"La simplicitat
és la major sofisticació."
(Leonardo Da Vinci)
No és la primera vegada que faig una recepta de la Sarah Graham, i és que són d'una simplicitat exquisida i d'uns sabors indescriptibles.
La primera va ser una excel·lent crema de batata rostida i llet de coco [Roasted sweet potato and coconut soup], amb un punt picant, que em va enamorar.
Aquesta vegada, m'he endut de la seva cuina, una increïble galette.
Com ella bé explica, les galettes no són altre cosa que una coca/pastís salat, lliure. No hi ha cap necessitat de col·locar tots els ingredients de manera perfecte. La seva complicació acaba amb la paraula "galette", la resta és divertir-se i improvisar. Com més rústica quedi, millor.
És una recepta que demana a crits ser compartida i una bona copa de vi. Ara que comença la calor, qui es resisteix a un sopar a l'aire lliure, amb amics, bon vi, i converses interminables? Jo no.
El post d'avui és pura diversió, així que pels més interessats que vulguin saber l'origen de la galette, i més informació, podeu veure-la a la recepta de Galette de carbassa i brie, que vaig fer fa mesos.
Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:
Per la massa de la galette:
- 140 gr de farina de rebosteria
- 70 gr de mantega freda (a cubs)
- 1 ou
- 2-3 cullerades d'aigua
- 1/2 culleradeta de farigola seca
- sal i pebre
Pel farcit:
- 1 cullerada d'oli d'oliva
- 1 cullerada de mantega
- 2 cebes morades grans
- 1 culleradeta de sucre
- 1 culleradeta de sal
- Gorgonzola (o blau cremós) al gust
- branca de romaní o fulles d'alfàbrega fresques
És una recepta molt fàcil de fer.
Mentre, es pot anar preparant el farcit.
I mentre aquest s'escalfa, s'ha d'estirar la massa que hem preparat, entre dos fulles de paper vegetal perquè és una mica enganxosa, fins a obtenir un gruix de mig centímetre, aproximadament.
Llavors, traiem un dels papers de forn i omplim gairebé tot el cercle, deixant un marge d'uns 3 cm, amb la ceba que teniem refredant. Al damunt, s'ha d'anar posant trossos de gorgonzola, al gust i unes branques de romaní, o fulles d'alfàbrega fresques, el sabor que més us agradi, que al treure del forn enretirarem.
Quan estigui el farcit col·locat, només queda anar aixecant i doblegant els costats, pressionant bé.
El següent pas és que la galette reposi i la pasta que acabem de manipular es refredi bé, per això s'ha de posar en una safata i posar-la al congelador, durant uns 10 minuts.
I com sempre, per cada sabor em ve de gust una cançó, i per aquesta coca salada, m'ha vingut al cap una cançó de Milow.
You don't know
Sometimes everything seems awkward and large
imagine a Wednesday evening in march
future and past at the same time
I make use of the night start drinking a lot
although not ideal for now it's all that I've got
It's nice to know your name
You don't know you don't know
you don't know anything about me
An ocean a lake I need a place to drown
let's freeze the moment 'cause we're going down
tomorrow you'll be gone
You're laughing too hard this all seems surreal
I feel peculilar now what do you feel
do you think there's a chance that we can fall
You don't know you don't know
you don't know anything about me
what do I know I know your name
You don't know you don't know
you don't know anything about me anymore
I gave up dreaming for a while
I gave up dreaming for a while
I've noticed these are mysterious days
I look at it and like a jigsaw puzzle and gaze
with wide open mouth and burning eyes
if only I could start to care
my dreams and my Wednesdays ain't going nowhere
baby baby baby you don't know
You don't know you don't know
you don't know anything about me
what do I know I know your name
You don't know you don't know
you don't know anything about me
(Milow)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!