dilluns, 24 d’agost de 2015

Mesdames et Messieurs: Le rhubarbe. Melmelada de ruibarbre i llima.





"El ruibarbo en la nieve más pálido
brilla púrpura."

(Kobayashi Issa)



Fa molt de temps que n'anava al darrera i fins la setmana passada no en vaig trobar. Evidentment, no va ser a Barcelona on segurament no en trobes si no vas al Mercat de la Boqueria. El vaig trobar a França.

Molt popular a Gran Bretanya, Bèlgica i als països germànics, però pràcticament desconegut a altres països, entre ells, al meu, Catalunya.

Fruita-verdura. Si. És ambigua degut a què botànicament és una verdura, però als anys quaranta EEUU va decidir que es tractava d'una fruita i així es va considerar des de llavors.

Només se'n menja la tija, semblant a la de l'api, però amb preciosos tons vermells; les seves arrels i les seves fulles tenen àcid oxàlic en grans quantitats i això fa que sigui tòxiques.

Originàriament a l'Àsia -d'on prové- es feia servir exclusivament amb finalitats medicinals i curatives, però va ser quan es va exportar a Gran Bretanya i a EEUU quan va passar a formar part de la seva cultura gastronòmica fent-se molt popular.

Té un gust més aviat àcid que recorda a la poma verda el que fa que vagi molt bé en preparacions amb gran quantitat de sucre. I amb la llima...que he de dir? Una melmelada excel·lent.

Si en trobeu, proveu de fer-la, no us en penedireu...i això que la vaig fer "pim pam", sense cap recepta...



Per fer aquesta deliciosa melmelada es necessiten els següents ingredients:

  • 365 gr de ruibarbre net i pelat
  • 300 gr de sucre morè
  • 3 llimes (suc de tres i pell d'una)


En primer lloc s'ha de netejar bé el ruibarbre.




Per això, s'ha de treure els extrems i pelar una mica les tiges per evitar que la melmelada tingui masses fils com per resultar molest; tot i que després es tritura és preferible treure'ls, ja que és bastant fibrós.




Llavors, s'han de tallar a rodanxes petites, més o menys de 1/2 o 1 cm d'amplada.

Finalment, s'ha de posar en un cassó amb el suc de les tres llimes, la ratlladura de pell d'una d'elles i el sucre morè.




I a coure a foc mig fins que el ruibarbre sigui desfet. És una melmelada bastant ràpida de fer i entre 20-30 minuts està llesta.

Sabreu que està feta quan una cullereta quedi coberta per la melmelada, sense caure. No us passeu d'espessa perquè al refredar, espesseix més.




Per conservar-la s'ha de posar en un pot esterilitzat, tapar encara calent i girar el pot. No s'ha de posar del dret fins que sigui ben freda.

Ideal per un bon esmorzar d'estiu. Dolça i àcida, fresca i deliciosa.






Boníssima i fresca, com aquesta cançó amb la que tanco el post d'avui.


Nit d'agost

Nit d'agost camina a poc a poc
i fes que passin cent estius abans que surti el sol

Que l'amor aixequi un últim cop
aquest parell de cors cansats al cel dels somniadors

i Ai de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i Ai de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls
sempre junts

Com medir les hores i els segons
si podem morir per tornar a néixer en un petó

Quan no hi ets et busco en el record
i de tant trobar-t'hi el teu nom s'ha fet cançó

i Ai de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i Ai de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquí ens porta

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquí ens porta

Ens porta
lluny.

(Els Catarres)






TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!