Mostassa. He robat la reina de les salses.

"Así que no pierda la oportunidad de instar a un principio práctico,

por pequeño que sea,

porque es maravilloso cómo a menudo

en este tipo de asuntos,

el grano de mostaza germina

y las raíces de sí mismo."

(Florence Nightingale)

I ràpidament, el mes d'abril se'n va. I com cada últim diumenge de mes, un grup de bloggers entrem a una cuina i "robem" una recepta. Aquest mes, assaltem la cuina d'un dels "lladregots" més actius del grup, el Capitán Rábano, de Con un par de guindillas.

Un plaer entrar a la seva cuina i endur-me una recepta, tot i que he de reconèixer que aquest mes, trobaré a faltar les seves croquetitzacions.

La veritat que aquest blog és un luxe, només dir-vos que va ser un dels guanyadors dels Bloggeros Cocineros, al 2011 -per qui no ho conegui, és un concurs que organitza el Canal Cocina-.

I tinc vàries coses en comú amb ell. Adorem les guindilles -per això he escollit una recepta una mica picant-, i som addictes al Canal Cocina.

I com ell mateix explica (i m'encanta com s'ha definit): "...No soy periodista, no soy cocinero, no soy informático. Soy un tipo con aficiones que tiene a su alcance una herramienta con la que contar cosas..."

I com la definició és el seu blog. Senzill, fresc, interessant i ple de delicioses propostes totes elles amanides amb un bon toc d'humor.

Un plaer.

Jo no sé vosaltres, però us puc assegurar que, per mi, la mostassa és una de les millors salses que hi ha. Tot i que, com tot, hi ha mostasses i mostasses. Jo sóc addicte a la Mostassa de Dijon. La trobo senzillament deliciosa.

La única complicació pot ser trobar les llavors de mostassa, però la resta és bufar i fer ampolles. Jo les vaig comprar a una herbolària, cutre, cutre, així que imagino que totes en tindran.

I una vegada tingueu la recepta per la mà, només queda jugar amb els aromes. Aquesta és la recepta base.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

• 55 gr de llavors de mostassa
• 80 ml de vinagre de cava rosé (o blanc)
• 80 ml de vi blanc sec
• 1 cullerada sopera de xarop d'erable (o mel)
• 1 culeradeta de cúrcuma
• 1/2 culleradeta de sal

És una recepta fàcil, però que requereix paciència.

En primer lloc, s'ha de posar les llavors de mostassa en un bol i amanir-les amb el vinagre, el vi blanc, el xarop d'erable (o la mel), la cúrcuma i la sal.

Aquesta barreja s'ha de tapar amb paper film i deixar reposar a la nevera, durant 3 dies, a la nevera.

Passats els tres dies, s'ha de triturar tot molt bé amb un turmix.

S'ha de guardar en un pot hermètic i conservar a la nevera.

La mostassa casolana, es pot conservar durant un parell de mesos a la nevera, tot i que no crec que us duri tant, al menys, a casa, us garanteixo que no ho farà.

I per la mostassa, res millor per acabar que un tema de Señor Mostaza.

Bipolaridad

Eres tan moderno y tan antiguo a la vez,

como el fax y el teletexto,

como una pulsera anti-estrés.

Eres un encanto de persona y también,

una bestia antisocial,

una curiosa forma de ser.

Eres lo que todo el mundo querría ser

y lo que nadie soporta,

y todo el mundo lucha por encontrar.

Eres lo que todo el mundo quiere tener,

y lo que a nadie le importa,

y todo el mundo lucha por encontrar

se muere por encontrar.

Eres cuatrocientas mil cosas a la vez,

no te entiendo y te comprendo,

te soporto y te odio a la vez.

Eres lo más tierno que he podido encontrar,

una roca impermeable con una mirada glacial.

Eres lo que todo el mundo querría ser

y lo que nadie soporta,

y todo el mundo lucha por encontrar.

Eres lo que todo el mundo quiere tener,

y lo que a nadie le importa,

y todo el mundo lucha por encontrar

se muere por encontrar.

La la la, la la la, la la la.

(Señor Mostaza)