INSTA-COOK: Ajoblanco by Dani García. Un xarrup deliciós.

dijous, 15 de gener del 2015

Ajoblanco by Dani García. Un xarrup deliciós.

"Pots tancar totes les biblioteques, si vols,

però no hi ha barrera,

ni pany, ni forrellat,

que puguis imposar

a la llibertat de la meva ment."

(Virgina Wolf)

Fa tot just una setmana de l'atemptat a la revista francesa Charlie Hebdo i arran d'aquest fet, inevitablement, s'ha parlat molt de la llibertat d'expressió.

Curiosament, ja tenia més o menys redactat el post per aquesta recepta, en el que volia parlar d'una altre revista, molt qüestionada, també, en el seu moment. L'Ajoblanco.

Encara ara, quinze anys després de la publicació del seu últim número, la revista Ajoblanco simbolitza la lluita per aconseguir una societat millor a través de la cultura i de la educació, sense pèls a la llengua.

Al 1974, Pepe Ribas, barceloní, estudiant de dret, poeta, fill de burgesos i llibertari, va prendre la decisió de fundar una revista i el grup d'amics al que pertanyia, que es feia dir "Los Nabucco", es va reunir una nit al restaurant de la dona d'un jove torero que els va cuinar un plat típic del seu poble: l'ajoblanco, mentre parlaven del seu projecte.

I el sabor d'aquella trobada va servir per fundar en un petit pis del carrer Aribau, la revista que va prendre el nom d'aquella recepta.

Quan Espanya encara estava (i està) convalescent dels perversos efectes del franquisme, l'Ajoblanco va ser una de les poques revistes "sense por".

En un primer assaig que duia per títol "El ajo pica y repite", Ribas, que llavors encara estudiava Dret, recorda com al 1974 va plantejar a aquells amics reunits en aquell petit restaurant que volia una revista "que en ningún caso podía ser elitista" i "debía ayudarnos a crecer y a formarnos hasta llegar a vivir tal como pensábamos", perquè "éramos miles los que estábamos hartos de permanecer callados y temerosos y necesitábamos romper con la represión franquista y con los dogmas de nuestros heramanos mayores acerca de cómo luchar, cómo crecer y qué leer", "con mitos, pero sin maestros".

La pregunta és, hem avançat gaire des de llavors?

I de la revista, a la recepta, un deliciós Ajoblanco, recepta de Dani García, sens dubte, un dels meus referents a la cuina.

Per fer aquesta recepta -12 provetes d'aperitiu-, es necessiten els següents ingredients: