Un esmorzar de cine. "Tortitas" amb crema de xocolata blanca.

 

“-Te invito a desayunar, tenemos tortitas.

-Oh! No gracias, he venido a hablar con tu mamá.

-Genial, ella también toma tortitas.”

(Prácticamente magia)

Quan estic de vacances, qualsevol dia sembla diumenge, i això, quan fa més il·lusió, és els dilluns.

Durant l’any, llevar-se pels matins és difícil, així que em resulta ben curiós, que ara, que no tinc cap obligació, no em costi gens; així que aprofito, i em treballo l'esmorzar.

Com cada dia sembla diumenge, i l’operació bikini ja ha acabat -si es pot dir que va començar-, un dilluns bé pot merèixer un bon esmorzar, sobretot si TU me’l demanes.

Estic farta de veure “tortitas” per la tele, a les pel·lícules o bé a les sèries –recordo especialment el capítol The pancake batter anomaly (L’anomalia de la massa de “Tortitas”) de la sèrie The Big Ban Theory, que és realment divertit-, però a casa, no n’havia fet mai.

Igual que ja em va passar amb els Donnuts, al buscar l’origen d’aquests deliciosos i molsuts pastissets, m’he quedat sorpresa al saber que no són d’origen americà. Resulta ben estrany que els símbols culinaris americans, no siguin realment una invenció seva. I jo em pregunto, n’hi haurà algun que sí?

Sembla ser que l’origen de las “tortitas” (pancakes) és a Rússia, on existeixen des d’abans del cristianisme, època en la que representaven un símbol del culte al Sol.

Tot i que actualment, es mengen a qualsevol hora del dia, tant en versió dolça, com salada, antigament, no era així. Durant la celebració de la Setmana Santa, l’església prohibia menjar determinats aliments, no només carn, també ous, llet, formatge, mantega, greix animal...de fet, sembla que tots els productes d’origen animal. Per això, es barrejava farina amb aigua i s’estenia la pasta resultant, en capes fines, al damunt de pedres calentes per cuinar-la. Més endavant, al retirar alguna de les prohibicions, i autoritzar, durant aquell període amb dieta d’abstinència, la ingesta d’alguns aliments, es van afegir a la massa inicial ous, llet, sucre i mantega.

El resultat d’afegir aquests ingredients va ser molt bo, i es va passar de menjar un pastís insuls i pla a uns pastissets gustosos i esponjosos que van agradar molt, per això, va sorgir la costum d’esmorzar-los el primer dimarts de dejú.

I quan van començar a cuinar-se en paelles, se’ls van donar el nom de pancake (literalment “pastís fet en una paella”).

Amb el temps aquesta costum es va anar perdent, però no el seu consum, que es va estendre ràpidament.

A casa feia temps que me’n demanaven i avui, que m’he llevat d’hora, i per començar bé aquest dilluns amb regust de diumenge, m’he decidit a fer-los, seguint la recepta del blog Foodtografia, però amb xocolata blanca.

Per esmorzar dues persones és suficient la meitat dels ingredients que us indico, però la massa aguanta dos-tres dies a la nevera, així que si la feu tota i us sobra, en tindreu per més dies.

Els ingredients per fer-los són:

• 150 gr de farina 
• ½ culleradeta de sal 
• 50 gr de mantega 
• 30 gr de sucre 
• 200 gr de llet 
• 2 ous 
• 1 culleradeta de llevat 
• Nata líquida espessa (1/2 tassa) 
• Una tableta de xocolata blanca Milkibar

La preparació és facilíssima i no té cap secret; és igual que fer crêpes.

En posen tots els ingredients en un bol, menys la nata líquida i la xocolata que seran per fer la salsa que anirà pel damunt i és bat. Podeu utilitzar un batedor elèctric.

Una vegada es tingui una massa ben fina i sense grumolls, es tapa bé amb paper film i es deixa reposar a la nevera un mínim de 30 minuts.

Per fer-los, es necessita un paella petita que posarem a escalfar al foc.

Per cada “tortita” que fem, s’ha de posar una mica de mantega, amb l’ajuda d’un pinzell o d’un paper si no en teniu, per tota la paella, perquè no s’enganxi gens i per donar-li un punt deliciós de sabor.

Llavors, s’ha d’afegir una mica de la massa, només perquè cobreixi el fons de la pella i deixar coure a foc mig. Quan els laterals de la “tortita” comencin a fer bombolles i estiguin més sòlids, amb l’ajuda d’una pala se’ls ha de donar la volta i deixar daurar per l’altre costat.

Mentre, a foc mínim, s’ha de deixar fondre la xocolata blanca amb la nata líquida i barrejar bé fins a obtenir una fina crema. Només amb un parell de minuts al foc hi ha suficient; la xocolata blanca es crema ràpid i es desfà, encara més ràpidament, per tant, amb la pròpia calor de la salsa, s’acaba de fondre.

Per servir, tireu abundant salsa pels damunt de les “tortitas”. 

És un pecat, però és deliciós. Inevitable, trosset rera trosset, de cop i volta, et trobes escurant el plat fins deixar-lo completament net. 

Per degustar-les, un poema molt adient, de Christina G. Rossetti, poeta anglesa que va viure de 1830 a 1894.

Mix a pancake

Mix a pancake,

Stir a pancake,

Pop it in the pan;

Fry the pancake;

Toss the pancake,

Catch it if you can.

(Christina G. Rossetti)