diumenge, 26 de gener del 2014

Homenatge. "Ensaïmada" de pasta philo, farcida d'espinacs a la catalana i formatge.

 




“Nadie desaparece del todo de la vida de uno,
si ha sabido imprimir buenas huellas en el recuerdo.”

(Blanca Cotta)




Aquest és el tercer post pel repte AsaltaBlogs, però serà sens dubte, un repte agredolç. Trist perquè la Carolina, blogger de Bocadillo Suculento, i participant activa dels reptes, va morir el passat 29 de novembre i dolç, perquè absolutament tots els membres del grup, fem, en aquest assalt, un homenatge a ella i al seu blog, que amb tanta il·lusió feia.

Aquest mes, el repte és fer el major nombre possible de receptes del blog de la Carolina com a reconeixement de l’estima, l’esforç i la feina que li dedicava al blog, perquè al grup, la trobarem a faltar.

Jo, personalment no la coneixia, però si he estat testimoni dels seus posts, de les seves receptes i de tot el que ella explicava de les persones a les que més estimava, la seva família. Així que d’alguna manera, virtualment, vaig conèixer una part d’ella. I va ser un plaer.

Com ens explicava el seu marit al comunicar-nos el perquè la Carolina havia deixat de participar al grup, era una enamorada de la cuina i de la fotografia, així que deixa un meravellós blog replet de vivències, delicioses receptes i precioses fotografies.

Així que les teves receptes, sempre quedaran entre nosaltres. Gràcies.



La recepta que jo he triat, és un rotlle de pasta philo amb espinacs, adaptat als ingredients que tenia a casa.



Per fer-lo, es necessiten els següents ingredients:
  • Un paquet de pasta philo
  • 2 manats grans d’espinacs frescos
  • 250 gr de formatge Havarti
  • 1 porro gran
  • Un grapat de panses
  • 3 talls gruixuts de panxeta
  • Sal i pebre negre
  • 100 gr de mantega
  • All en pols
  • Oli d’oliva


El primer de tot, i potser la feina més pesada és netejar bé de sorra els espinacs. Jo sempre els compro frescos, en la mesura del possible, però pot fer-se amb espinacs congelats i tindreu menys feina. Una vegada nets, s’han de reservar.




A part, s’ha de netejar el porro, tallar-lo a trossos petits i sofregir-lo amb un bon raig d’oli d’oliva en una paella. Quan comenci a estar daurat, s’ha d’afegir la panxeta i les panses i seguir sofregint. 




Salpebreu i ja es poden afegir els espinacs. Ocupen molt, però ràpidament perden l’aigua i es redueixen.

Una vegada fets els espinacs –com veureu he fet uns espinacs a la catalana-, s’han de reservar i deixar refredar.

A part, s’ha de tallar el formatge a trossets petits i reservar, també.




I ja es pot començar a preparar la massa.

La pasta Philo és delicada de treballar. És molt fina i s’asseca molt ràpid, per tant, s’ha de ser àgil i alhora molt curós al manipular-la.

En aquest cas, he posat en fila dues làmines per un rotllo més llarg i que prengui aspecte com d’ensaïmada.




Jo vaig posar capes fins a esgotar la pasta, i agafant capes de dos en dos. Crec que vaig posar un total de 4 o 6 capes.

Per poder fer-la servir, s’ha de tenir mantega a punt de pomada perquè s’ha de cobrir molt bé amb mantega cada cara de les làmines. Ho podeu fer amb pinzell o, com jo, amb les mans, que, això si, han d’estar ben netes.

Una vegada tot ben cobert de mantega, en un dels extrems s’ha de posar els espinacs i els trossets de formatge, com es veu a la foto.



I enrotllar, amb molt de compte.

S’ha de col·locar, com si fos una ensaïmada, al damunt d’una safata per anar al forn untada amb mantega.




I ja es pot coure, a forn prescalfat a 180º, fins que sigui ben daurada.




Jo us recomano que no escatimeu en farcit, ja que els espinacs a la catalana, juntament amb el formatge fos, és per llepar-se'n els dits.



 

Fins aquí la recepta. Carolina, sempre formaràs part de la familia dels AsaltaBlogs.


