dilluns, 14 d’octubre de 2013

Un clàssic, versionat per necessitat. Crestes de tonyina.






"Pinto de mi memoria las impresiones de mi infancia."

(Edvard Munch)




Avui seré breu. Fa uns mesos, ja vaig posar una recepta de crestes ("empanadilles") de carn, i ja vaig explicar-vos l’origen i altres curiositats d'aquest plat, així que respecte a elles, poc em queda per dir.

Aquestes, però, no són de carn i són bastant diferents en molts aspectes. Són de tonyina, però versionades, no les clàssiques.

Quan era petita, sempre ajudava a la mare quan feia crestes, les feia boníssimes. Ella preparava el farcit i jo l'ajudava a omplir-les (i pel camí, quan no mirava, em menjava la meitat). Així que fer la recepta d'avui, em va dur anys enrere, quan asseguda a la repisa de la cuina, observava com la mare cuinava. I podeu imaginar com cuina, tant bé que va aconseguir que el que més m'agrada de tot és cuinar.

Aquestes són una mica diferents, però per necessitat, adaptant-me una mica als ingredients dels que disposava. Només us diré que pràcticament tot el que tenia per casa, és a dins d'aquestes crestes. A vegades les setmanes es compliquen i no disposes de temps per res...així que omplir "empanadilles", a vegades és qüestió de supervivència, i és un plat ideal, per encabir qualsevol resta o ingredient perdut per la nevera.

I no hi ha res millor, que una casa amb olor de crestes recent fetes (si no es fan fregides, és clar, i es couen al forn; l'olor a fregits mai m'ha agradat).



Així que us deixo aquesta recepta, perquè estan de vici, tant si us les mengeu com a aperitiu, com a segon plat, per sopar, com un pica-pica a mitja tarda acompanyant una cerveseta, com vulgueu! Cuites al forn no tenen tants greixos i el formatge que porten és light, així que, a disfrutar-les!

 

Els ingredients que es necessiten per un paquet d'oblees "La Cocinera", són:

  • 1 paquet d'oblees "La Cocinera" (no conec cap altre marca)
  • 3 llaunetes petites de tonyina en oli d'oliva
  • 10-15 olives negres d'Aragó
  • 2 cullerades de Philadelphia light
  • 2 cullerades de tomàquet fregit (si és casolà millor que millor)
  • 1 ceba tendre gran
  • all en pols
  • 1 ou dur
  • 1 pessic de "comino"
  • pebre negre mòlt
  • 1 culleradeta de sucre morè
  • 2-3 pebrots del piquillo
  • ou/llet per pintar les crestes


Com abans he explicat, és una de les primeres receptes en la que la mare em va deixar participar, així que, evidentment, més fàcil impossible.

Primer de tot s'ha de fer l'ou dur. Per això en un cassó s'ha de posar aigua freda  i a dins un ou que ha de quedar ben cobert. I dur a ebullició. Ha d'estar bullint deu minuts des de que comença a bullir, no el deixeu més estona, ja que si ho feu, el rovell és tornarà verdós. En aquest cas, com va picat i dins d'una "empanadilla", tampoc seria greu, però no cal.

Mentre, s'ha de picar la ceba ben petita i sofregir-la amb una mica d'oli fins que sigui dauradeta. Una vegada sigui al nostre gust, la podem reservar.

En un bol, s'ha de buidar les llaunes de tonyina (prèviament escorregudes), les olives negres tallades a trossets, el pebrot del piquillo que també haurem picat, les cullerades de tomàquet fregit (abans li haurem afegit una culleradeta de sucre morè i haurem barrejat bé), les de Philadelphia light, un pessic d'all en pols, l'ou dur picat, la ceba sofregida, el pessic de "comino", el pebre, i s'ha de remenar bé.




A la taula de treball, s'han d'anar posant les oblees en fila i repartir al damunt de cadascuna d'elles, una culleradeta de farcit; hi ha una quantitat gairebé justa, així que repartiu equitativament fins a esgotar tot el farcit.


 

Després, s'ha de pintar el perímetre de tota la oblea amb una mica d'aigua, perquè al tancar-la s'enganxi bé i una vegada tancada, amb l'ajuda d'una forquilla, pressionar el contorn perquè tanquin bé.





Les podeu fregir amb oli, però jo les he fet al forn per rebaixar en greixos.

S'ha de prescalfar el forn a 180º-200º segons la potència del vostre forn, i mentre es prescalfa, s'han de posar les crestes al damunt d'una safata de forn que s'ha de cobrir amb paper vegetal, pintar-les amb una mica d'ou batut o en el seu defecte de llet (jo no tenia més ous i les vaig pintar amb llet), espolvorejar amb una mica de sucre morè, i coure fins que siguin ben daurades, aproximadament mitja hora.




I avui per acabar, res relacionat amb la recepta. Hi ha una cançó que m'agrada molt, que feia molt de temps que no escoltava i que l'altre dia vaig escoltar en un programa de tele...des de llavors, no deixo de cantar-la. I aquí la teniu...


Si véns

Peuades damunt s'arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d'aquesta roca
i tu per jo et tornaràs loca.

Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.

Vaig anar a trobar camins de foc.
Me'n tornaria a anar
més enfora que mai.

No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.

Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d'aigua
a ses cales del Pilar.

Te cantaré as capvespre,
t'estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.


(Ja t'ho diré)










6 comentaris:

  1. M'encanta la recepta reina...i la cançó encara més!! Apuntada i segur que cau algún dia!
    Besades!!!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola bonica! és tant maca la cançó...!! molts petons!

      Elimina
  2. Podríem dir que són unes crestes d'aprofitament, no? Boníssimes, Marta! I tens raó, no hi ha res com unes crestes acabades de fer. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiiii!!! o un menjar de supervivència! jajajaja!!! Em van sorpendre...boníssimes! jajaja! un pto

      Elimina
  3. Eis, aquestes són crestes de tonyina 'amb tot', no? És el millor, que amb ingredients d'aprofitament surten unes cresten ben bones, i a més, fetes al forn, millor que fregides, i queden igual de bones!!!
    Que sàpigues que aquesta cançó és una de les meves preferides, i ara, sense escoltar-la, només llegint-la, ja porto estona cantant-la, jajaja!!

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Víctor, són unes crestes de tonyina tunejades! jajaja! una abraçada

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!