I love them. Cronuts.

 

“La paciencia es amarga,

pero sus frutos son dulces.”

(Jean Jacques Rousseau)

Feia molt, molt de temps, que tenia ganes de provar els cronuts. Sempre m’agraden les noves coses, ja que suposen nous reptes, i per mi, a la cuina, això és el millor.

La meva companya de despatx, la Clara, aquest estiu va anar a Nova York i em va explicar les cues que, cada dia, es fan al forn on van néixer els cronuts. I ara, ja estan aquí.

De fet, la setmana passada, vaig tenir la sort d’anar, per primera vegada, als berenars de la Margot, de qui ja us he parlat. Quina tarda més fantàstica va organitzar; com més la conec, més l’admiro.

El fet és que vam reunir-nos un grup de bloggers al forn/pastisseria Santa Gloria, del carrer Craywinckel, i allò va ser un festival, de dolç i de salat. Ens van deixar provar els seus productes, de primeríssima qualitat i, per si havia estat poc, ens van obsequiar, a cadascú, amb quatre cronuts i dos meravellosos pans. I que més es podia demanar, si a sobre la companyia era inmillorable? Us deixo una foto.

El cronut. Que podria explicar del cronut?

És dolç i esponjós i en pocs mesos, aquest híbrid entre els croissants i el donut s’ha fet molt popular.

Els cronuts van néixer el 10 de maig de 2013 –ja veieu que poquet que fa-, en una pastisseria de New York, que es diu Dominique Ansel Bakery, i és el seu xef, que dóna nom a la pastisseria, qui els va inventar. Diuen que des de 2009, està considerat un dels millors rebosters d’Estats Units.

Com em va explicar la Clara, aquest forn-pastisseria obre cada matí sobre les 8h, menys els diumenges que obren una hora més tard, i ja des de quarts de 6h del matí, la gent s’aglomera fent cua. Sembla ser que no fan més de 200 cronuts al dia, i si no vas ben d’hora, el més segur és que et quedis sense. Inclús he llegit per internet que hi ha un mercat negre de cronuts i que els arriben a vendre per 60 dòlars.

En fi, que després d’estar al paradís dels cronuts, al menys el que tinc més a prop, vaig decidir que els faria. I aquí els teniu. Després de mirar moltes receptes per internet, m’he decidit per una recepta del blog Pasteles de Colores, tot i que ella indica les mides en tasses i jo he adaptat les mides a grams.

 

Per fer uns 8 cronuts, es necessiten els següents ingredients:

Per l’esponja inicial:

• 30 gr de llevat fresc 
• 100 gr de llet tèbia 
• 4 cullerades de farina

Per la massa:

• L’esponja 
• 3 ous 
• 56,25 gr de sucre 
• 112,5 gr de mantega pomada 
• 1 culleradeta de sal 
• 550 gr de farina

Pel format:

• 150 gr de mantega

Per decorar:

• 4 cullerades de sucre 
• 4 cullerades de sucre de vainilla i rom

En primer lloc s’ha de fer l’esponja barrejant bé tots els ingredients i deixar reposar, a temperatura ambient uns 15 minuts. 

 

Passat aquest repòs, s’ha de barrejar l’esponja amb la resta d’ingredients per fer la massa, menys la farina i barrejar molt bé. 

 

Després, s’ha d’afegir la farina i pastar bé fins a obtenir una pasta llisa i brillant. Ja veureu que, per la seva consistència és una massa fàcil de pastar. 

 

Llavors s’ha de fer una bola i posar-la dins d’un bol, ben tapada amb paper film i deixar reposar unes 8 hores dins la nevera. 

 

Per altra banda, s’ha de tallar la mantega a trossets i posar-la entre paper film. Amb el corró s’ha de colpejar i estirar-la, fins a formar un quadrat d’1 cm de gruix, aproximadament, més o menys una mica més gran que la ma. 

 

I cap al congelador uns 15 minutos.

Passat aquest temps, s’ha de treure la massa dels cronuts de la nevera, desgasificar i formar una bola, que s’ha de tallar en forma de creu. 

 

Després, s’han d’obrir les puntes, estirar-les bé, i amb l’ajuda d’un corró, estirar una mica, deixant al mig un quadradet una mica més gruixut, i, en aquest centre, s’ha de posar la mantega que està al congelador. 

Una vegada tenim la mantega al mig, s’han de tancar les puntes perquè aquesta quedi a dins i estirar fins a fer un rectangle, d’aproximadament 1 centímetre de gruix. 

 

Quan tinguem el rectangle fet, s’ha de tirar els extrems de la massa cap al mig, deixant al mig un espai d’un centímetre, aproximadament, és a dir, que els extrems no s’han de tocar. 

 

I posem una part al damunt de l’altre. Aquest “xurro” s’ha d’embolicar amb paper film i deixar reposar a la nevera uns 20-25 minuts. 

 

Llavors s’ha d’estirar fins a obtenir un rectangle d’un dos centímetres de gruix i tallar els cronuts. Jo, per fer-ho, he fet servir un aro d’emplatar i una boquilla de màniga pastissera gruixuda. 

Llavors s’han de deixar fermentar a temperatura ambient, i tapat amb paper film –a menys de 25º-, fins que tinguin més del doble de volum. A mi m’han trigat una hora i mitja, aproximadament, tot i que depèn de la temperatura ambient, pot trigar més o menys. 

 

Una vegada han fermentat, s’han de fregir.

És important que la temperatura de l’oli sigui correcta, a uns 175º, així que si teniu termòmetre, feu-lo servir. Si no en teniu, podeu provar amb una de les porcions del centre del cronut, que es treu al formar-los; si les bombolles són lentes, encara no està prou calent, en canvi, si es torna fosc ràpid, està massa calent. 

 

Va molt bé, a l’hora de fregir-los, utilitzar uns “palillos” xinesos i deixar-los dins del forat del cronut, ja que així s’evita que es deformi i que les capes s’obrin i quedin cadascuna per la seva banda. 

 

Una vegada fregits i, encara calents, s’han d’arrebossar amb sucre. Jo he fet una barreja de sucre blanc i d’un sucre de vainilla i rom que tinc, però pot ser amb sucre normal o inclús amb glacejats saboritzats. 

 

Aquesta vegada els he fet normals, perquè són els meus primers cronuts, però es poden farcir amb crema, amb crema de xocolata, amb melmelada, etc. 

 

Es poden fer més capes, però llavors queden moltes i la part esponjosa del donut no s’aprecia.  

  

I acabo amb una cançó de Frank Sinatra que, juntament amb els Cronuts, ens farà sentir a la ciutat dels gratacels.

New York, New York

Start spreading the news, I'm leaving today
I want to be a part of it - New York, New York
These vagabond shoes, are longing to stray
Right through the very heart of it - New York, New York

I wanna wake up in a city that doesn't sleep
And find I'm king of the hill - top of the heap

These little town blues, are melting away
I'll make a brand new start of it - in old New York
If i can make it there, I'll make it anywhere
It's up to you - New York, New York

New York, New York
I want to wake up in a city that never sleeps
And find I'm a number one, top of the list
King of the hill, a number one

These little town blues, are melting away
And I'm gonna make a brand new start of it - in old New York
And if i can make it there, I'm gonna make it anywhere

It's up to you - New York New York

New York

(Frank Sinatra)