Pastissos per endolcir dies amargs. Cheesecake de xocolata blanca i maduixes.

“Recordar es fácil para el que tiene memoria.

Olvidarse es difícil para quien tiene corazón.”

(Gabriel García Márquez)

Hi ha dies que són difícils. 

Dies que ningú t’explica com superar millor. Dies que si poguéssim rebobinar, segurament, passaríem de llarg. Però això no és possible, t’has de quedar, aguantar, i deixar que aquests dies passin.

Els dies així fan mal i t’omplen de por, i no venen sols. El segon dia és el pitjor, el dia en que, definitivament dius adéu a aquella persona que ens deixa, abans d'hora.

I no hi ha remei per a dies així. Ni remeis, ni solucions que els calmin.

Avui és un dia d’aquests.

Dies en que no tens ganes de dir massa res.

I per endolcir una mica el dia, vull compartir una recepta que tenia pendent de postejar. És una recepta que he fet varies vegades i que sempre agrada molt. La primera vegada que la vaig fer, el meu amic Arnau va quedar enamorat d’aquest pastís. Li vaig prometre un dia posar aquesta recepta al blog i avui, per endolcir un dia amarg, he decidit afegir-la. Arnau, aquí va la meva recepta secreta...

Els ingredients que es necessiten, són:

Per la base:

• 1 paquet de galetes Digestive
• 80 g de mantega
• una cullerada de llet
• 1 cullerada de sucre

Pel cheesecake:

• 2 terrines de mascarpone (500 g)
• 5 ous
• 2 cullerades d'essència de vainilla
• un polsim de sal
• 300 ml de nata líquida
• 200 g de xocolata blanc
• 50 g de sucre

Primer s’ha de fer la base, ja que ha d'estar com a mínim una hora a la nevera perquè es refredi i s'endureixi.

A mi el que més m'agrada del pastís és la galeta, així que la vaig fer gruixuda, però les mesures es poden modificar en funció del que vulguem i del tipus de motllo que utilitzem. El motlle que vaig fer servir és de 25 cm.

Fer la base es tan senzill com picar les galetes fins obtenir una farina, barrejar bé amb la mantega que ha de tenir consistència de pomada, una cullerada de llet i una de sucre fins a obtenir una massa ben dura. La cullerada de sucre és opcional, la crema del pastís de formatge ja és dolça, així que si no la poseu, no passa res.

Un cop feta la massa, i amb l'ajuda dels dits, s’ha d’esparcir bé la massa sobre del motllo, que jo recomano que sigui d'aquells en que es treuen les parets i queda la base, perquè així no tindrem problemes per desemmotllar, i a la nevera 1 horeta, com a mínim.

Mentre la base és a la nevera refredant, s’ha d’anar fent la crema del pastís.

En un bol s’ha de posar el mascarpone, la vainilla, la sal, la nata líquida i anar afegint els ous un a un; quan tot sigui ben barrejat, s’ha d’afegir la xocolata blanca, desfeta. Al desfer-la, s’ha d’anar en compte de que no se'ns cremi, perquè és més fàcil de cremar que les altres, ja que té més contingut de manteca de cacau.

Per últim, i abans de tirar els 50 g de sucre, us recomano que ho tasteu, i en funció de si és molt dolç o no decidiu si tireu o no el sucre. No totes les xocolates són igual de dolces i, la blanca, en concret, ho és molt, així que és opcional tant el sucre com la quantitat d'aquest. Jo si vaig tirar els 50 gr.

Quan sigui tot ben barrejat, s’ha de bolcar sobre la base i posar al forn, que ha d’estar prescalfat a 170ºC, i s’ha de deixar a aquesta temperatura durant 45-50 minuts, vigilant en tot moment, perquè depenent de la potència del forn és possible que estigui inclús en 1/2h o, pel contrari, trigui més d’1 hora.

Quan punxem amb una agulla i surti neta, el pastís estarà cuit.

És possible que us sembli que s'ha cremat, però és la primera capa que queda molt fosca, l'enretirem amb compte que surt gairebé sencera i així queda perfecte. Sinó, també teniu la opció de cobrir amb paper d’alumini a mitja cocció.

Jo en aquest cas, pel damunt hi vaig posar maduixes naturals, perquè era l'època i eren ben maques, amb un almívar pel damunt fet amb 100 g de sucre i un got d'aigua fins a espessir una mica. Així queden les maduixes brillants i no tant àcides! A més, es tracta d'un pastís dolç al qual les maduixes donen un toc àcid genial! 

Si no és l'època o no en trobeu, qualsevol fruit vermell va perfecte i sinó una mica de melmelada, encara que pel meu gust així queda un pel massa dolç, però si sou llaminers endavant!!!

I fins aquí el post d’avui, que vull dedicar a la Mª Ángeles, estigui on estigui.

La Vall del riu vermell

Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.

El teu front dur la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.

Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.

(Cançó popular)