Gelat de vi i gingebre. Sorprenent, fresc i completament deliciós.

"La imaginación

es más importante que el conocimiento."

(Albert Einstein)

Per variar, i com en gairebé totes les receptes que veig de l'Ettore, aquest gelat em va robar el cor, a primera vista. I, com sempre, no em va defraudar.

És un gelat diferent, deliciosament sorprenent i fresc. La primera vegada que el tastes, no pots evitar intentar identificar tots els sabors per separat, un a un, i és realment embriagador.

Sens dubte, passa a ser un dels meus gelats preferits.

Així que si voleu ser originals, és el vostre gelat. 

Jo he fet servir un vi de Maset del Lleó, concretament el Cabernet Sauvignon Gran Origen Crianza, un vi fresc i afruitat elaborat amb molta delicadesa perquè al llarg del procés conservi tots els aromes i les peculiaritats úniques d'aquesta varietat.

Per fer aquest fantàstic gelat, es necessiten els següents ingredients:

• 750 ml de vi negre Cabernet Sauvignon
• 160 gr de sucre blanc
• 1 branca de canyella
• ratlladura de mitja taronja
• 2-3 làmines fines de gingebre
• 250 ml de llet sencera
• 200 ml de nata líquida (35% M.G.)
• 3 rovells d'ou

En primer lloc, s'ha de fer un xarop amb el vi i per això, s'ha de posar en un cassó juntament amb el sucre i deixar reduir, a foc mig, fins que ens quedin, aproximadament, uns 200 ml. Només cal barrejar al principi, però després no s'ha de remenar. Aquest és el pas més llarg de la recepta i el que requereix una mica més de paciència.

Mica en mica el vi va espessint i agafant la consistència d'un xarop.

Per altra banda, i en un altre cassó, s'ha d'infussionar la llet amb la canyella, la ratlladura de taronja -sobretot que aquesta no tingui la part blanca- i dues o tres l'amines ben fines de gingebre. S'ha de deixar que la llet bulli, a foc lent, i quan ho faci, enretirar del foc i deixar que es refredi del tot.

Després, s'ha de colar la llet, una vegada freda i barrejar-la amb la reducció de vi que teniem reservada, barrejant bé amb unes barilles metàliques fins que quedi tot molt ben barrejat.

La veritat és que agafa un color preciós.

A continuació, s'ha d'afegir la nata que hem de barrejat amb els rovells i colar i després tapar bé amb paper film i cap a la nevera, com a mínim durant 4 hores. Si pot ser durant tota la nit, millor.

I cap a la geladora, seguint les instruccions de la vostra màquina. És un gelat molt cremós.

Per servir, una mica de menta no només complementarà el preciós color d'aquest gelat, sinó que afegirà un deliciós sabor que va de perles.

I per un gelat de sabors nou, una de les noves cançons de la Clara Peya, a qui ja sabeu que admiro molt.

Com ella mateixa diu, el nou disc, Mímilus, "...és la flor que ens ajuda a encarar la por a allò conegut...és el remei que ens permet transitar per la vida amb confiança...que ens fa no anticipar-nos, estar presents en cada instant. Mímilus per dir-te el que penso en cada moment...entre la llum incipient de les cançons d'aquest disc s'amaguen les pors quotidianes, massa presents, massa intenses, que em frenen la vida i volen ser cridades, cantades i plorades fins a desaparèixer...".

I el títol de la cançó que he triat, no pot ser més adequat per la recepta: L'edat de gel.

Tant

t'he volgut abans

amb el cor

amb els ulls tancats

Caic

per les teves mans

i no trobo el gest

que em pugui calmar

Com 

si tu no fossis tu

i jo fos tant sols

la meitat de mi

Mentrestant

vivim l'edat de gel

que ens congela l'amor

i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 

que ens brilli els ulls del sol

que ens despentini el vent

i ens surti el fred del cos

i estimar-nos sempre en altres edats

Tant

he buscat abans

amb el cap desfet

en el temps gastat

Caic

quan no em mires caic

si en la teva pell

ja no hi tinc descans

Com

si ja no fossis tu

i jo fos només

una part de mi

Mentrestant

vivim l'edat de gel

que ens congela l'amor

i ens congela les plantes dels peus

Mereixem 

que ens brilli els ulls del sol

que ens despentini el vent

i ens surti el fred del cos

i estimar-nos sempre en altres amors

Caic

quan no em mires caic

si en la teva pell

ja no hi tinc descans

(Clara Peya)