Orada Thaï. Sabor al cub.

"Hem après a volar com els ocells

i a nedar com els peixos,

però no hem après el senzill art

de viure junts com a germans."

(Martin Luther King)

Aquesta recepta, va sorgir del no res. Tenia una orada per fer, i cap idea sobre com fer-la. I al obrir la nevera, i igual que a Matrix, en el meu cap van ressaltar alguns ingredients. 

Gairebé sense pensar, vaig començar a fer una pasta per amanir el peix abans d'anar al forn, i sense adonar-me'n i mentre coïa el peix, s'estava gestant la vinagreta.

No tenia molt clar si aquesta gran quantitat de coriandre pel damunt, herbes que fins fa poc inclús em molestaven, resultaria excessiu.

Però no. L'equilibri va ser perfecte. Havia aconseguit un plat rodó. Un plat que des del primer mos, em va enamorar.

Igual que el Pol. 

Heu conegut alguna vegada una persona màgica? Són fàcilment identificables, però molt difícils de trobar. Doncs el Pol és una d'elles, no en tinc cap dubte.

El vaig conèixer en mig d'una festa d'aniversari d'algú, també molt especial, l'Oriol, que havia organitzat una festa especial, amb gent especial, una nit especial, en un terrat especial. 

I aquest plat m'ha fet pensar en ell. 

I com sé que li agraden les meves receptes, li vull dedicar el post d'avui.

Pol, guapo, us esperem als tres, torneu aviat, que ja estic aprenent a fer receptes tailandeses perquè no les trobeu a faltar. ;)

Gràcies per tot, ja saps de què et parlo.

Per fer aquesta deliciosa recepta per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:

Pel peix:

• 1 orada
• 1 xili fresc
• gingebre
• sal i pebre
• ratlladura llimona
• 2 alls
• coriandre
• sal i pebre

Per la vinagreta:

• 2 culleradetes de pasta de cacauet
• vinagre de mòdena
• salsa de soja
• ratlladura llimona
• sal i pebre
• oli d'oliva

Per amanir:

• 2 cebes tendres
• 2 alls a làmines, fregits
• fonoll
• 1 xili fresc
• coriandre

En primer lloc, s'ha de preparar la orada, netejar-la i fer-ne dos filets. Una vegada neta, s'ha de preparar per anar al forn.

Per això, en un morter s'ha de triturar bé el xili fresc, una miqueta de gingebre, sal i pebre, una mica de ratlladura de llimona i un bon raig d'oli.

A part, s'ha de salpebrar els filets d'orada i posar-los al damunt d'un bon tros de paper d'alumini; farem dos paquets individuals. Llavors, s'ha d'untar bé cada filet amb la picada que hem fet i posar un all a làmines al damunt de cada un d'ells i una branca de coriandre.

Una vegada ben amanit el filet, s'ha de tancar bé el paquet, per evitar que surti el vapor, i posar-los al forn, que ha d'estar prescalfat a 180ºC, durant uns minuts, depenent de com de gran sigui el filet. Sabreu que està llest, perquè el paquet s'infla.

Mentre es cou el peix, s'ha de preparar la vinagreta que amanirà la orada.

Per això, s'ha de barrejar bé un parell de cullaretes de pasta de cacahuet -si no en teniu, s'han de picar uns cacauets-, un rajolí de vinagre de mòdena, un altre de salsa de soja, ratlladura de llimona, sal, pebre i un bon raig d'oli. S'ha de batre fins a emulsionar. Us recomano que l'aneu tastant i aneu afegint segons el vostre gust.

I ja es pot preparar el plat, primer traient el peix del forn, obrint amb compte el paquet -vigileu amb el vapor-.

S'ha de treure el coriandre i l'all que han servit per donar sabor al peix durant la cocció al forn, mantenint la pasta de xili i preparar per sevir. En primer lloc, s'ha de napar amb una mica de la vinagreta de cacauet.

I després, per damunt, i com si fos una amanida, és a dir, generosament, s'ha de posar una fonoll i ceba tendre tallades amb la mandonlina, una bona quantitat de coriandre, unes làmines d'all fregit i unes altres de xili fresc, i un bon raig de la vinagreta pel damunt.

Us prometo que va ser tastar-lo i jurar-li el meu amor etern. Un d'aquells plats que improvises un dia i et fa completament feliç.

I per un plat així de fresc, només puc recomanar un cantant fresc, fresc, que també em té enamorada, primer com a Antonia Font, i ara en solitari, Joan Miquel Oliver.

Ell va dir piscines, ella trampolins.

Ell va dir planetes, ella va dir: "quins?"

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir quimonos, ella maniquís.

Ell va dir tigressa, ella colibrís.

I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

Ell va dir llimones, ella va dir groc.

Ell va dir pintura, ella va dir pot.

I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

I quina pena es desencís, que rotunda i que valent;

no va ser, precisament, no va ser un final feliç.

(Joan Miquel Oliver)