Empapada. Un "pincho" guanyador.

"El placer gastronómico

es el principio y el fin

de una vida feliz."

(Epicuro de Samos)

Any nou, vida nova. O això diuen, no?

Hi ha vegades que ho busques, i altre vegades que t'ho trobes. Com ha estat el meu cas. Però unes hores després del cop, de la forta decepció, i de treure totes aquelles llàgrimes contingudes, ve l'alleujament. Pensar que ara, cada dia serà diferent i que finalment han desaparegut totes aquelles coses negatives que envoltaven la meva vida i que em feien patir, estar nerviosa i desganada -tot i la preocupació per algunes conseqüències, sobretot econòmiques-, només em fa somriure.

Com deia Einstein:

"No pretendamos que las cosas cambien, si siempre hacemos las mismas cosas."

I això és el que necessitava fa temps.

A més d'això, sento molta alegria de la gent que tinc al costat, d'ELL i de la meva família -pel seu recolzament incondicional- i dels amics de debò, que és en aquests moments quant descobreixes com en són d'importants. 

Venen temps de prendre decisions i saber de qui m'envolto, em fa sentir forta. 

I per aquestes paraules, només podia proposar-vos una gran recepta. Una recepta guanyadora. Amaya Bezunartea va guanyar amb aquesta recepta el concurs de la "Semana del Pincho de Navarra" a l'any 2007 i jo, només veure la recepta pel canal Cocina, ho vaig tenir clar, l'havia de fer.

Per fer aquesta meravella de pintxo, es necessiten els següents ingredients:

• 1 papada de porc
• 1 barra de pa tipus xapata
• 1 tros de carn de vedella
• 1 tros de carn de porc
• 1 pastanaga
• 1 porro
• 1 ceba
• julivert fresc
• romaní fresc
• farigola fresca
• grans de pebre
• 1 all
• 1 grapat de xampinyons
• 1 poma
• 1 cullerada de sucre
• mantega

En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a una temperatura de 220ºC i netejar una mica la carn de porc i de vedella, que ha de ser de bona qualitat.

Llavors, s'han de tallar les verdures en juliana i laminar els xampinyons i col·locar-les, juntament amb l'all laminat, en una safata per forn o cassola i, al damunt, s'ha de col·locar la carn de vedella i la de porc. S'ha de coure al forn durant uns tres quarts d'hora a 220ºC.

Per altra banda, s'ha de posar a coure la papada en una cassola amb aigua fins que sigui ben tova i, una vegada cuita, s'ha de reservar el caldo de cocció, a la nevera, fins que es gelifiqui.

Quan el caldo de coure la papada hagi gelificat, s'ha de treure el greix -l'excés- i deixar que es dissolgui, de nou, a temperatura ambient.

Mentre, s'ha de trossejar la papada en làmines fines i reservar-les.

Una vegada hagi passat l'estona de cocció de la carn, al forn, s'ha de cobrir amb aigua i afegir el romaní, la farigola, el julivert i uns grans de pebre negre i cuinar, al foc, fins que el caldo es concentri una mica. Llavors, s'ha de colar.

Finalment, s'ha de barrejar el concentrat de caldo de carn amb el caldo de coure la papada i deixar que redueixin, junts. Quan hagi reduït, s'ha de colar i reservar.

Després, al foc, s'ha d'escalfar la papada al foc i salar-la fins que deixi anar el greix i es dauri una mica i escorre bé, fins que perdi tot l'excés de greix.

I ja podem preparar l'empapada, tallant un tros de pa i tallant-lo com si anéssim a fer un entrepà, i farcir-lo amb una bona quantitat de papada picada. Jo ho he fet amb pa tipus xapata, però si ho feu amb pa normal, millor que traieu una mica de la molla.

L'entrepà s'ha d'embolicar amb paper de forn o d'alumini i posar al damunt un bon pes perquè s'aplani i deixar que reposi amb el pes durant unes hores. Unes 4 hores. Passat aquest temps, el reservem a la nevera.

Per preparar el pintxo, s'ha de tallar el pa en rectangles i fornejar fins que es daurin.

Per últim, s'ha de pelar la poma i tallar-la a dauets i coure en una paella amb mantega i una mica de sucre fins que caramel·litzi.

I ja podem emplatar, amb una bona quantitat de salsa pel damunt, perquè s'empapi i una mica de dauets de poma.

Senzillament, espectacular.

I res millor per degustar una bona tapa, que una bona banda sonora. Avui, proposo una veu màgica, la d'Alessio Arena i una cançó que posa la pell de gallina, "Otra ventana abierta".

Adiós, otra ventana abierta

adiós, la noche me despierta

adiós, cuando se duerma

su estrella más bonita

no iluminará ese adiós,

aunque queden heridas

en la moqueta

y cigarrillos a medio fumar

entre los dedos.

Vida mía, vida mía

dónde estás

dónde van

las palabras que cortan la lengua

gritándole al viento 

su verdad.

Dónde van

dónde está

la verdad

que nos quitó la vida a los dos

suplicando al final

su mentira de verdad

Y cada mañana

se escapa mi soledad

va persiguiendo

las palomas de la plaza del ayuntamiento

y se caga en todo turista

que vaya sacando fotos

al escaparate que dice

"hoy menú de dos"

y crema catalana gratis.

Desaparece 

bajo el viento la ciudad entera

desaparece en el silencio hasta tu cara

siguen temblando los dientes

detrás de la voz

desaparece y va a destiempo

mi primera canción de amor

Sé feliz

aunque me siga dando pena a mí

el mar abierto de mis manos

al comprender el ejercicio

de la despedida

Lo que sobraba de mi vida.

Desaparece 

bajo el viento la ciudad entera

desaparece en el silencio hasta tu cara

siguen temblando los dientes

detrás de la voz

desaparece y va a destiempo

mi primera canción de adiós

(Alessio Arena)