma de gra de cafè -forma ovalada i, amb l'ajuda d'un ganivet sense serra, amb una marca longitudinal-. Abans de coure'ls, s'han de passar per ou batut i un cop cuits i freds, per sucre glas.

Per fer els panellets d'ametlla, s'ha d'agafer una porció del massapà base i afegir la polpa d'una baina de vainilla. Després, se'ls ha de donar forma de xurros, no massa grans, i arrebossar amb ametlla crocant passada per ou batut. Com l'ametlla és cuita, ja, perquè és crocant, s'ha d'anar amb molt de compte que no es cremin.

Per fer els de xocolata s'ha de barrejar la massa base amb cacau pur sense sucre, al gust de cadascú, i fer-ne boletes. Després de coure'ls, s'han de passar, primer, per una capa del cacau i, després, per una altre de sucre glas; si només es passa per cacau, queden massa amargs.

Per fer els panellets de coco s'ha d'afegir coco ratllat al gust, però sense passar-se, perquè sinó queden excessivament tupits. Després, se'ls ha de donar forma de bolet -tipus rovelló-, al revés, com es veu a la foto, coure'ls i una vegada cuits, sucar la punta amb xocolata negra fondant i deixar que la xocolata endureixi.

Finalment, pels panellets de fruits vermells, s'ha d'afegir concentrat de fruits vermells, no sé exactament de quins fruits està fet el que faig servir, el vaig comprar a l'Ikea i és boníssim (amb llet freda queda genial), i se'ls ha de donar forma rodona, aplanada, amb un forat al mig, on es posa una mica de melmelada de fruits vermells. Després de coure'ls, s'han d'arrebossar amb sucre glas.


Per coure els panellets, s'ha de prescalfar el forn a 220-250ºC -depèn de la potència del vostre forn-, i coure'ls uns 5 minuts, segons el tipus, o fins que siguin amb el torradet que ens agradi; vigileu amb els de pinyons i amb els d'ametlles que es cremen fàcilment.



Recordo quan fa anys escoltava els Pets, i la frase: "...d'un amor dolç, com panellets de pinyons...". Doncs això, avui acabo amb aquesta cançó.


Com anar al cel i tornar

Nina de molsa i glaç, que ara dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust estrany.
Et faràs l'esmorzar, iogurt amb cereals,
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,
sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat, com les paraules que ja no em parles...

Nina de sucre i fang, que ara jeus al sofà
t'aixecaràs un vespre pressentint aquest final
i mentre fas el sopar, llesques de pa torrat,
l'estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat,
sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia dins el llit al fer-se tard
no fa pas tant, quan em parlaves sense paraules...

D'un amor llarg com anar al cel i tornar;
d'un amor boig com pluja seca;
d'un amor dolç com panellets de pinyons;
d'un amor feréstec, com les pel·lícules d'en Truffaut.

Nina de marbre i sal, un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba teva per planxar.
Remenant els records mentre em faig el dinar,
sopar de meravella i un bistec amb poca sal, 
sense parar de dir-tes coses amb el cap
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot enyorant, quan em parlaves sense paraules...

Un amor llarg com anar al cel i tornar;
un amor boig com pluja seca;
un amor dolç com panellets de pinyons;
un amor feréstec com els que surten a les cançons.

Un amor llarg com anar al cel i tornar;
un amor boig com pluja seca;
un amor dolç com panellets de pinyons;
un amor feréstec com els que surten a les cançons.

(Els Pets)







10 comentaris:

  1. Ostres, que previsora! Fantàstic tenir una recepta tan aviat...i sense moniato ni patata....s'ha de provar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si! que si no se't tira el temps a sobre! jajaja!! els dies passen volant! un pto guapa!

      Elimina
  2. Molt bona la recepta i apta per tots el públics. Gracies Marta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ceci! M'alegro molt de que t'agradin! un ptonarro

      Elimina
  3. Respostes
    1. No m'he pogut resistir! ;) Una abraçada

      Elimina
  4. Quina meravella de panellets! =). La Castanyada és la festa que més m'agrada.
    Des de fa ja uns quants anys m'encarrego de fer els panellets a casa i és una 'feina' amb la que gaudeixo molt: preparar els ingredients, fer-los, veure com van agafant aquest color daurat tan maco a dintre del forn...i després menjar uns quants amb una copa de cava ben fresc!...i castanyes també! ;-).
    Jo ja tinc comprats tots els ingredients i tinc moltes ganes de fer-los!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma! Si!!! és una festa molt maca!! i la veritat és que són uns dolços divertits de fer...mmm!!! Ja ensenyaràs els teus! No t'identificava amb un blog...és fantàstic!! Enhorabona, m'ha encantat!! Una abraçada guapa

      Elimina
  5. Doncs per mi és fantàstic que ens spoilegis, que amb el despiste que soc, segur que se m'oblida, jajaja!!!
    Molt bona varietat de panellets, i em sembla molt interessant el costumari català, el buscaré...

    Petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja!! t'ha agradat el títol? jajajaja! un moment d'inspiració!! una abraçada guapo!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!