Pa de Calatrava. Dolça cuina d'aprofitament.

"Es necesario romper,

con la mirada dirigida al futuro,

la cadena que nos tiene ligados al pasado,

y marchar resueltamente."

(Giuseppe Mazzini)

Els dies de pluja necessiten alguna cosa dolça, suau, que animi una mica. Així que avui, un dia gris us porto una recepta d'aprofitament per llepar-se els dits.

La última recepta que vaig penjar va ser la Coca Bamba, així que aprofitant que tenia un bon tros de coca que no ens vam menjar el mateix dia (haguéssim rebentat), vaig deixar que enduris per fer aquest Pa de Calatrava.

El Pa de Calatrava, tot i que es fa a moltes regions d'Espanya, diuen que és típic de Murcia, d'origen humil. És un clar exemple de la cuina d'aprofitament, ja que va sorgir, precisament, per aprofitar el pa dur.

Hi ha tantes receptes com persones el fan, i es pot fer amb pa, però també amb restes de brioixeria, com jo he fet aquesta vegada amb les restes de la Coca Bamba.

Així que ja ho sabeu, abans de tirar trossets d'ensaïmada, coques, croissants, pa...perquè comencen a endurir, penseu-ho dues vegades, potser us perdeu unes postres de luxe!

I com porto fent aquest estiu...al gra. Menys rotllo i cap a la recepta.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 500 ml de llet
• 5 ous
• 1 canonet de canyella
• 180 gr de sucre (+150 gr per fer el caramel)
• Rom (jo he fet servir elixir de rom "Legendario")
• Coca Bamba o brioxeria/pa/croissants del dia anterior

En primer lloc, s'ha d'infusionar la llet amb el canonet de canyella, escalfant-la a foc lent fins que arrenqui el bull.

Mentre, s'ha de preparar el caramel posant els 150 gr de sucre i unes gotes d'aigua en un cassó i escalfant fins que el sucre es dissolgui i el caramel tingui un bonic color àmbar. Llavors, s'ha de cobrir bé la base del motlle. Jo he fet servir un motlle tipus plumcake.

A part, s'han de batre bé els ous amb el sucre fins que es blanquegin i quan la llet ja hagi bullit, s'ha d'afegir, colant-la abans per retirar la canyella, però sense parar de remenar per evitar que els ous es quallin.

Una vegada el caramel s'ha refredat una mica, a la base s'ha de posar la coca bamba o el tipus de brioixeria/croissants/pa del dia anterior, al gust. Si voleu més dens el púding poseu dues capes i si voleu que predomini el flam, amb una sola capa és suficient.

Finalment, s'ha d'afegir la barreja d'ous, sucre i llet pel damunt.

S'ha de preparar una safata amb aigua que s'ha de dur a ebullició i quan bulli posar el motlle de plumcake, amb molt de compte i al forn prescalfat a 160-170ºC, durant uns 20-30 minuts depenent del forn i del gruix del motlle.

Per assegurar-vos que ha quallat bé, s'ha de punxar amb un escuradents i comprovar que aquest surti net.

I cap a la nevera un mínim de 3 hores, abans de desemmotllar.

Deliciós. Unes postres perfectes per acabar d'arrodonir un bon dinar d'estiu.

I per acabar, avui, dia de pluja...Estopa i les seves "Pastillas para dormir".

Hoy me voy sin equipaje

me he perdido tantas veces en el viaje

no contestaré mensajes

y ya hace tiempo que me hace falta el coraje.

Ya no sé si te odio o si te quiero.

Déjame que quiero seguir viviendo

Hoy yo me voy, hasta luego

será que ya no nos echamos tan de menos

se nos secó el aguacero

será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,

me voy, hasta luego.

Si no sales ni en los sueños,

me voy, hasta luego.

Pastillas para dormir.

Yo me voy, hasta luego.

Y me quito el sombrero.

Y en mi soledad

si no tengo más raices

que las que me han dejado las cicatrices

paso las noches en vela

confundiendo el invierno con primavera.

Ya no sé si te odio o si te quiero.

Déjame que quiero seguir viviendo.

Hoy yo me voy, hasta luego

será que ya no nos echamos tan de menos

se nos secó el aguacero

será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,

me voy, hasta luego.

Si no sales ni en los sueños,

me voy, hasta luego.

Pastillas para dormir.

Yo me voy, hasta luego.

Y me quito el sombrero.

Hoy yo me voy, hasta luego

será que ya no nos echamos tan de menos

se nos secó el aguacero

será que ya no nos tenemos ni en los sueños.

Si llueve por el camino,

me voy, hasta luego.

Si no sales ni en los sueños,

me voy, hasta luego.

Pastillas para dormir.

Yo me voy, hasta luego.

Y me quito el sombrero.

Quiero mi soledad.

(Estopa)