"Los ojos no sirven de nada
a un cerebro ciego."
(Dita popular àrab)
La veritat és que no em puc queixar. Tinc una cuina completíssima. De fet, crec que ja començo a necessitar l'espai d'una cuina professional per poder guardar, còmodament, totes les meves "joguines".
I d'entre els meus petits tresors, algunes coses han arribat abans i algunes altres, s'han afegit recentment; algunes conseqüència d'amor a primera vista i, d'altres com a resultat d'un amor secret guardat en silenci. Com el tajine.
No us sabria dir quan de temps feia que sospirava en silenci per aquesta espectacular olla, fins que aquest any, els reis me la van dur. Vermella, preciosa.
El tajine (en àrab طجين) és un plat tradicional de la cuina dels països del nord d'Àfrica, especialment del Marroc, Tunísia i Argèlia, que pren el nom de la característica cassola, feta de fang i de forma cònica.
Amb aquesta cassola i a causa del seu disseny, s'aconsegueix una cocció molt lenta gràcies a que la tapa cònica fa que el vapor d'aigua que s'origina durant la cocció es quedi dins del recipient i els aliments queden sempre en contacte amb el vapor i conserven les seves propietats, sabors i característiques organolèptiques.
A més a més, al ser un recipient de fang, que aguanta molt l'escalfor, aguanta la temperatura de l'aliment durant tot l'àpat.
Així que amb una bona matèria prima, l'èxit és assegurat.
Per fer aquest tajine, per a dues persones, es necessiten els següents ingredients:
- 1 ceba
- 1 albergínia
- 1-2 pastanagues
- olives negres
- gingebre
- harissa
- mel
- chili
- pebre
- oli picant
- coriandre
- comí
- canyella
- 1 all
- 1-2 cullerots caldo de pollastre
- cuscús
Com el tajine era nou, el primer que vaig haver de fer és preparar-lo per la primera cocció i en el cas d'aquest, d'Emile Henry, és tant senzill com cobrir la base amb llet i dur-la a ebullició. Quan la llet bulli, s'ha d'enretirar del foc, buidar-li, netejar-lo, assecar-lo i ja està llest per utilitzar.
Després, la recepta no té cap mena de complicació.
En primer lloc s'han de picar la ceba i l'all, tallar les pastanagues a rodantxes i l'albergínia a daus i sofregir amb oli al tajine, juntament amb una mica de gingebre ratllat, comí, canyella, un rajolí de mel, chili picat, pebre i una punta d'harissa -les espècies al gust, només aviso que la harissa pica molt-.
Quan comenci a estar tot daurat, jo afegeixo un raijolí d'oli picant fet a casa, les olives, i un parell de cullerots de caldo de pollastre o fins a cobrir les verdures.
S'ha de tapar i deixar que cogui fins que pràcticament s'hagi evaporat el caldo i les albergínies siguin ben tendres.
Per acompanyar una mica de cuscús -segons les instruccions de preparació del fabricant-, amanit i amb una mica de coriandre pel damunt.
Mare meva, quina delícia.
Aquest Nadal vaig anar a veure una obra de teatre, "Santa Nit. Una història de Nadal." que em va encantar i allà, vaig descobrir una cançó preciosa, Raoui, que he trobat molt adient com a banda sonora d'aquest fabulós tajine. La cançó és en àrab, us en deixo també la traducció.
يا راوي حكي حكاية
مادابك تكون رواية
حكي لي على ناس الزمان
حكي لي على ألف ليلة وليلة
وعلى لنجة بنت الغولة
وعلى ولد السلطان
حانجيتك مانجيتك
دنا بعيد من هادي دنيا
حاجيتك ماجيتك
كل واحد منا في قلبه حكاية
حكي وانسى بلي احنا كبار
في بالك رانا صغار
حكي لنا على الجنة حكي لنا على النار
على طير عمره ما طار
فهمنا معانى الدنيا
يا راوي حكي كما حكوا لك
ما تزيد ما نقص من عندك
كاين نشفوا على بالك
حكي لنسينا في هاد زمان
خلينا في كان يا ما كان
***
Oh! contador de cuentos, cuéntanos una historia
Que sea un cuento.
Háblame de los viejos.
Háblame de las mil y una noches
y acerca de la Lunja, la hija de Ghoul
y del hijo del Sultán
Estoy por contar una historia
que nos alejará de este mundo.
Estoy por contar una historia
Cada uno de nosotros tiene una historia en su corazón
Narra y olvida que somos adultos
En tu mente somos jóvenes
Cuéntanos sobre el cielo y el infierno
Acerca del pájaro que en su vida jamás voló
Haznos comprender el significado del mundo
Oh! contador de cuentos, cuéntanos tal como te lo contaron a ti
No agregues nada y no dejes nada por contar
Así podremos ver dentro de tu mente
Narra y haznos olvidar este momento
Y déjanos el había una vez.
(Souad Massi)
Marta jo també sospiro per una Tajine!!! Un dia, un dia arribarà!! Tot i que mentrestant també hauré de començar a fer espai jajajajaja Fa molt bona pinta aquesta tajine d'albergínies! Fantàstica noia!!
ResponEliminaPetons
Sempre hi ha lloc per a una tajine a la cuina! Van molt bé, i pots fer tantes receptes diferents... aquesta d'asbarginyía me l'apunto que encara no l'he provat!
ResponElimina