Green Day. Gaspatxo d'alfàbrega i menta.

"Verde que te quiero verde.

Verde viento.

Verdes ramas.

El barco sobre la mar

y el caballo en la montaña."

(Federico García Lorca)

Encara que no ho sembli, aquest és potser un dels gaspatxos que més s'apropen al seu origen que, tot i que és incert, segurament rau en el salmorium, una crema que feien els romans, que s'obtenia al aixafar sal amb pa, alls, oi i algun fruit sec o herba; a vegades alleugerada amb vinagre i aigua.

A l'època dels Reis Catòlics aquesta crema era de gran importància pels camperols andalusos i extremenys, que utilitzaven aquesta beguda tant energètica i hidratant per compensar el dur treball al camp, sota altes temperatures. El Diccionari d'Autoritats de 1734 el definia com "un género de sopa o menestra que se hace con pan hecho pedacitos, azéite, vinagre, ajos y otros ingredientes". Aquests "otros ingredientes" són els que s'improvisaven en funció del que es tenia a la despensa o del que el camp proporcionava en aquell moment concret i el que fa que hi hagin tants i tants tipus diferents.

De fet no va ser fins el segle XIX que el gaspatxo va adquirir el color vermell per la presencia del tomàquet, provinent del Nou Món. I la textura també ha anat canviant fins a ser un deliciosa sopa lleugera que hi ha qui prefereix beure que menjar amb cullera. Hi ha partidaris fervents de cada opció.

Aquesta fresca versió la vaig descobrir gràcies al El Comidista i la veritat és que m'ha encantat. La combinació és fresca, deliciosa i molt sana.

L'alfàbrega, procedent de la India -tot i que ara ja s'ha es troba estesa per tota Europa -és important sobretot a Itàlia- té gairebé 40 varietats diferents; les seves fulles són de color verd brillant i tenen un intens i dolç aroma que resulta embriagador.

La menta, procedent de Grècia és fresca i purificadora i com l'alfàbrega té un intens aroma molt especial.

I les dues juntes, i en grans quantitats, fa que aquesta sopa fresca sigui màgica, gustativament parlant.

Per fer aquesta deliciosa i refrescant sopa freda es necessiten els següents ingredients:

• 50 gr de menta
• 50 gr d'alfàbrega
• 100 gr de molla de pa
• 1 carabassó no massa gran
• 200 ml d'oli d'oliva verge
• vinagre de xerès
• 3 ous
• 2 alls
• sal

Primer, s'ha de netejar les verdures i les herbes; el carabassó s'ha de tallar a trossets petits.

En primer lloc s'han d'escaldar les fulles i el carabassó. Per això, s'ha de posar un cassó amb aigua al foc i quan bulli escaldar les herbes un minut i passar-les immediatament en un bol amb aigua i gel.

En la mateixa aigua on s'han escaldat les verdures, s'ha d'escaldar el carabassó tallat a trossos petits, durant uns 3 minuts perquè s'estovi una mica. I igual que amb les herbes, passat el temps d'escaldat s'ha de passar a un bol amb aigua i gel per parar la cocció.

Aprofitant de nou l'aigua dels escaldats, s'han de coure els ous; s'han de coure 10 minuts a comptar des que l'aigua torna a bullir. Refredar, pelar i reservar.

A part, s'ha d'empapar el pa amb el vinagre que va a gustos, però en principi són unes 3 cullerades soperes aproximadament.

I ja es pot barrejar tot i triturar les herbes, el carabassó, els ous, la meitat de l'oli, mig litre d'aigua ben freda, els alls i la sal.

I cap a la nevera unes hores, mínim tres.

Abans de servir s'ha de colar, afegir la resta de l'oli i tornar a triturar perquè emulsioni i quedi més cremós. Si voleu que quedi més líquid, podeu afegir una mica més d'aigua i corregir de sal i vinagre.

Un consell: feu-lo el dia abans, encara està més bo a l'endemà.

I per un gaspatxo verd, Green Day i una de les balades més maques que han fet.

Good Riddance (Time of your life)

Another turning point
A fork stuck in the road
Time grabs you by the wrist
Directs you where to go

So make the best of this test
And don't ask why
It's not a question
But a lesson learned in time

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

So take the photographs
And still frames in your mind
Hang it on a shelf
In good health and good time

Tattoos of memories
And dead skin on trial
For what it's worth
It was worth all the while

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

It's something unpredictable
But in the end it's right
I hope you had the time of your life

(Green Day)