Habré de levantar la vasta vida
que aún ahora es tu espejo:
cada mañana habré de reconstruirla.
Desde que te alejaste,
cuántos lugares se han tornado vanos
y sin sentido, iguales
a luces en el día.
Tardes que fueron nicho de tu imagen,
músicas en que siempre me aguardabas, 
palabras de aquel tiempo,
yo tendré que quebrarlas con mis manos.
¿En qué hondonada esconderé mi alma
para que no vea tu ausencia
que como un sol terrible, sin ocaso,
brilla definitiva y despiadada?
Tu ausencia me rodea 
como la cuerda a la garganta,
el mar al que se hunde.

(Jorge Luís Borges)









68 comentaris:

  1. Emocionada tras leer tus palabras y las del gran Borges. Seguro que la familia de Carolina también lo estará. Preciosa entrada y deliciosa receta. Esta la tengo que hacer si o si.
    Un besazo preciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias guapa! La verdad es que estoy leyendo las otras entradas y es emocionante! un beso

      Elimina
  2. Una bonita entrada de homenaje y una receta estupenda. ¡Vaya día de emociones!
    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias! La verdad es que es triste y a la vez bonito. Beso

      Elimina
  3. No sólo has dedicado una estupenda entrada y receta a Carolina y a todos nosotros, sino también unas preciosas palabras. Te alabo el gusto por tu homenaje ;)

    Salu2. Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Paula. La verdad es que he ido leyendo los otros posts, y es muy emocionante. Besos

      Elimina
  4. Te ha quedado muy bien. Seguro que ha Carolina le ha encantado tu homenaje
    Besos

    ResponElimina
  5. Hola Marta!
    Es muy bonito lo que dices al principio del texto, y la receta está genial... mola mucho esa ensaimada!
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias! La verdad es que ha sido, en general, un homenaje precioso! Besos

      Elimina
  6. Vaya preciosidad de receta y los textos elegidos son preciosos!! Así que espero hacer pronto también esta receta porque la pasta filo me encanta. Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. La verdad es que Carolina tuvo una gran idea con la receta, aunque la he adaptado un poco según tenia por casa!! Muchas gracias Pilar!! Besos

      Elimina
  7. Me encanta como te ha quedado esta ensaimada de espinacas!!! Tiene que estar para chuparse los dedos!!!

    Unas versos preciosos dedicados a Carolina!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmm!! si!!! si la haces una vez, repites seguro!! Muchas gracias!!! Besos Sandra

      Elimina
  8. M'encanta la recepta que has triat. Un homenatge molt bonic
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Aisha! Jo també m'he passat pel teu blog i m'ha encantat el teu! Molts petons

      Elimina
  9. Preciosa entrada. Muy emotiva

    ResponElimina
  10. Una receta genial y un poema precioso, lindo homenaje. Un saludo

    ResponElimina
  11. Un homenatge fantàstic a la Carolina! Petons!

    ResponElimina
  12. Un buen asalto y un homenaje muy adecuado. Enhorabuena! besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Magdalena! La verdad es que me he llevado, con mucho cariño, un buen botín! Besos

      Elimina
  13. Riquisimo este roll,verdad???pero a ti te ha quedado fabuloso!!! Yo tambien lo he hecho y no tiene tan buena pinta!!! Un besazo desde endulcemonos!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenísimo!!!! Claro que tiene buena pinta el tuyo!! Te ha quedado muy bien!! Muchas gracias!! Muchos besos, Teresa!

      Elimina
  14. que bonita y emotiva entrada, estoy segura que alla donde esté estara con la mejor de sus sonrisas al ver la magnifica version que has hecho de su receta, te quedo fantastica, bicos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus palabras! Un fuerte abrazo

      Elimina
  15. Yo también hice esta receta, además de la baklava, es irresistible. Enhorabuena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siiii!!! Es deliciosa, verdad? Muchas gracias! Besos

      Elimina
  16. el puchero de la bruja26/1/14 23:30

    Una gran receta para un gran homenaje, te quedo de lujo, me encanta.
    Un beso

    ResponElimina
  17. Estoy segura que desde donde quiera que esté, será feliz de sus recetas en nuestros hogares.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy segura de que sí. La verdad es que ha sido un bonito homenaje! Muchos besos

      Elimina
  18. Me has emocionado muchísimo, un homenaje precioso, de verdad.
    De la receta, que decir, simplemente maravillosa, perfecta, la mía un poco más churro que la tuya, jejeje.
    Un besito grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada de churro! Te ha quedado muy bien, con una pinta deliciosa!!! Muchas gracias!! un beso

      Elimina
  19. Aquesta pasta philo té una pinta fantàstica, i el teu pas a pas de com fer aquesta ensaïmada ajuda moltíssim! Gràcies per compartir-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es deliciosa, la veritat! A més es pot farcir de qualsevol cosa!! Mmm!! Un pto, bonica

      Elimina
  20. Una gran recepta per un millor homenatge el que li has fet a la Carolina no només amb el plat, sinó amb les teves paraules Marta. Estic convençut que li hagués encantat veure aquesta ensaimada que li has preparat.

