dimecres, 26 de novembre de 2014

Bake the World. Pan de Jamón.





"Los que soñamos
sentimos el sueño más hermoso
nos morimos temprano
porque no somos sueños
ni pájaros
y el aire nos pesa
sin embargo con todo
volvemos cada noche
para morirnos de otro sueño."

(Reynaldo Pérez Só 
-poeta venezolano-)




Aquest mes amb Bake the World viatgem a Venezuela, i no amb un pa qualsevol. Aprofitant que s'apropa el Nadal i que tothom comença, si més no, a pensar receptes per les celebracions, ens proposen el "Pan de Jamón".



El "Pan de Jamón" és un pa farcit de pernil, panxeta fumada, olives i, en alguns casos, amb panses -tot i que jo no n'he posat-, típic de Venezuela.

Segons Miro Popić, un periodista i columnista veneçolà especialitzat en gastronomia, el creador d'aquesta delícia va ser Gustavo Ramella, el propietari d'un forn ubicat a la cantonada entre el carrer Marcos Parra i el carrer Solís, de la ciutat de Caracas, concretament durant l'any 1905. Diuen que llavors només duia pernil i que va agradar tant que la majoria de forns van començar a oferir-lo.

Cap als anys 20 ja hi havia tantes varietats que se'n perdia el compte, amb ametlles, olives negres, nous tàperes...a més a més, al ser un pa tan bonic es va popularitzar per tot el territori, establint-se, com a plat típic de les festes de Nadal.



Hi ha moltes receptes per internet, així que m'he decantat per la que més em va entrar pels ulls, i és que la vaig trobar preciosa; la veritat és que no m'ha decebut gens. La recepta és del fantàstic blog Chokolat Pimienta.

De fet, és un tipus de pa que pensava que no m'agradaria massa i pensava inclús, que seria sec de menjar, però la veritat és que no podia anar més errada. És deliciós i suau, melós, saborós i amb un deliciós contrapunt entre la massa, més aviat dolça, i el farcit salat, sobretot, el de les olives.

Us asseguro que sorprèn.


Per fer aquest pa tant deliciós, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:


  • 1 cullerada de sucre morè
  • 60 ml d'aigua tèbia
  • 12 gr de llevat fresc
  • 250 ml de llet
  • 50 gr de sucre
  • 1/4 culleradeta de sal
  • 1 ou
  • 500 gr de farina
  • 75 gr de mantega

Pel farcit:

  • 10 lamines de panxeta ibèrica fumada
  • 2 làmines de 1/2 cm de pernil dolç 
  • 200 gr d'olives verdes

Per l'acabat:

  • 1 ou
  • 1 cullerada de llet
  • 1 pessic de sal
  • 1 pessic de sucre


La recepta és ben fàcil de fer.


En primer lloc s'ha de posar la cullerada del sucre morè, l'aigua tèbia i el llevat, barrejar bé i deixar reposar un quart d'hora mentre es preparen la resta d'ingredients.




La resta, menys la mantega i la sal, s'han de posar al bol de la pastadora, en el meu cas la KitchenAid, i quan hagi reposat la barreja anterior, afegir-la i pastar fins que la massa ben homogènia.




Arribats a aquest punt, s'ha d'afegir la sal i, mica en mica, la mantega en consistència de pomada i seguir pastant fins que la massa es torni llisa i brillant.

I llavors s'ha de deixar reposar fins que dobli, gairebé el volum, dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, i tapat; aproximadament una horeta, o més si fa molt de fred.




Passada la primera fermentació, s'ha de posar la massa al damunt de la taula, enfarinada, i estirar en forma de rectangle, guardant un petit trosset per fer la decoració del pa.




Una vegada donada la forma, s'ha de cobrir, en primer lloc, amb les làmines de panxeta, després amb les de pernil en dolç i, per últim les olives. Hi ha qui posa panses, però jo no n'he posat.




Per acabar, i amb molt de compte, s'ha d'enrotllar la massa per donar forma al pa i col·locar-lo a la safata del forn, coberta amb paper vegetal.




Abans de deixar llevar de nou, s'ha de pintar el pa amb la barreja de sucre, sal, ou i llet, enganxant la decoració que vulgueu i pintant-la, també.




Amb molt de compte s'ha de punxar una mica la superfície amb una forquilla i deixar que llevi, de nou, durant uns 45-60 minuts.

Prescalfem el forn a 180ºC i una vegada arribi a la temperatura, s'ha de coure de 30 a 45 minuts, depenent de la potència de cada forn, o fins que sigui ben dauradet.




Us prometo que és deliciós.




I què millor per acabar una recepta nadalenca que amb la preciosa cançó que posa la banda sonora al anunci d'enguany de la Loteria. Per fi un anunci que emociona. Encara estic horroritzada amb el de l'any passat.


Glacier

Someone hear a lie, somewhere underneath
Caught between the reeling, mirroring the beat.
I no longer fit and the years asleep.
Show no sense of holding, staring aimlessy.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

And this we'll celebrate, this we'll celebrate
There and on the stage, this is a mistake.
Damn me off the long.
Down the earth and moon
Damp and clawing kneeling, rustling into change.

In a moment I was caught, in a calling by a steam.
In the moment of a hot.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.
I am knotted at the love called house.

Few became, few became as glory as long locked as the forest state and starting living near.
Harrow since, ever since the farthest reaching under we inside a cheat, his banks again, so dear.

Someone hears a lie, somewhere underneath.
Caught between the reeling, mirroring the beat.
I no longer fit, and in years we fall.
Silence is so cold, and there's no sense at all.
And I was someone else,
I was something good.
Barrelling at the old.
There along the door.

I wanna go south of the river, glacier slow in the heart of the winter.
I wanna go south of the river, face it alone in the heart of the winter.

(James Vincent McMorrow)






TEXTO O DESCRIPCION



7 comentaris:

  1. Marta que bien te ha quedado, con su adorno que además lo hace tan apetecible. Es una receta muy rica y creo que es de esos platos que gustan a todos.

    Un beso,

    ResponElimina
  2. Un pa perfecte Marta, a casa també ha agradat molt. Petons.

    ResponElimina
  3. Marta, t'ha quedat preciós!!! Jo, aquest mes no he arribat a temps......m'he encantat i no l'he fet!!! L'any passat vaig publicar-ne la recepta, però volia millorar la presència......
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  4. Me encanta tu acabado, con esa trenza tan perfecta que a mí se me resitía.

    Besos.

    ResponElimina
  5. Menuda entrada emocionante, empezando por el poema del principio que me encanta, siguiendo con el "pedazo de pan" que te has marcado que dan ganas de pegarle un mordisco, sobre todo a estas horas y tercero acabar con la canción del anuncio de la lotería de este año que creo que todos coincidimos en que de sencillo y entrañable es el mejor en muchos años.
    Besos
    Nieves

    ResponElimina
  6. Hemos hecho la misma receta pero yo modifiqué alguna cosilla, desde luego es un pan como bien dices que sorprende al primer mordisco.
    Saludos panarras.

    ResponElimina
  7. Este mes vengo tarde a saludar a las participantes del reto panarra, pero más vale tarde que nunca!!! Preparaste un pan de jamón riquísimo, y el detalle de la trenza me encanta!!! Besos,

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!