Turkish coffee creams with chocolate and mendiants. No words.

"There is nothing quite like 

a relaxing cup of café con leche 

in Plaza Mayor"

(Anne Bottle)

Una coneguda dita popular turca diu que el cafè ha de ser negre com l'infern, fort com la mort i dolç com l'amor.

Per fer-lo, la tècnica és diferent a la que nosaltres coneixem, ja que els grans de cafè es torren de manera diferent, es molen fins a tenir consistència de pols i es bullen aconseguint una beguda molt concentrada i forta que té una delicada espuma amb un sabor molt especial. Es beu extremadament calent i es serveix acompanyat d'aigua freda per anar refrescant la boca i de delícies turques.

Diuen que aquesta manera de prendre el cafè es va originar a Damasc i que després es va estendre i popularitzar durant l'Imperi Otomà, raó per la qual es va denominar cafè turc.

Sembla ser que el cafè va ser important en la interacció política i social de l'Imperi Otomà i va prendre part de cerimònies, costums, inclús polítiques, d'hospitalitat i religioses; durant el segle XVI hi havien cases de cafè que es van convertir en vertaderes institucions socials de reunió.

Tot i que els rituals han canviat, actualment el cafè segueix sent una part important de la cultura turca.

Per això, la Rachel Khoo, que elabora receptes inspirades en plats, ingredients i receptes típiques de les ciutats i països que visita, va fer aquestes postres delicioses inspirades en el cafè turc.

Una deliciosa crema de cafè, combinada amb un xarop intens que segons ella explica recorda molt a un cafè que va prendre a Istanbul.

Jo he provat el cafè turc i sens dubte em quedo amb les postres, delicadament acompanyades amb els mendiants de xocolata i de fruits secs i delícies turques, per acabar d'emular no només la beguda, sinó inclús el conjunt que et serveixen al demanar-la.

Si us agrada el cafè, us caurà la llagrima; si no sou de cafè, com jo, us caurà igual.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per l'almívar de cafè:

• 100 gr de sucre
• 100 ml d'aigua
• 30 ml de cafè espresso

Per les cremes de cafè:

• 150 ml de cafè espresso (fort)
• 100 ml de llet sencera
• un pessic de sal
• 3 rovells d'ou
• 80 gr de sucre llustre
• 1 culleradeta plena de Maizena
• 100 ml de nata per muntar

Pels mendiants:

• 100 gr de xocolata negre (72%)
• un pessic de sal
• orellanes
• nous
• delícies turques (si en teniu)

Primer de tot, s'ha de fer l'almívar de cafè. Per fer-lo, s'ha de posar el sucre i l'aigua en un cassó i dur-los a ebullició, a foc lent, movent de tant en tant el cassó, però sense remenar-lo.

Una vegada bulli, s'ha de deixar durant 5-10 minuts, fins que sigui espès i brillant. 

Llavors, s'ha d'afegir el cafè espresso, remenar i deixar la barreja en una tassa o bol perquè es refredi. Quan sigui fred, s'ha de deixar refredar a la nevera.

I ja podem fer les cremes de cafè.

En un altre cassó, s'ha d'afegir el cafè, la llet i un pessic de sal i dur a ebullició.

En un bol a part, s'ha de batre els rovells d'ou amb el sucre, durant uns 5 minuts, fins que blanquegin, augmentin de volum i estiguin ben esponjosos. I quan el cafè i la llet bullin, s'ha d'afegir a poc a poc al damunt dels rovells, sense deixar de remenar, perquè no quallin, fins afegir tota la barreja. 

I altra vegada, al foc, sense deixar de remenar, a foc mig fins que la barreja estigui espessa i cremosa.

Quan tingui el punt de cremositat que volem, com si fos una crema catalana, s'ha de treu del foc i posar en un bol o safata i cobrir amb paper film, que toqui directament a la crema perquè no faci tel. Ha de refredar, primer a temperatura ambient i després a la nevera, com a mínim un parell d'hores.

I finalment, per fer els mendiants, s'ha de dibuixar, amb l'ajuda dels gots on després es servirà el postre, uns cercles al damunt d'un paper de forn que s'ha de posar al damunt d'una safata que pugui anar a la nevera.

Després s'ha de fondre la xocolata amb un pessic de sal -o bé a foc mínim en un cassó o qui en tingui, al microones (jo no en tinc)-, i quan sigui desfet, s'ha de retirar del foc, deixar que espesseixi una mica i anar omplint els cercles que hem dibuixat, amb xocolata.

Pel damunt, s'ha de tirar nous, festucs, orellanes, delícies turques, avellanes o el que volgueu, a trossets ben petits -jo he posat orellanes i nous-.

S'ha de deixar refredar a la nevera, com a mínim, mitja hora.

I ja només queda acabar la crema de cafè. 

Per això, s'ha de muntar la nata i barrejar amb la crema de cafè que teniem refredant a la nevera. Un consell, abans de barrejar la crema amb la nata, remeneu bé la de cafè perquè s'afluixi i es pugui integrar bé amb la nata.

I ja es pot servir. Primer s'ha de posar una bona capa de crema de cafè, una culleradeta d'almívar de cafè, una altra de crema, almívar, i una última de crema; tapar amb el mendiant de xocolata i...a gaudir. 

Són unes postres impressionants, inclús per a mi, que no sóc de cafè.

I per acabar una banda sonora de luxe. "One more cup of coffee" amb les veus de Bob Dylan i Joan Baez. 

One more cup of coffee

Your breath is sweet

Your eyes are like to jewels in the sky.

Your back is straigh, your hair is smooth

On the pillow where you lie.

But I don't sense affection

No gratitude or love

Your loyalty is not to me

But to the stars above.

One more cup of coffee for the road,

One more cup of coffee 'fore I go

To the valley below.

Your daddy he's an outlaw

And a wanderer by trade

He'll teach you how to pick and choose

And how to throw the blade.

He oversees his kingdom

So no stranger does intrude

His voice it trembles as he calls out

For anothe plate of food.

One more cup of coffee for the road,

One more cup of coffee 'fore I go

To the valley below.

Your sister sees the future

Like your mama and yourself.

You've never learned to read or write

There's no books upon your shelf.

And your pleasure knows no limits

Your voice is like a meadowlark

But your heart is like an ocean

Mysterious and dark.

One more cup of coffee for the road,

One more cup of coffee 'fore I go

To the valley below.

(Bob Dylan)