dimecres, 12 de novembre de 2014

La tardor i el pastís de fruites.





"Amb la tardor vindré per la vora del riu,
pels camps ben plens de boira
i amb galls que matinegen,
quan tot és tan llunyà, del llit estant, que a penes
ens allibera del no-res un horitzó de pluja.
Amb la tardor i amb els carrers deserts
i el silenci a la nit i la certesa
de saber-me a recer, com una barca vella
en qualsevol port oblidat.
L'estiu s'allargà molt
i tant de sol m'ha colrat en excés.
Tinc les mans matusseres i endurides
de la pols dels camins
i els ulls cansats de combatre la llum.
Amb la tardor vindré i ens partirem de nou
el pa de quietud a la mateixa taula.
Jo hauré envellit i ploraré sovint
i essent de nit passejaré en silenci
pels carrers, pels jardins,
per les cases antigues."

(Miquel Martí i Pol)




I de cop i volta, definitivament, la calor se'n va. I no és que no toqués -ja fa dies que hem canviat l'hora i els dies s'han tornat foscos, curts-, però quan el fred arriba, els primers dies, al menys jo, estic com apagada.

Pels matins, donaria el que fos per quedar-me al llit, ben arraulida. Cada dia, quan em llevo, penso que al següent, encara farà més fred i que queden molts mesos per endavant acompanyats d'abrics, botes d'aigua, bufandes, vent, pluja i fred.

I a sobre s'apropa el Nadal, que a mi, personalment, no m'agrada...

I somies amb l'estiu, durant el qual et queixaves de la calor, i el trobes a faltar, la trobes a faltar. Molt.

De sobte, aquella roba d'hivern que tant trobaves a faltar a l'estiu, se't torna pesada i agobiant i allargues el canvi d'armari, tot i el fred.

I només és tardor.

Així que lluites per redescobrir els seus colors, la seva olor, la seva llum i et trobes amb aquest pastís, a la deliciosa web de l'Ettore: Bavette.

I l'humor canvia, sobretot perquè decideixes fer-lo per compartir amb amics.

I el fred marxa i et sents a gust.

Avui us deixo amb un pastís que retorna l'escalfor, en un dia de fred.




Per fer aquest deliciós pastís, es necessiten els següents ingredients:


Per la base de massa sablé:


  • 120 gr de sucre
  • 125 gr de mantega sense sal (consistència pomada)
  • 3 rovells de ous L (a temperatura ambient)
  • 10 gr de llevat tipus Royal
  • 3 gr de sal
  • 165 gr de farina de rebosteria

Per la crema Madame:

  • 1 baina de vainilla
  • 15 gr de Maizena
  • 80 gr de sucre
  • 125 ml de llet sencera
  • 2 rovells d'ou
  • 15 gr de mantega sense sal (a temperatura ambient)
  • 200 ml de nata per muntar

Per decorar:

  • Fruita de temporada (figues, raïm, gerds i mandarines, en el meu cas)



Primer de tot, s'ha de fer la massa sablé.

Per fer-la, en primer lloc s'ha de col·locar la mantega, a temperatura ambient, en el bol de la KitchenAid, o en el que tingueu, i batre fins que estigui ben tova i cremosa. 

Llavors, s'ha d'afegir el sucre i seguir batent fins a muntar els dos ingredients; quan siguin ben muntats, s'ha d'anar afegint els rovells, un per un, sense deixar de batre en cap moment, fins que la barreja blanquegi.

Mentre, s'ha de tamisar la farina i ell llevat, amb els 3 gr de sal. I, mica en mica, començar a afegir a la barreja anterior, batent a velocitat baixa, molt a poc a poc, i durant poc temps, el just perquè tots els ingredients quedin ben barrejats, però sense arribar a treballar la massa.

Arribats a aquest punt, s'ha de deixar de batre i fer una bola amb la massa. Llavors, s'ha de cobrir bé amb paper film i reservar a la nevera, com a mínim, durant dues o tres hores. Aquesta massa, si no es treballa en fred és impossible d'estira bé, així que com duu mantega, s'ha de refredar bé. Si podeu, deixeu que reposi tota la nit a la nevera.




Passat el repòs, s'ha de treure la massa de la nevera i col·locar-la al damunt de paper film per, amb l'ajuda d'un corró, estirar amb paciència fins que la massa tingui un gruix d'1 cm, més o menys.

S'ha de tenir en compte que al fornejar la massa, no puja en excés, així que s'ha de calcular una mica el gruix que volem per el nostre pastís.

El pas següent, és prescalfar el forn a 180ºC.

Per aquest pastís, he seguit les indicacions de l'Ettore i he fet servir un motlle de 20 cm. 




Si teniu un aro metàl·lic el podeu fer servir, jo he fet servir un motlle normal, desmuntable; és un pèl més complicat posar la massa a dins, però la veritat és que la base va quedar perfecte.




S'ha de fornejar durant 14 minuts a 180ºC.




Una vegada cuit, s'ha d'enretirar, desemmotllar amb compte i deixar refredar al damunt d'una reixa.




Mentre cou, o mentre la base es refreda, el que preferiu, s'ha de preparar la crema.

Per això, en primer lloc, s'ha de tallar per la meitat la baina de vainilla i en un cassó, al foc, s'ha de col·locar la Maizena, la meitat del sucre, la llet i la baina i dur a ebullició sense deixar de barrejar.

En un bol a part, s'han de batre els rovells amb l'altre meitat del sucre i quan la llet sigui calenta, afegir un parell de cullerades d'aquesta als rovells -per atemperar i que no quallin-, barrejar bé i altre cop al foc, lent, i barrejant constantment, fins que espessi.




Quan hagi espessit, s'ha de treure del foc, apartar la baina de vainilla i introduir el bol amb la crema en un recipient amb gel perquè es refredi més ràpid.

Quan sigui a 50ºC, s'ha d'incorporar la mantega, batent amb força.

A part, s'ha de muntar la nata ben ferma i quan la crema sigui ben freda, barrejar una i l'altre en proporcions més o menys, iguals. Suaument, amb l'ajuda d'una espàtula.




Per muntar el pastís, s'ha de cobrir bé amb la crema Madame -jo ho vaig omplir bastant, tant que la crema relliscava al posar les fruites, però ho tornaria a fer així perquè la crema és espectacular-, i posar la fruita -neta i pelada si voleu (jo no ho vaig fer)-, amb tota la gràcia que pugueu. Creieu-me, que aquesta és la part més difícil de la recepta.




Si voleu, es pot posar una mica de sucre glas pel damunt, però jo, em quedo amb els colors de les fruites.




I per acabar aquesta recepta de tardor, una cançó del mateix color.


Noviembre

Noviembre sopla revuelto
los barcos salen del puerto
Las bóvedas del cielo
y en todo el firmamento
millones de moléculas de fuego.

Así es, así es
como yo te recuerdo
así es, así es
como yo te recuerdo.

El frío y el calor se están tocando
cogidos de la mano paseando
Y todo era tan fácil
y todo era tan nuevo
como el otoño yendo a primavera
cuando rompen los truenos por los campos.

Así es, así es
como yo te recuerdo
así es, así es
como yo te recuerdo.

(La bien querida)






TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!