"Se'ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.
Ben rosses i cruixidores,
no te'n menges, en devores.
En qualsevol ocasió
si hi ha croquetes millor."
(Miquel Martí i Pol)
Es un fet que qui prova una bona croqueta, no en menjarà només una, i una força irresistible l'empenyerà a agafar-ne una i una altra fins que no en quedi cap.
I és que n'hi ha per tots els gustos, de totes les formes i amb mil i un arrebossats.
A més a més, si abans eren un plat casolà, clàssic i rústic, el que ningú dubte ara, és que es poden considerar un mos d'alta cuina.
Ja cap al 2006, Ferran Adrià les va reinterpretar presentant la croqueta líquida i és que va arribar al punt més alt de la croqueta perfecte que, sens dubte és aquella croqueta fràgil que ningú entén com no s'arriba a trencar, continguda dins d'un arrebossat perfecta que fa que la delicada crema interior no surti.
I està clar també, que ara està de moda. I que qualsevol sabor, o plat que us imagineu, pot ser croquetitzat.
Així que només cal una mica d'imaginació i com qui tanca un tresor dins d'una capseta, es crea la croqueta.
L'altre dia, per aprofitar el pollastre d'un deliciós caldo que vaig fer, per enfrontar amb força el nouvingut fred, vaig fer aquestes espectaculars croquetes de pollastre al curry, que de ben segur que no us deixaran indiferents.
Per fer aquestes originals croquetes -a mi em van sortir unes 48-, es necessiten els següents ingredients:
- 1/2 pollastre (si és de fer caldo, millor)
- 1 cullerot de caldo de pollastre
- 5 cullerades de farina
- 2 porros
- 1-2 pebrots verds
- pebre negre
- chili picat
- curry
- llet
- sal
- 2 ous (per arrebossar)
- panko
En primer lloc s'ha de sofregir el porro ben picat i el pebrot verd a daus petits en una paella gran, amb un bon tall de mantega.
Mentre, jo vaig netejar el pollastre de greix i ossos, ja que aquestes croquetes van servir per aprofitar el que vaig fer servir per fer caldo, mig pollastre (pit i cuixa), i el vaig picar, a ganivet, a trossos petits.
Quan el sofregit sigui ben daurat, s'ha d'afegir el pollastre picat, el curry -al gust-, i una bona quantitat de pebre negre i deixar sofregir una estona perquè tots els aromes es pronunciïn.
Llavors, s'ha de tirar la farina. Jo gairebé sempre faig servir cinc cullerades de farina, plenes.
Com sempre explico quan penjo alguna recepta de croquetes, és imprescindible que la farina quedi ben cuita. Això evita que després tinguin gust a farina crua, que a mi, em resulta força desagradable.
Així que una vegada sigui ben sofregida i comenci a tenir un color més fosc -no serà tant fàcil de veure com en altres croquetes, pel color groc del curry, però per la olor ho sabreu- s'ha d'afegir, primer, un cullerot de caldo de pollastre -calent- sense deixar de remenar i quan l'hagi absorbit, anar afegint llet fins que veieu que no n'absorbeix més.
La massa estarà llesta quan comenci a desenganxar-se de les parets de la paella.
Com sempre explico, i sempre repetiré mentre segueixi posant receptes de croquetes, la meva mare em va ensenyar que, quan això passa, si estem una estona sense remenar, es formen una espècie de "volcans" d'aire -al menys a casa els anomenàvem així- que fan una mena de "pet"; quan se'n fan tres de grossos seguits, la massa està al punt.
Una vegada feta la massa, s'ha de deixar refredar a la nevera. Si es deixa d'un dia per l'altre millor.
Llavors, s'ha de donar a les croquetes la forma que vulgueu, i passar per ou i panko un parell de vegades.
Jo sempre en faig una gran quantitat i les congelo, una vegada he passat per ou i panko, només una vegada, la següent, al descongelar.
I sinó, s'han de fregir fins que siguin ben daurades.
I sinó, s'han de fregir fins que siguin ben daurades.
Són unes croquetes delicioses, molt cremoses, aromàtiques i cruixents.
I si les decoreu amb una mica de coriandre i chili, el toc serà definitiu.
El nom de la cançó amb la que acabo el post d'avui, em sembla que no pot ser més il·lustratiu. Bon profit.
I si les decoreu amb una mica de coriandre i chili, el toc serà definitiu.
El nom de la cançó amb la que acabo el post d'avui, em sembla que no pot ser més il·lustratiu. Bon profit.
Cenaremos croquetas
Ayer soñé
que mi madre moría
justo en el día
que cumplí veintiséis
Que la encontraba
la mirada tendida
al regresar
de tomar un café
Yo nunca había sentido hasta entonces
un dolor tan agudo
Se me agolparon rápidamente
los te quieros no dichos
las lisonjas ahorradas
la puta gratitud
Al despertar
corrí a casa a abrazarla
no lo entendió
me miró sorprendida
Me quedaré a dormir esta noche
cenaremos croquetas
Prometo una ternura infinita
a mi tesoro más frágil
quiero ponerme al día
empacharme de ti
Abrázame
dime que es un mal sueño
quiero llorar
en tus brazos con rabia
en tus brazos con rabia
Arrúllame
hoy me siento pequeño
dame valor
(Javier de Torres)
I tant exotica! Han de ser molt bones aquestes croquetes! Un petó
ResponEliminaLes receptes que m'agraden