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Víctor! Ha estat un post difícil, però estic segura que li faria molta il·lusió veure com tothom ha fet les seves receptes! Molts petons

      Elimina
  21. Que delicia de receta, original y seguro que muy rica. Bonito homenaje !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Mara!! La receta, realmente deliciosa! Besos

      Elimina
  22. Muy bonito, el poema de Borges es precioso. Yo también di vueltas y vueltas y al final hice la primera receta por la que me había decidido: La ensaimada de espinacas, ja,ja Que rica ¿verdad? Un Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si! Es deliciosa!!! La verdad es que me costó mucho decidirme por un poema, pero este lo encontré precioso! Muchas gracias por tu comentario! Besos

      Elimina
  23. Precioso homenaje y estupenda receta que te ha quedado genial... No se si llegará mi comentario, ya es la tercera vez que lo intento y la ruedecita sigue sin parar, pero al menos esta vez pude disfrutar de tu entrada...
    Petonets i bona setmana..!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Mina! Ha llegado perfectamente!! Molts petonets

      Elimina
  24. Hola me encanta la receta que has escogido y precioso homenaje.
    No conocía tu blog,mira gracias a este homenaje, lo he conocido así que me quedo de seguidora.
    Besinos
    http://eltoquedebelen.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola María Belén! Yo también he conocido el tuyo gracias al homenaje! así que me voy a pasear por él! Muchas gracias! Besos

      Elimina
  25. Un post preciós Marta, cada vegada que llegeixo un post del homenatge se'm posa la pell de gallina, no m'imagino si l'haguessim conegut millor com hauria estat, quasi impossible de soportar. Pero es cert, s'ha de ser positiu, i veure que el que hem fet farà que Carolina perduri sempre en el nostre record. La ensaimada t'ha quedat perfecte, fabulosa. Molts petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies! Si, la veritat és que ha estat molt emotiu! Jo també me'ls he anat llegint i se'm posava la pell de gallina!! És un gest molt bonic, quina gran idea van tenir! Molts petons

      Elimina
  26. Bonitas palabras y bonita poesía. Yo tampoco la conocía, pero leyendo su blog es verdad que la acabas conociendo, ya que ella compartía muchas cosas de su vida. Y la ensaimada te ha quedado de maravilla :)
    Muás
    Gallecookies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Iratxe! No conocía tu blog y me ha gustado mucho! Me hubiera comido el bote entero de dulce de leche! Besos

      Elimina
  27. Qué chula te ha quedado la receta, me encanta y el poema precioso, todo sea por Carolina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas graicas Rosa!! Por Carolina, si! Besos

      Elimina
  28. magnifica eleccion y precioso homenaje. bss

    ResponElimina
  29. Seguro que a Carolina le está encantando ver todas las versiones que habeis hecho de esta receta suya. Buen homenaje, preciosos textos. Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estoy segura de que sí! Muchas gracias! Besos

      Elimina
  30. Una receta muy buena para este homenaje, te ha quedado de lujo. un besito!

    ResponElimina
  31. Te ha quedado una ensaimada perfecta! y parece complicado... pero tengo que probar a hacer esta receta :)

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no es nada complicado!! Anímate que es deliciosa!! Besos

      Elimina
  32. Que bien te ha quedado tan doradita!! el paso a paso es genial!! tu homenaje ha sido emotivo y la receta se ve deliciosa. besoss te invito a mi blog http://dulcesbtrix.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias!! Me paso por tu blog! Besos

      Elimina
  33. Genial Marta i MOLT emocionant!! Avui i degut a l'entrada que ha fet en Víctor, he vist per primera vegada el bloc de la Carolina. Massa tard... o no! La cloenda que ha escrit el seu marit m'ha posat la pell de gallina però és cert: ens deixa un magnífic llegat que penso estudiar a fons. Només em sap greu que no he arribat a temps de "conèixer-la" a ella...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si...la veritat és que va ser un repte molt emotiu...però ha deixat un blog fantàstic!! un pto

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!