INSTA-COOK: La felicitat en un croissant. Recepta de Xavier Barriga.

"A veces he creído hasta en seis cosas imposibles

antes del desayuno."

(Lewis Carroll)

Sens dubte, el rei de la brioxeria és el croissant, fet per capes i capes de suau i cruixent pasta que, al mossegar, et pot fer plorar de plaer.

I és que un bon croissant és pura felicitat.

Sabeu que el seu origen no és francès? Segons sembla, per apropar-nos a l'origen del croissant, ens hem de remuntar al segle XVII.

Diuen que l'imperi Otomà avançava endinsant-se cap a Europa, durant la guerra amb l'imperi romà germànic, quan al 1683, després d'haver arrasat els Balcans i gran part d'Hungria, el Visir Kara Mustafà, amb un exercit de gairebé 200.000 soldats, es disposava a conquerir Viena.

Viena, era molt difícil de conquerir gràcies a la muralla que rodejava tota la ciutat i el Visir, que era un gran estratega, va pensar que el millor era cavar túnels per sota la muralla i entrar a la ciutat, per sorpresa, de matinada, mentre els vienesos dormien.

Però no va comptar amb els forners, que cada dia de l'any matinaven per preparar les primeres masses i fornejar els primers pans i aquests són els que van donar la veu d'alarma i els vienesos van poder reaccionar a l'emboscada turca.

Diuen que, en commemoració a aquell acte, els forners van crear una pasta amb forma de mitja lluna creixent "Lune croissant", símbol de la bandera turca, com a símbol de menjar-se als turcs, com a dolça revenja.

Va ser a finals del segle XVIII, amb l'arribada de Maria Antonieta a França, quan el croissant va instaurar-se a Versalles; va ser un més dels seus capricis, a part de la xocolata i el cafè, tant arrelats a Viena i que ella va agafar.

Ara, ni com a símbol de menjar turcs, ni amb l'elegància d'Audrey Hepburn esmorzant uns croissants mentre mira l'aparador de Tiffany's. I és que la realitat poc té a veure amb el cine...el millor? Menjar-los estirats al sofà, encara amb pijama i lleganyes, un matí de diumenge.

Jo vaig fer la meitat de la recepta que us poso, però us indico la original. Per fer uns 15 croissants, es necessiten els següents ingredients:

500 gr de farina de mitja força
10 gr de sal
40 gr de sucre
10 gr de llet en pols (opcional)
25 gr de mantega
250 ml d'aigua
25 gr de llevat premsat
280 gr de mantega pels plecs
1 ou per pintar els croissants
xocolata amb llet, de 70% de cacao, xocolata blanca, Nutella...(al gust)

En primer lloc, s'ha de pastar amb la batedora de sobretaula, o amb la mà, tots els ingredients, menys el llevat i la mantega pels plecs, fins a tenir una massa llisa i brillant.

Llavors, s'ha d'afegir el llevat diluït en una mica d'aigua freda perquè es dissolgui bé, i continuar treballant fins a obtenir una pasta ferma, llisa, brillant i de tacte suau.

Una vegada llesta, s'ha de fer una bola, tapar amb un drap de cuina i deixar que reposi, a temperatura ambient, durant 30 minuts.

Passat el primer repòs, s'ha d'estirar la pasta amb un corró, al damunt de la taula de treball ben enfarinada, i formar un rectangle que s'ha de posar al damunt d'una safata, filmat. S'ha de reservar a la nevera, com a mínim, dues hores.

Mentre, s'ha de pesar la mantega pels plecs i a base de cops de corró -poseu-la entre paper film perquè no s'enganxi-, s'ha d'estirar fins a formar una làmina que equivalgui a la meitat de la pasta que teniu reposant a la nevera. I reserveu, també, a la nevera.

Dues hores després, ja es pot començar a fer els plecs. S'han de fer 3 plecs senzills.

Per fer un plec senzill, s'han de seguir els passos següents:

S'ha d'estirar la pasta sobre la taula i posar la mantega al damunt, mirant que estigui ben centrada i llavors, s'ha de doblegar la pasta sobre la mantega, fins que quedi totalment coberta.

Després, s'ha d'estirar la pasta horitzontalment, fins que s'obtingui un rectangle d'uns 40 cm de llarg, per 20 cm d'ample, aproximadament.

S'ha de dividir mentalment la pasta en tres parts i llavors, doblegar la part esquerre sobre de la del mig i tot seguit la de la dreta, també al damunt de la del mig. Després d'aquesta operació, s'ha de tapar bé la pasta amb paper film i deixar-la reposar a la nevera 30 minuts.

I després del repòs, s'ha de capgirar la pasta i estirar en el sentit contrari que la vegada anterior, fins a tornar a obtenir un rectangle de les mides 40 cm de llarg per 20 cm d'ample. Tornar a doblegar la pasta, tapar amb film i a la nevera 30 minuts.

Així tres vegades.

Després de fer els plecs, s'ha de deixar la massa, tapada amb paper film, durant com a mínim una hora a la nevera.

I ja es poden formar els croissants estirant la massa amb el corró fins a formar una làmina amb un gruix de 1/2 centímetre, aproximadament.

S'ha de tallar la pasta en triangles de 9 cm de base i 26 cm de llargada, posar el farcit que volgueu i enroscar tapant una mica les puntes.

S'han de posar els croissants al damunt d'una safata coberta amb paper vegetal, pintar-los amb ou batut amb una mica de sal, i deixar que fermentin, a 28ºC.

Quan gairebé hagin doblat el volum, s'ha de tornar a pintar-los amb molt de compte de que no es desinflin i coure a forn prescalfat a 190º fins que siguin ben daurats, durant uns 19 minuts, aproximadament.

Deliciosos.

Congelen molt bé, i si els doneu un toc de forn, és com si fossin recent fets.

Mireu quin tall. Preciós.