El sol de l'estiu, dins d'un got. Gaspatxo de préssecs.

“Agosto.

Contraponientes

de melocotón y azúcar,

y el sol dentro de la tarde,

como el hueso en una fruta.

La panocha guarda intacta

su risa amarilla y dura.

Agosto.

Los niños comen

pan moreno y rica luna.”

(Federico García Lorca)

Per mi, un dels plaers de l’estiu són els préssecs. Els préssecs són la fruita per excel·lència de l’estiu, quan la temperatura puja i el sol és el protagonista del clima.

És una fruita carnosa, rodona, amb una pell fina que sembla de vellut i amb un sabor dolç i delicat que a mi, em té el cor robat; és indescriptible l’aroma que desprenen quan estan al punt, deliciós. 

Els préssecs estan molt valorats a Àsia, d’on són originaris. Diu la llegenda que un dels històrics herois de Japó, Momotaró, el més noble de tots, va néixer d’un enorme préssec que flotava riu abaix; i a la Xina, no és menys, ja que allà, els préssecs són símbol de llarga vida i immortalitat, degut a les seves virtuts místiques.

Segons els historiadors, els préssecs es van exportar a Pèrsia a través de les antigues rutes comercials per les muntanyes i per això també se l’anomena fruita pèrsica, és per això que, inicialment, aquest fet va portar a pensar erròniament, a Occident, que provenien d’allà. Sobre l’any 330 a.C. va arribar a Grècia i durant l’Edat Mitjana es va estendre per tota Europa.

El seu nom prové del llatí malum cotoneum, que en realitat significava “membrillo”, ja que, sembla ser, que les varietats més resistents s’obtenien empeltant el presseguer en un codony.

L’altre dia la nevera era plena de gustosos préssecs que el meu pare havia deixat. Van haver de marxar i només érem dos per consumir-los. El problema és que dels dos, només a mi m’agraden els préssecs i, el préssec, és una fruita que s’ha de consumir ràpid.

No sabia que fer-ne. Si feia un pastís o galette, o qualsevol cosa on fos molt evident la seva presència, em tocaria menjar-m’ho a mi tota sola, cosa que volia evitar. El primer que em va venir al cap, va ser fer melmelada, però de totes les melmelades, la de préssec, a casa, no agrada i en almívar tampoc, així que les dues opcions quedaven descartades.

Feia molta calor, i sense guardar cap relació amb el que estava pensant -una recepta per fer amb els préssecs-, vaig pensar que faria gaspatxo. I de cop, les dues idees es van ajuntar. Gaspatxo de préssec.

No sabia si resultaria; havia provat gaspatxo de síndria, de maduixes..., però de préssec? Quins ingredients més podia afegir?

Vaig obrir la nevera i tenia pebrot verd, ceba tendre, alls i tomàquets...ni cogombre, ni pebrot vermell, com el gaspatxo de tota la vida, però vaig decidir que era suficient. I vaig provar.

El resultat va ser increïble.

Al dia següent, al tornar de la platja, vaig omplir un parell de gots i ens el vam veure pràcticament d’un glop. Un got ple d’energia, com beure rajos de sol, amb un sabor, indescriptible i sorprenentment refrescant.

Sens dubte, el tornaré a fer.

Per fer aquest sorprenent gaspatxo, es necessiten els següents ingredients:

• 6 préssecs d’aigua madurs (630 gr) 
• 1 pebrot verd gran 
• 1 ceba tendre mitjana 
• 420 gr de tomàquets madurs 
• 1 all gran 
• 2 llesques de pa sec 
• Vinagre de Jerez 
• 1 got d’oli d’oliva verge 
• 2 cullerades de sucre 
• Sal 
• Pebre 
• Aigua ben freda

Fer-lo és tant senzill com qualsevol gaspatxo.

Primer de tot, s’ha d’agafar un parell de llesques de pa sec i mullar-les amb vinagre de Jerez fins que siguin ben empapades. La quantitat de vinagre que siguin capaces d’absorbir les dues llesques, és la mida que s’ha de posar a la recepta.

Després, es tracta de posar tots els ingredients en un bol, tallats a trossos més o menys grans, inclosos l’oli, la sal, el pebre, el sucre i el pa remullat amb vinagre. L’aigua s’ha d’afegir al final perquè dependrà de com el vulgueu de líquid.

Una vegada siguin tots els ingredients ben triturats, és el moment d’afegir l’aigua per primera vegada, tenint en compte que al colar quedarà més líquid.

Abans de colar, s’ha de deixar reposar una horeta, tapat amb paper film i a la nevera, perquè l’aigua agafi bé tots els sabors.

Després s’ha de colar amb un colador ben fi, i tornar a posar a la nevera.

És ideal d’un dia per l’altre.

Al tornar de la platja és ideal, és molt refrescant.

Al veure’m un bon got d’aquest gaspatxo, tot just tornant de la platja, a la terrassa, no he pogut evitar pensar en el sol. Així que us deixo amb una bona cançó per acabar el post, que sempre que la sento em fa somriure; ideal per gaudir de l’estiu.

Here comes the sun

Here comes the sun
here comes the sun, and I say
It's all right

Little darling,

it's been a long cold lonely winter
little darling,

it feels like years since it's been here

here comes the sun
here comes the sun,

and I say, it's all right

Little darling,

the smiles returning to the faces
little darling,

it seems like years since it's been here

here comes the sun
here comes the sun,

and I say, it's all right

Sun, sun, sun,

here it comes
sun, sun, sun,

here it comes

Little darling,

I feel that ice is slowly melting
little darling,

it seems like years since it's been clear

here comes the sun
here comes the sun,

and I say, it's all right

Here comes the sun
here comes the sun,

and I say, it's all right
it's all right

(The Beatles)