dimecres, 2 d’octubre de 2013

Pollastre Tikka Masala. Versió lliure i express.


 



Que la gota está en el océano, todos lo saben.
Que el océano está en la gota, muchísimos lo ignoran."

(Kabir -poeta hindú-)




La primera vegada que vaig provar el menjar hindú, a un petit restaurant de Barcelona que està al carrer Bailén, el Rani, gairebé m'aixeco de la cadira i entro a la cuina per abraçar al cuiner. Va ser amor a primer tast. I des d'aquell mateix moment, vaig rendir fidelitat al curry.

Uns mesos més tard, a Lisboa, vaig anar a un restaurant hindú clandestí, situat al primer pis d'un ordinari blog de pisos, on vaig confirmar la meva veneració cap aquest tipus de menjar.

Per això, poc vaig trigar a obtenir la bíblia dels curry's, el llibre Los 50 mejores currys de la India, de Camellia Panjabi, un llibre que no hauria de faltar a la biblioteca de qualsevol amant de la cuina india.

Avui, us presento una versió exprés del pollastre Tikka Masala, un dels molts tipus de curry que existeix.



El tikka masala de pollastre significa lliteralment "trossos petits (tikka) amb barreja d'espècies (masala)", i originalment es prepara amb trossets de pollastre marinats amb espècies i iogurt, i cuits, després, a la brasa, al damunt d'un foc amb carbó que li atorga un aromàtic sabor a fumat.

Actualment, és el plat més popular al Regne Unit i s'ha convertit en un plat nacional. Segons les estadístiques, un de cada set currys que es demanen als restaurants anglesos és tikka masala de pollastre i es creu que es serveixen, aproximadament, 23 milions de racions a l'any. De fet, el polític Robin Cook, el va descriure com: "el vertader plat nacional de Gran Bretanya".

Explica la llegenda que, cap al 1960, aproximadament, un comensal d'un restaurant va demanar salsa picant per afegir al plat de pollastre que li havia estat servit, ja que creia que era una mica eixut. Llavors el xef, va haver d'improvisar una salsa amb una sopa de tomàquet Campbell's, iogurt i espècies. I al client li va encantar. Suposadament va ser al restaurant Shish Mahal, de Glasgow.

Fa relativament poc, el parlamentari britànic d'origen pakistaní Mohamed Sarwar va sol·licitar, curiosament, que aquest plat obtingués la denominació d'origen, de manera que només el pollastre tikka masala fet a Glasgow pogués rebre aquest nom. Fet que no deixa de resultar curiós.

Altres teories expliquen que el pollastre tikka masala té origen a la Índia del Raj, quan els cuiners locals tractaven d'adaptar plats tradicionals al paladar dels colonitzadors britànics.

I una tercera teoria, diu que neix com una manera de reciclar les sobres, igual que l'origen dels kebabs.



Com he explicat abans, avui us presento una versió ràpida i improvisada que he fet per dinar -només disposo d'una hora-, amb els ingredients que tenia per casa i és, per tant, una recepta totalment lliure, sense marinar el pollastre i sense afegir tomàquet, ja que volia fer-lo una mica més suau. Normalment s'acostuma a acompanyar amb arròs, però com disposava de poc temps, he fet una mica de cús-cús i la veritat és que encara m'ha agradat més.



Els ingredients per a dues persones, són:

  • 2 cuixes de pollastre 
  • 1 ceba gran 
  • mantega 
  • gingebre 
  • pebre negre 
  • 2 culleradetes d’espècies garam masala 
  • sal 
  • llet de coco o si no en teniu, llet evaporada 
  • 1 got de cús-cús 
  • un got d'aigua 
  • 1 gra d'all


Primer de tot s’ha de netejar les cuixes de pollastre, treure la pell, els ossos i tallar a daus. Després s’ha de pelar la ceba i tallar-la en juliana.

En una cassola, s’ha d’afegir un bon tros de mantega i un raig d’oli i afegir els daus de pollastre, la ceba i l’all picat; s’ha de coure a foc fort fins que comenci a tenir un color daurat.




Llavors, ratllem una miqueta de gingebre fresc i afegim un parell de culleretes ben plenes de garam masala.




Després de donar dues voltes perquè els ingredients d’integrin, s’ha d’afegir mig got de llet de coco i salpebrar.




Amb llet de coco queda deliciós, però si no en teniu, queda boníssim, i molt més lleuger, amb llet evaporada.

S’ha de deixar fent xup-xup a foc mig fins que espessi.

Mentre, s’ha de posar a bullir un got d’aigua amb sal i quan bulli, enretirar-la del foc, i afegir la mateixa mida de cús-cús i tapar amb un drap, durant uns cinc minuts. Passat aquest temps, s’ha de destapar i afegir una cullerada de mantega. Així és com es fa el cús-cús que jo faig servir, però mireu es instruccions de cada fabricant.




I ja està llest.

