dimecres, 29 d’abril de 2015

Terrina de pit de pollastre, tomàquets secs, gingebre i alfàbrega. Ambaquesta recepta, obro nou apartat de plats aptes per dieta.





"Vaig començar una dieta,
vaig tallar amb les begudes i el menjar pesat, 
i en catorze dies havia perdut dues setmanes."

(Joe E. Lewis)




Tenir un blog de cuina, pot acabar passant factura, i més a algú que com jo, està habituada a fer dieta, al menys, un parell de vegades l'any.

Però tenir un blog de cuina,té molts avantatges, com, per exemple, que fer dieta no sigui avorrit.

Si una cosa em fa especial il·lusió és que la gent que estimo segueixi el meu blog, per això, les seves propostes sempre són benvingudes. Sobretot quan són tan bones idees.

Crec que un 90% de la població -sense comptar tots aquells que són genèticament privilegiats i poden menjar tot el que vulguin sense notar-ho-, quan ve la calor, intenta menjar una mica més sa que durant l'hivern, així que amb aquesta recepta obro un nou apartat de recepta.

Mònica, Gemma i Natàlia, aquí va la primera recepta. Deliciosa i saníssima.



Aquest Sant Jordi, la mare m'ha regalat el llibre "De la tierra al cielo", dels televisius germans Torres.

Per qui no els conegui, són dos germans bessons amb una llarga trajectòria professional que passa per cuines com les d'Alain Ducasse, Le Jardin des Sens, Plaza Athénée o Akelarre, en el cas del Sergio Torres i per les de El Racó de Can Fabes, Neichel o Philippe Rochat, en el cas de Javier Torres. Actualment, regenten el Restaurant Dos Cielos, que compta amb una estrella Michelin i que es troba a la planta 24 de l'Hotel Melià Barcelona Sky, així com el Restaurant Eñe, a Sao Paulo.

Si teniu ocasió, fullegeu aquest llibre, que porta com a subtítol: "Deliciosas recetas con los mejores productos de la gastronomía española"; està ben ple de bones receptes.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


  • 2 pits de pollastre
  • 50 gr de tomàquets secs
  • 5 gr de gingebre fresc
  • 60 gr d'alfàbrega fresca (+ fulles petites)
  • escarola
  • tomàquets cirerols variats
  • ciboulet
  • 100 ml d'oli d'oliva suau
  • sal i pebre


En primer lloc, s'ha de netejar bé els pits de pollastre, obrir-les amb compte en forma de llibre i salpebrar. 

Si heu comprat els tomàquets secs, secs, s'han d'hidratar amb aigua tèbia durant uns 15 minuts. Jo vaig comprar-los ja hidratats amb oli.

I ja es pot muntar la terrina. Per fer-ho, s'ha de posar al damunt de cada pit de pollastre, el tomàquet sec, 4 fulles d'alfàbrega per pit i en un dels extrems, una mica de gingebre fresc ratllat -la resta d'alfàbrega, servirà per fer un oli-.




Llavors, amb molt de compte, s'ha d'enrotllar cada pit de pollastre, posar-lo al damunt de paper film i enroscar els extrems, fent-lo girar sobre ell mateix.




La recepta original diu que s'han de coure, amb el paper film, a 55ºC, durant 10 minuts i deixar atemperar. Jo vaig deixar coure les terrines uns 25 minuts i no va quedar gens sec, al contrari, del centre una mica rosat, així que segons la mida, aneu provant.




A part, s'ha d'escaldar la resta de fulles d'alfàbrega i triturar amb el turmix amb l'oli. Colar amb el colador més fi que tingueu, i reservar.




Quan el pollastre s'hagi atemperat, s'ha de treure el paper film i tallar a rodanxes gruixudes.




Per servir, s'ha de posar una mica d'escarola, uns cirerols de diferents tipus, ciboulet, i regar tot amb l'oli d'alfàbrega.



És una recepta completament light i completament deliciosa, també. Així que ja sabeu! Podeu gaudir d'allò més, sense preocupar-vos.



I acabo amb una cançó de El último vecino, que a l'Embassa't d'enguany tindrem la sort de veure. 


Antes siempre esperaba

Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba a que llegaras
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.


Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba a que llegaras
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.


Antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba tu risa cansada,
antes siempre esperaba sentado en aquella fuente
y tú no lo sabías,
tú no lo sabías que yo...
tu risa cansada...

Antes siempre esperaba...
antes siempre esperaba...
antes siempre esperaba...
a que llegaras aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.

Y así eran todas mis noches,
y así eran todos mis días
aunque fuera tarde.

(El último vecino)






TEXTO O DESCRIPCION



1 comentari:

  1. Hola guapíssima! No sé quant fa que no visito blocs, i ara que retorno a la rutina el teu no podia faltar, és visita obligada... i què content estic amb aquesta nova secció, no saps com de bé m'anirà!

    Aquesta terrina fa molt bona pinta, de ben segur que la faré!

    Petonets!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!