dijous, 9 de gener de 2014

I després de Nadal, toca fer bondat. Amanida de mongetes.






"Que la comida sea tu alimento
y el alimento tu medicina."

(Hipócrates)




Com sempre, el Nadal es caracteritza per grans àpats, amb grans companyies, que generen grans ingestions de deliciosos plats, amb grans quantitats de calories, el que es tradueix, al cap dels dies en grans possibilitats d'un augment de pes. Per això, passades les festes, cal depurar-se i plantejar una estratègia de recuperació. Alguns, com jo, més que altres.

Així que la proposta d'avui és una amanida. Una fantàstica i fina amanida.



Resulta curiós que el català sigui la única llengua europea en la que la paraula per anomenar aquest plat, no evoca la sal, però sí, el seu procés d'elaboració; amanida, d'amanir, amb origen en el mot llatí ammannire. No creieu que és més important el fet d'amanir, que de salar les verdures d'aquest plat?

En canvi, la paraula ensalada, prové del mot llatí salata, que era la forma curta de herba salata, que, literalment, significa "vegetals salats".

Ja en l'Imperi Romà, es consumien vegetals amanits amb salmorra, però l'origen de l'amanida, encara és més antic que això. Un parell de milers d'anys abans que els romans, a Babilonia ja consumien amanides amb oli i vinagre, de fet en un plat molt semblant al que nosaltres coneixem. I també van formar part de la dieta dels grecs, qui afegien espècies, fruits secs, formatges i mel. Tot i que els romans foren els que li donaren el nom. Els romans acostumaven a menjar les amanides al principi i al final dels grans àpats i, tot i que durant les invasions bàrbares es va perdre aquesta costum, amb l'arribada dels musulmans a Europa, van tornar a recuperar-se.

Durant el Renaixement, les amanides eren un dels entrants més apreciats i va ser en aquesta època, quan van començar a afegir ingredients, abans insospitats, ja que combinaven des de fruits secs, fruites, flors, peix, carns, el que fos; ja feien volar la imaginació com a molts dels restaurants actuals, que potser, no són tant originals com ens pensem. Llavors les anomenaven salmagundi.

Amb el pas del temps, les amanides, sembla ser que mantenen força la seva senzillesa original, però cada vegada han anat apareixent versions més sofisticades, amb tot tipus d'ingredients i combinacions de sabors.
I és que pocs plats admenten tantes variacions com les amanides. Cada regió del planeta, aporta els ingredients típics de la seva gastronomia, així que tant rica com ella, en resulten les seves versions. El que la converteix en un plat sumament interessant i, a vegades, menyspreuat.



Durant l'estiu, estem molt habituats a menjar amanides, però ara que fa més fred, sembla que les deixem una mica de banda, i no hauria de ser així.

Les amanides són molt purificadores i contenen molts minerals i vitamines, que protegeix el cos, entre d'altres coses, dels refredats. La majoria dels ingredients d'aquest saludable plat, o es mengen crus, o al dente, raó per la que conserven el seu valor natural.

A més, i si preparem amanides tèbies com la que proposo en aquest post?



Avui ha tancat la fruiteria-verduleria que més m'agradava del barri, la que tenia les millors peces i on sempre sorties de bon humor per l'amabilitat dels dos nois que hi treballaven, masses hores per pocs beneficis, però sempre, amb un somriure a la boca. Així que amb una recepta feta amb els seus bons productes, els desitjo tota la sort del món. Els trobaré a faltar, i és que cada vegada hi ha menys gent que treballi com ells.



Per fer aquesta amanida, per a dues persones, es necessita:

  • 1 ceba tendre
  • 100 gr de formatge fresc de cabra (millor de tall)
  • 1 pastanaga
  •  tomàquets confitats
  • 300 gr de mongeta tendre
  • oli d'oliva verge
  • alfàbrega
  • all en pols
  • vinagre de vi blanc 
  • sal
  • pebre negre 
  • pebre vermell picant


En primer lloc s'ha de netejar bé les mongetes, és a dir, tallar-ne els extrems i tallar-la en juliana, ben fina.

En un cassó ple d'aigua i un grapat de sal, s'ha de posar les mongetes i dur a ebullició, fins que siguin al dente. Llavors, s'han d'enretirar del foc i colar-les.

Mentre couen les mongetes, s'han de tallar la resta d'ingredients a dauets -la ceba, la pastanaga i els tomàquets confitats-, excepte el formatge, i posar-los en un bol, on s'han d'amanir amb l'oli, les espècies i unes gotes de vinagre de vi blanc. Poquíssim, només per donar un punt.

En un plat a part, s'ha de tallar el formatge a daus més grans. Us recomano el formatge fresc que es compra a talls a les carnisseries o xarcuteries, ja que és més sabrós i consistent que els de tarrina que venen als supermercats.

I ja es pot muntar el plat.

Dins d'un aro d'emplatar s'ha de posar les mongetes, al damunt la vinagreta de verdures i a dalt uns quants daus de formatge.



I a gaudir d'un plat lleuger i sa. Per no sentir-te pesat, per no sentir-te de marbre, com la cançó amb que acabo el post d'avui.



 Quan et sentis de marbre

Quan la gola et cremi com un got d'aiguardent
I te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent
Eixuga les desgràcies, millor que em facis cas
Ja no pots deixar-ho fins demà

Quan la gola et cremi com un got d'aiguardent
I te'n beguis un altre i bufi el vent de ponent
Quan et cansis de córrer per carrers sense fi
Busca un lloc on amagar-te en la nit
Quan es perdi de vista tot el que vas somiar
I vegis la teva història com cau en un forat
Eixuga les desgràcies, millor que em facis cas
Ja no pots deixar-ho fins demà 

Fuig d'aquí (Fuig d'aquí)
Fes-ho per mi (Fes-ho per mi)
No pots viure (No pots viure)
En l'ahir
Fuig d'aquí (Fuig d'aquí)
Pel teu camí (Pel teu camí)
Quan les ombres t'ho diguin així

Si el cap et dóna voltes dins d'aquesta buidor
I no saps el que tens però no et passa res de bo
Busques on agafar-te però tot passa de llarg
I és que no a tots ens tracten igual
I és que no a tots ens tracten igual

Fuig d'aquí
Fes-ho per mi
No pots viure
En l'ahir
Fuig d'aquí
Pel teu camí
Quan les ombres t'ho diguin així

Quan arribis si pots envia'm una postal
O si vols una carta explicant com t'ha anat
Com t'ha anat

(Gossos)












4 comentaris:

  1. Quina amanida més bona, Marta! Així ja no és difícil cuidar-se! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina!!! Ho fa més fàcil, si, però costa!! Jajajaja!! Molts petons

      Elimina
  2. Aquesta amanida tèbia entra pels ulls!!! Espero que ja et trobis millor! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, guapa! Molt millor!! Ara a posar-me al dia amb els vostres blogs, que m'encanten!! Ptons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!