Una joia molt dolça. Pastís de formatge, versió anell.

“Cuando hablo del arte de la cocina,

estoy hablando de emociones.”

(Anatoli Komm

-gourmand, pensador i investigador rus-)

Com ja vau veure a l’últim post, el pastís Mondrian, bé, el llibre Modern Art Desserts, m’ha fet entrar el cuquet d’una nova manera de fer pastissos, jugant amb obres d’art.

Així que quan vaig veure, al meravellós blog de la Dolors, Hi ha bruixes a la cuina, el concurs que proposava, no me’n vaig poder estar; la idea és tant maca que vaig decidir, per primera vegada, participar en un concurs. Al concurs, L’ART A LA CUINA.

Aquest repte té com a protagonista un anell. Una verdadera obra d’art. Un anell de NIU.

Jo adoro els anells. No porto mai collarets, ni rellotges, ni res...només anells. M’agrada que siguin originals, amb personalitat, frescos; quan vaig veure aquesta joia de NIU, va ser amor a primera vista. És tant maco, que havia d’elaborar un postre, dolç i bonic com ell.

Al principi anava força perduda. No sabia que fer. Només tenia clar, que volia que fos una recepta dolça, ja que el propi anell, sembla tenir una textura que convida a menjar-te’l. Però què?

I llavors va aparèixer la idea.

Volia un anell, el més semblant possible a la joia autèntica, comestible.

L’aro l’he fet de galeta de xocolata i l’esfera d’una espècie de pop cake – pastís de formatge, cobert amb crema de mascarpone.

Els ingredients que he fet servir, per a dos anells, aproximadament, són:

Per la galeta de xocolata:

• 50 gr de mantega
• 40 gr de sucre glas
• 1 culleradeta de rovell d’ou
• 1/2 culleradeta de vainilla en pasta
• 120 gr de farina
• 10 gr de cacau en pols sense sucre
• Un rajolí de llet

Pel pa de pessic (poso la recepta sencera, però podeu reduir-la a la meitat i fer una planxa, a mi me’n ha sobrat casi la meitat):

• 67,5 gr d’ous
• 121 gr de llet
• 1 ¼ culleradeta de vainilla
• 149,5 gr de farina de rebosteria
• 150 gr de sucre
• 2 culleradetes de llevat Royal
• ½ culleradeta de sal
• 85 gr de mantega

  

Pel pop cake de formatge:

• La meitat del pa de pessic anterior
• 2 cullerades de mascarpone

  

Per la cobertura de mascarpone

• 4 cullerades de mascarpone
• 2 cullerades de sucre glas
• 2 culleradetes de cafè de cacau en pols sense sucre
• ¼ de culleradeta de cafè de colorant vermell

  

Per decorar:

• Una perla comestible

Primer de tot, hem de preparar el pa de pessic, i abans de començar, posar a prescalfar el forn a 180ºC, que serà també la temperatura que necessitarem per fer les galetes.

Abans de fer la massa, prepararem també el motlle. Jo he fet servir un de plum cake, que l’he cobert bé de mantega, enfarinat i he posat també a la base, un retall de la mateixa mida, de paper de forn. Com no hi ha prou massa per omplir el motlle, ja veureu que només omplireu  3 dits, màxim, hem d’evitar que s’enganxi.

En un bol, s’han de batre els ous, amb la vainilla, i la meitat de la llet, i batre fins que sigui una mescla ben escumosa.

Al bol de la KitchenAid, o en un bol a part, si ho feu a mà, s’ha de barrejar bé la farina, la sal, el llevat, el sucre i l’altre meitat de la llet fins que sigui una massa homogènia i tots els ingredients siguin ben integrats.

Després, afegir, en un parell de vegades, la barreja dels ous i seguir remenant, augmentant, poc a poc, la velocitat, fins que quedi una pasta fina.

Es posa la massa al motlle i s’enforna fins que punxeu amb un escuradents i surti net, aproximadament, uns 25-35 minuts, depenent de la potència del vostre forn.

Quan sigui cuit, s’ha de deixar refredar al damunt d’una reixeta. 

