INSTA-COOK: La carabassa, els gambons i el risotto. Colors i sabors de tardor.

"COLOR DE NOVEMBRE

Quan l'aire afluixa els pins i fa girar

el bàlsam de la branca tenebrosa,

novembre, a la finestra pots mirar!

El cel és com un vidre rosa.

Teulats molls de claror, color de vi.

S'allisa una fumera esperitada.

La mar a vespre deu tenir

una profunda morada."

(Josep Sebastià Pons)

Crec que a hores d'ara, qualsevol que hagi llegit el meu blog alguna vegada, sabrà que una de les coses que m'agrada és explicar curiositats, anècdotes, historietes...que tot i no tenir massa relació amb la recepta, sí amb algun dels seus aliments. Si és cert que moltes vegades només explico les propietats de l'aliment principal, però si em limités a explicar això, poques receptes tindria al blog. A part, com sabeu, sóc fan de la revista Muy Interesante i, el seu contingut, dona per molt.

Avui, l'ingredient principal de la recepta és la carabassa, i, si feu números, veureu que ja tinc vàries receptes amb aquesta bonica verdura, així que avui, parlaré una mica del rei de França, Lluís XVI. Si, si, de Lluís XVI.

El 21 de gener de 1793, el rei de França Lluís XVI va ser executat a la guillotina per conspirar contra la llibertat de la nació, després d'un intent de fuga. Segons les cròniques que es conserven de l'època, quan va ser executat, en presencia dels ciutadans, molts d'ells van pujar a la tarima a mullar els seus mocadors amb la sang del monarca. Un bonic record, no creieu?

Segles després, com no s'ha conservat els mocadors, es va poder analitzar la substància marró que durant anys va romandre en una carabassa, decorada amb tècnica pirogràfica, que porta en possessió de la família de Bolònia des de fa més d'un segle. Està valorada en 2 milions d'euros i mostra els retrats de diferents protagonistes de la revolució francesa com George Danton, Maximilien Robespierre, Camilla Desmoulins, Louis-Sébastien Mercier, Jean Paul Marat, la reina Maria Antonieta o el propi Lluís XVI.

Com va manifestar Lalueza-Foc -que treballa a l'Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixte del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra-: "Lo más interesante es posiblemente el texto escrito junto a los retratos, en el que se explica la historia de uno de los testigos de la ejecución. Gracias a este texto sabemos que Maximilien Bourdaloue mojó su pañuelo en la sangre, lo metió en la calabaza y ordenó a un artista parisino, Jean Roux, su decoración, la cual finalizó el 18 de septiembre de 1793."

Curiós, no?

Doncs gràcies a això, els científics van poder recuperar l'ADN mitocondrial i el cromosoma Y de l'individu i van comprovar, a més a més, que es tractava d'un home europeu i que les seves dades genètiques procedien de llinatges difícils de trobar en les bases de dades actuals, ja que corresponia a un estrany llinatge N1b, present només en dos europeus d'un total de 21.000 estudiats. L'Y correspon a un llinatge G2a no descrit entre els 21.000 europeus analitzats, segons Laluenza-Fox.

La mutació dels ulls blaus i, segons diferents retrats de l'època, el rei Lluís XVI tenia els ulls blaus.

Suposo que jo també dec tenir aquesta mutació.

En fi, que mai podeu saber quanta informació es pot treure d'una carabassa, no la menystingueu.

Per fer aquesta recepta, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:

Pel risotto:

1 carabassa
2 porros
mantega
sal i pebre
chili picat
elixir de Rom (Legendario)
parmesà
caldo de gambons
ciboulet
20 gambons (la carn)
4 mides d'arròs bomba

Pel caldo de gambons:

20 gambons (la pell i els caps)
brandy
aigua
sal i pebre
oli d'oliva

Primer de tot, s'ha de fer el caldo de gambons que és el que farem servir per fer l'arròs.

Per això, s'han de netejar els gambons -s'ha de fer un tall longitudinal per tot el llom per enretirar els intestins-, i reservar els caps i les pells.

En un cassó, s'ha de sofregir els caps amb una mica d'oli, sal i pebre, perquè treguin tot el suc, aixafant amb la cullera, llavors s'ha de tirar un rajolí de brandy, donar un parell de voltes i afegir aigua fins a, com a mínim, cobrir-los. La quantitat depèn de la mida que feu servir d'arròs.

I deixar que cogui una mitja horeta, com a molt.

Després, s'ha de triturar el caldo amb els caps i colar amb un colador molt fi, un parell de vegades, per evitar que quedin trossets de les closques.

Mentre, s'ha de netejar la carbassa, tallar-la a daus i fer el mateix amb el porro, que s'ha de picar.

A la cassola on farem el risotto, s'ha de començar a fer un sofregit amb mantega i els porros i quan aquests hagin enrossit, afegir els daus de carbassa i seguir sofregint.

Quan el sofregit ja és ben tou i daurat, s'ha d'afegir l'arròs i enrossir-lo i, quan sigui ros, s'ha d'afegir un bon raig d'elixir de rom i deixar que s'evapori.

Arribats a aquest punt, s'ha d'anar afegint a la cassola el caldo dels gambons a poc a poc, primer un cullerot, sense deixar de remenar i, quan l'hagi absorbit, un altre cullerot; així fins que l'arròs estigui al punt que volem.

Rectifiquem de sal i pebre, afegim una mica de chili picat i quan ja estigui el retirem del foc, afegim una cullerada de mantega i una bona quantitat de parmesà ratllat, remenem per última vegada i deixem reposar vuit minuts fora del foc.

Mentre reposa, saltegem a foc ben fort els gambons, volta i volta, salpebrem i els retirem del foc.