Per servir-lo, jo sempre faig una gran corona amb el cús-cús i poso tot el pollastre al mig. Queda també deliciós amb arròs basmati, però així, queda d’allò més especial.



Rabindranath Tagore va ser un poeta, filòsof, pintor, educador i una de les persones més influents de la seva època, no només a la India, sinó també en altres països, on va difondre les seves idees sobre l’ésser humà i es va convertir en ambaixador de la cultura de la India.
                                
Conegut mundialment per haver estat el primer asiàtic a qui se li va concedir el Premi Nobel, a Rabindranath Tagore se’l pot considerar un home complert: polifacètic i prolífic en els seus escrits literaris –poesia, teatre, novel·la, articles, relats curts, etc...-, va ser també filòsof, pintor, reformador social, compositor de cançons –va crear un nou gènere de música bengalí conegut popularment com Rabindrasangeet- i educador, fundant una nova escola i posteriorment, d’una universitat a Santiniketan, on es formava els alumnes al aire lliure sota els valors de la bondat, la veritat i l’amor per la pau. Deia: “La meva escola no és una gàbia. La meva escola és un niu.”

Així que avui, per acabar el post, vull donar-vos a conèixer un meravellós poema, d’un home hindú increïble.


Pájaros Perdidos

1

Pájaros perdidos de verano vienen a mi ventana, cantan,
y se van volando.
Y hojas amarillas de otoño, que no saben cantar,
aletean y caen en ella, en un suspiro.

2

Vagabundillos del universo, tropel de seres pequeñitos,
¡dejad la huella de vuestros pies en mis palabras!

3

Para quien lo sabe amar, el mundi se quita su careta de 
infinito. Se hace tan pequeño como una canción, como un
beso de lo eterno. 

4

Las lágrimas de la tierra le tienen siempre en flor
su sonrisa.

5

El desierto terrible arde todo por el amor de una yerbecita;
y ella le dice que no con la cabeza, y se ríe, y se va
volando...

6

Si lloras por haber perdido el sol, las lágrimas no te dejarán
ver las estrellas.

7

En tu camino, agua bailarina, la arena te pordiosea
tu canción y tu fuga.
¿No quieres tú cargarte con la coja?

8

Tu cara anhelante persigue mis sueños como la lluvia por
la noche.

9

Una vez, soñamos los dos que no nos conocíamos. Y nos
conocíamos. Y nos despertamos a ver si era verdad que nos
amábamos.

10

Como el anochecer entre los árboles silenciosos, mi pena, 
callándose, callándose, se va haciendo paz en mi corazón.

11

No sé qué dedos invisibles sacan de mi corazón, como una
brisa ociosa, la música de las ondas.

12

-Mar, ¿qué estás hablando?
-Una pregunta eterna.
-Tú, cielo, ¿qué respondes?
-El eterno silencio.

13

¡Oye, corazón mío, los suspiros del mundo, que está
queriendo amarte!

14

El misterio de la vida es tan grande como la sombra en
la noche. La ilusión de la sabiduría es como la niebla del
amanecer.

15

No te dejes tu amor sobre el precipicio.

16

Me he sentado, esta mañana, en mi balcón, para ver el
mundo. Y él, caminante, se detiene un punto, me saluda y
se va.

17

Menudos pensamientos míos, ¡con qué rumor de hojas
suspiráis vuestra alegría en mi imaginación!

18

Tú no ves lo que eres, sino su sombra.

19

¡Qué necios estos deseos míos, Señor, que están turbando
con sus gritos sus canciones! ¡Haz Tú que solo sepa yo
escuchar!

20

No soy yo quien escoge lo mejor, que ello me escoge a mí.

21

Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces, amanece;
¿por qué susurra el viento del sur entre las hojas recién nacidas?
Si me está negado el amor, ¿por qué, entonces,
la medianoche entristece con nostálgico silencio a las estrellas?

22

Sé que esta vida, aunque no madure el amor, no está perdida del todo.

23

¡No sea yo tan cobarde, Señor, que quiera tu misericordia en mi triunfo,
sino tu mano apretada en mi frasco!

(Rabindranath Tagore)







8 comentaris:

  1. M'agraden aquest tipus de plats, Marta! I si és una versió lliure... encara millor!! petons

    ResponElimina
  2. Al final et va donar temps de fer-lo eh?
    T'ha quedat de conya, i encara que hagi estat per falta de temps, el cous-cous li va de conya al plat!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Quan se'm fica alguna cosa al cap! Jajajaja! Un "antojo" gegant! Un pto

      Elimina
  3. M'agrada el plat i m'agrada la seva història i origen....una salsa improvisada....Gràcies per compartir-hi tot plegat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per visitar-me!! Un pto guapa

      Elimina
  4. M'encanten les receptes d'arròs, però aquesta encara no la he pogut tastar :P

    Bss
    Con Especias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final vaig fer servir curry per anar més ràpid, però amb arròs queda genial! Un pto

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!