Financiers de cacauets. Ideals per passar una agradable tarda.

"La intel·ligència és l'habilitat

per adaptar-se als canvis."

(Stephen Hawking)

A totes les famílies, hi ha gent especial que esdevé el preferit d'algun dels membres, sense saber exactament perquè. Com la meva família és petita, en canvi, puc dir que tinc moltes persones preferides, gairebé totes. És la sort de ser un clan petit. 

Una de les meves persones preferides és el meu cosí Daniel. Ens veiem molt poc, però des de que era ben petita, l'he considerat algú especial.

L'altre dia ELL i jo vam anar a passar la tarda a casa seva i vaig  voler portar alguna cosa per berenar. I adaptant-me als ingredients de la meva despensa, vaig triar uns financiers.

Els financiers són uns pastissets típics del nord de França, fets amb farina d'ametlles i d'infinites variacions.

Diuen que són originaris de l'Edat Mitjana, però que durant el Renaixement van deixar-se de fer, ja que deien que la olor d'ametlla amarga els recordava a la olor d'un verí molt potent que feia servir la noblesa, l'arsènic.

Més tard, al 1890, un pastisser francès anomenat Lasne en va recuperar la recepta, modificant-la una mica i donant-los la forma de lingots. Expliquen que com que la seva pastisseria es trobava molt aprop de la Borsa de París, qui més en compraven eren els "financiers" i d'aquí el seu nom; sembla que inclús la forma i la mida estava pensada perquè aquests no es taquessin al menjar-los.

La recepta, que he tret d'un llibre que vaig comprar aquest estiu a França, "Gourmandises à offrir", és amb pasta de festucs i gerds i jo l'he adaptada a la pasta de cacauets que tenia a la nevera, així que podeu variar i posar, seguint les quantitats, una pasta o altre, dels fruits secs que volgueu.

Per fer aquests deliciosos financiers, es necessiten els següents ingredients:

• 150 gr de clares d'ou
• 175 gr de mantega
• 50 gr de farina
• 250 gr de sucre glas
• 100 gr d'ametlla en pols
• 50 gr de pasta de cacauets

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 170ºC mentre es prepara la pasta dels financiers.

A part, s'ha de fondre la mantega en un cassó i deixar que cogui durant cinc minuts, aproximadament, o fins que adquireixi un color daurat, però sense arribar a cremar-se. I reservar.

Llavors, en un bol a part, s'ha de barrejar el sucre en pols, la farina d'ametlles, la farina i la sal fins a que tots els ingredients s'uneixin.

I ja es poden muntar les clares a punt de neu, fins que siguin ben fermes.

El següent pas és barrejar, amb molt de compte, els ingredients secs amb les clares d'ou muntades, de manera envolvent i, finalment, i també amb molta delicadesa, s'ha d'afegir la mantega torrada i la pasta de cacauets.

Si teniu motlles per fer financiers, s'han d'omplir amb l'ajuda d'una màniga pastissera -jo no en tenia i vaig fer servir uns de rectangulars- i dur al forn durant uns 15 minuts. S'han de daurar lleugerament.

Només sortir del forn, s'han de desemmotllar i quan siguin una mica freds, empolsinar bé amb sucre glas.

Són lleugerament deliciosos.

I per uns pastissets tant delicats, res millor que una veu delicada i dolça com la de l'Anna Moliner. Avui, la proposta per fer el cafè és Scents.

Scents

When I was a little girl

I liked to splash in the river

When I was a little girl

I liked to dance in the rain

When I was a little girl

I liked to climb big, strong

Green trees

When I was a little girl

I liked to dive into the sea

Then it all went by

It was real but now it's over

It was mine

Then it all went by

Scents can travel through

the wind

When I was a little girl

I liked to lead my battle fleet

When I was a little girl

I liked to stamp my angry feet

When I was a little girl

I liked to cry like a child

When I was a little girl

I could walk into the wild

Then it all went by

It was real but now it's over

It was mine

Like a seagull

I could hear my heart full

never lonely

Then it all went by

Scents can travel trough

the wind

When I was a little girl

I liked to splash in the river

(Anna Moliner)