INSTA-COOK: Pollastre a l'estil Jamie Oliver. Simplement, perfecte.

"I love roasting because you can give it love,

get it in the oven and go and play with the kids

or whatever you've got to do,

and then, hours later,

you've got a lovely dinner."

(Jamie Oliver)

Si alguna cosa té la cuina de'n Jamie Oliver és que entra pels ulls. Tothom la coneix. Estic segura que encara que a algú no li agradi la cuina, sap qui és.

En Jamie Oliver va néixer, com ell mateix explica, entre cuines, ja que la seva família regentava un pub des que ell era ben petit. Així que, enamorat dels fogons, des que tenia ús de raó, va estudiar restauració i després va passar per alguns restaurants fins que es va donar a conèixer de la mà d'un show televisiu, "The naked chef" -el xef despullat-, on cuinava de la manera que el caracteritza, sense miraments, i de la manera més natural possible. Segurament, la raó per la que va connectar ràpidament amb el públic.

Diuen que va fer néixer el moviment Food revolution, que lluita principalment per canviar els mals hàbits d'alimentació i que proclama una tornada al slow food, cuina a foc lent amb aliments frescos de proximitat, locals, i no processats. I no ho defensa només a nivell de cada casa, també per les escoles. De fet, formava part de la petició que alguns famosos van fer al Govern britànic per que es millorés l'alimentació infantil aconseguint que es doblessin els pressupostos per als menús escolars i demanant que s'impartís una assignatura d'alimentació saludable, i és que a Anglaterra tenen un seriós problema amb l'obesitat infantil.

I no només defensa els bons hàbits alimentaris, sinó també els socials. Té un projecte molt interessant, el Fifteen, que consisteix en una sèrie de restaurants repartits per tot el món on "adopta", laboralment, a quinze joves a l'atur i en risc d'exclusió social, molts d'ells sense estudis, per entrenar-los i formar-los, durant un any, amb tècniques culinàries i elaboració de receptes amb la finalitat d'ajudar-los a aconseguir una professió i que tinguin, o puguin optar a tenir, un futur laboral real.

En fi, que jo avui us presento aquest deliciós i saludable pollastre al forn, ple de color, i és que aquest plat tant vistós és ideal per celebrar que el blog ha arribat a les 100.000 visites. Així que des d'aquí vull donar les gràcies a tots els que em visiteu. No sabeu la il·lusió que em fa.

Per fer aquest fabulós pollastre rostit es necessiten els següents ingredients:

1 pollastre de corral
oli d'oliva verge
2 cabeces d'alls
chili picat
1 llimona
sal i pebre
verdures (patates, moniatos, ceba violeta, i les que volgueu, de temporada)
herbes fresques (romaní, farigola, julivert, coriandre, alfàbrega...)

En primer lloc, segons explica el Jamie, s'ha de deixar el pollastre, una vegada net i desplomat, al menys, uns trenta minuts a la nevera.

Passat aquest temps, s'ha de prescalfar el forn a 240ºC.

Després, s'ha de preparar per cuinar i, per fer-ho, s'ha de fregar el pollastre amb oli d'oliva verge i després amb sal i pebre. Jo he afegit, també, una mica de chili picat.

Llavors, s'ha de rentar bé una llimona, punxar-la per tots els costats i introduir dins del pollastre, juntament amb un bon manat d'herbes fresques -jo vaig posar les que us indico als ingredients, però les que tingueu- i alls amb pell.

A part, s'han de rentar bé les patates i els moniatos, ja que es deixen amb la pell, pelar la ceba i tallar per la meitat, horitzontalment, la cabeça d'alls que ens queda, i tallar a trossos grossos i irregulars, que queda més rústic.

Les verdures, s'han de posar a la safata i amanir amb oli, sal i pebre i, al mig, s'ha de col·locar el pollastre.

S'ha de coure durant un parell d'hores.

La combinació de colors és tant bonica, tant de tardor, que jo recomano dur la safata del forn directament a la taula.

Avui, acabo al post, amb una cançó de Christina Perri, un de tants descobriments de la meva llista preferida d'Spotify, "El convidat". Em declaro fan incondicional de la banda sonora d'aquest programa de TV3.

Arms

I never thought that you

would be the one to hold my heart

You came around and you knocked me

off the ground from the start

You put your arms around me

and I belive that it's easier for you to let me go

You put your arms me and I'm home

How many times will you let me

change my mind and turn around?

I can't decide if I'll let you

save my life or if I'll drown