Les galetes, les he preparat just després de posar al forn el pa de pessic, ja que així, he pogut tenir la massa uns 15 minuts al congelador i aprofitar el forn calent, només treure el pa de pessic.

Per fer-les, és tan fàcil com barrejar tots els ingredients en un bol, i amb la mà pastar-los bé, sense toquitejar la massa en excés.

Una vegada llesta, s’ha de fer un xurro o una bola, cobrir amb paper film i refredar la massa. Normalment es posa a la nevera, però com volia quadrar els temps, l’he posat al congelador.

Per fer les formes, vaig fer varies proves. No tenia clar si volia una galeta fina amb un forat més petit al mig, o una més gruixuda amb el forat central el més gros possible.

Finalment, vaig triar l’última opció perquè em feia gràcia que s’assemblés més a l’anell i intentar que les postres s’aguantessin de peu.

Per tant, s’ha de fer cercles (jo he fet servir la mida d’un aro d’emplatar que tinc) d’uns 1,5 o 2 cm de gruix, i fer un cercle al mig. Jo per tallar-lo igual, m’he ajudat d’un pot de vidre de iogurt, al revés.

A la base, abans d’enfornar, he fet un tall perquè l’anell s’aguantés de peus.

Fetes les formes, al forn fins que siguin cuites. Al ser gruixuda, aproximadament uns 20-25 minuts.

Després, igual que el pa de pessic, a refredar al damunt d’una reixeta.

I molt important, just després de treure la galeta del forn i abans que es refredi, s’ha de clavar un escuradents, allà on volem que vagi la bola de pastís de formatge.

Per fer el pop cake, només cal convertir el pa de pessic en engrunes.

Després es barregen les engrunes amb el mascarpone, fins tenir una massa compacte, es fa una bola, proporcional a la mida de la galeta, i es deixa refredar al damunt d’un platet, a la nevera.

Mentre, preparem la cobertura de mascarpone, barrejant el formatge, amb el cacau en pols, el sucre glas i el colorant.

I cobrim la bola. A mi m’agrada que la cobertura no quedi uniforme, que faci aigües.

I ja podem muntar la joia.

Amb molt de compte posem de peu la galeta, clavem la bola a l’escuradents, intentant centrar-la perquè després les postres no perdin l’equilibri i posem una perla comestible al damunt.

Us recomano posar-lo a la nevera perquè la cobertura endureixi i sigui ben fresquet, però la veritat és que al moment ja queda deliciós!

Espero que us agradi la meva versió d’aquesta fantàstica joia de NIU.

La veritat és que queda molt xulo que aquest pastís quedi de peu, mireu quin perfil!

I com avui va d’anells, el poema que obre la fantàstica obra de J.R.R. Tolkien, en anglès, català i en llengua èlfica (Sindarin), perquè tothom estigui content.

Versió original

Three Rings for the Elven-kings under the sky,

seven for the Dwarf-lords in their halls of stone,
nine for mortal Men doomed to die,
one for the Dark Lord on his dark throne
in Mordor, where the shadows are.
One Ring to rule them all, one Ring to find them
one Ring to bring them all and in the darkness bind them
in Mordor, where the shadows are.

Sindarin

Glîr i Chyrf e-Ndur

Corf neledh 'nin Ellerain nui venel,
Odo'ni Nauhírath vi rynd gonui în,
Neder'ni Fîr Fírib beraid fíred,
Êr am Morchír bo morn-orchamm dîn
Vi Dor e-Mordor ias i-Ndúath caedar.
Er-chorf a thorthad hain bain, Er-chorf a chired hain,
Er-chorf a thoged hain bain a din fuin an nuded hain
Vi Dor e-Mordor ias i-Ndúath caedar.

Traducció al català

Tres Anells per els Reis Elfs dessota el cel,

Set per als Senyors dels Nans en llurs cavernes,

Nou per als Homes Mortals que periran,

Un és per al Senyor fosc en son fosc tron

allà a la terra de Mórdor on s’estén l’Ombra.

Un Anell per manar a tots, Un per trobar-los,

Un Anell per reunir-los i, en les Tenebres,

tenir tots lligats a Mórdor on s’estén l’Ombra.