Et salvaran de qualsevol imprevist. Cassoletes de bròquil, salmó i mozzarella.

"La inteligencia no consiste en encontrar soluciones

sino en no perder de vista los problemas."

(Nicolás Gómez Dávila)

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcils, simples, sanes i bones que surten del no res, un dia que de manera imprevista es queda algú a sopar i a la nevera només hi ha sobres.

Aquesta és una d'aquelles receptes que encara que no hagués tingut convidats a sopar hagués fet igual, ja que la tenia al cap per estrenar aquestes precioses cassoletes que em van regalar a l'entrega de premis del concurs de cuina Bonpreu-Esclat.

Aquesta és una d'aquelles receptes que admet mil variacions; no deixa de ser una espècie de quiche sense pasta brisa així que qualsevol de les sobres que pugueu tenir a la nevera serveix, només cal combinar-les amb una mica de gràcia.

Aquesta és una d'aquelles receptes fàcil, econòmica, ràpida i "resultona" que sempre funciona.

Aquesta és una d'aquelles receptes ideal per un sopar d'estiu amb un vinet blanc ben fred, com el vi blanc Abadia Mediterrània de les Bodegues Maset del Lleó. Un vi blanc d'agulla de bombolla molt fina (petillant) que s'adquireix de forma natural a través d'un acurat procés d'elaboració. En boca és fresc i disposa d'un agradable sabor amb records al de la poma.

Aquesta és una d'aquelles receptes que us encantarà.

Per a fer aquesta senzilla recepta (per a 4 cassoletes), es necessiten els següents ingredients:

• 1/4 de bròquil
• 1/2 paquet de salmó fumat
• mozzarella
• 2 ous
• crema de llet
• sal i pebre
• 1 all
• chili picat

Jo ja tenia algun dels passos fets, perquè vaig fer la recepta per aprofitar restes, però sinó, el primer de tot es coure el bròquil, trencat a poms, amb aigua bullint, i intentant que quedi una mica al dente.

Després, s'ha de saltejar amb una mica d'oli i un all ben picat.

I pràcticament ja podem preparar les cassoletes. 

Per això, s'ha de posar a cadascuna d'elles uns trossos de bròquil, salmó fumat tallat a petites porcions i mozzarella a daus. He posat les quantitats orientatives, però, evidentment, les mides de cadascun dels ingredients són al gust.

En un bol, s'ha de batre els ous i barrejar amb crema de llet, més o menys uns 200ml, salpebrar (a mi m'agrada amb bastant pebre) i afegir una mica de chili picat (o no).

I per últim, s'ha d'acabar d'omplir les cassoles amb aquesta crema.

I cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC fins que siguin daurades i al punxar l'escuradents en surti net.

I per acabar una cançó de Bikimel que m'agrada escoltar a El Port de la Selva.

L'espantaocells

Sempre plou vora la mar,

ja ningú visita la tètrica ciutat

i un rostre blanc passeja d'amagat.

Mans a les butxaques ha trobat la soledat,

i l'aigua regalima pel paraigües destapat.

Hi ha una roca prop la mar

i l'intrèpid paisatgista s'hi tira de cap,

sabates i corbata dins l'oceà

i apagant les seves penes, s'endinsa en l'aigua fosca...

Com un espantaocells...

Hi ha ocells vora la mar,

rodejant el cos asmàtic lluny de la ciutat,

i l'arrosseguen milles creuant l'oceà,

simulant sobre carenes, l'home vola i no s'ofusca,

com un espantaocells...

com un espantaocells...

Cap al centre del sol i al bell mig del cel

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat,

perquè el paisatge és tancat.

I...entre mil postes de sol, sirenes princeses,

balls de taurons i llaus de cançons.

Cap al centre del sol,

vola l'espantaocells,

i ningú mai l'ha trobat, però tampoc mai l'han buscat

perquè el paisatge és tancat.

I és que el paisatge és tancat.

(Bikimel)